Porto dos dies seguits ensopegant amb caixes que els veïns deixen a l'escala o al carrer amb un petit cartell penjant on es pot llegir "zu verschenken" (es regala) o "bedien dich" (serveix-te). De moment ja he arreplegat una novel·la juvenil d'una biblioteca de l'època de Berlín Est, un dòmino, un joc de cartes, un joc de preguntes i respostes, un conte dels que encanten a en Lluc i dels que em van fantàstic a mi per ampliar vocabulari, un lot i altres molts estris curiosos. Jo aquesta me l'apunto i l'aplico tan bon punt arribi a casa. Si algú altre s'anima, atenció: Cal assegurar-vos que no ho deixeu aprop d'un contenidor i que deixeu ben clar que el contingut és perquè es pugui agafar. M'encantaria saber com us ha anat l'experiència :)
tresors arreplegats
I no només ensopego amb caixes. Potser alguns ja coneixeu la iniciativa bookcrossing.com. Pels qui no us ho explico ràpidament: Es tracta de passar llibres vells o que vulguis compartir perquè aquests vagin voltant de mà en ma i puguin tenir així diferents vides i amos. El sistema per passar-los és senzill, només cal deixar-los en un lloc de la via pública on qualsevol els pugui agafar (són els anomenats "salvatges") o passar-los a algú en concret ("controlats"), sempre amb la idea de que, un cop llegits, els tornin a passar. La Wikipedia ho explica molt bé, així que m'estalvio més detalls :) Sí afegiré que si us engresca la idea i us voleu registrar per entrar en aquest moviment de codi obert, la pàgina original en anglès és molt més senzilla i agradable de seguir que la versió en castellà; de fet, es tracta d'un moviment global, o sigui que si esteu registrats a una sola de les webs n'hi ha prou.
Últimament segueixo diversos projectes que promouen el moviment de "codi obert" iniciat pel món informàtic al final dels 90. És una manera més justa i sostenible de viure el món, de viure en armonia i en col·lectiu, de sortir una mica de l'espiral consumista que quasi ens mata i de ser almenys una mica més creatius. Fins i tot hi estic treballant en un d'aquests projectes. Potser per això vaig acabar ensopegant amb aquest arbre de bookcrossing a la cantonada entre Kollwitzstrasse i Sredzkistrasse, darrerament se m'acumulen coincidències extranyes. Aquest arbre és una de les anomenades "zones BookCrossing", pots deixar els llibres en una d'aquestes zones (i fins i tot crear-ne una) o en qualsevol lloc que se't passi pel cap. Jo acabo de registrar el llibre Contigo d'Ángel Gabilondo i planejo alliberar-lo en els pròxims dos dies a l'arbre. Si passegeu per Berlín i esteu al cas, potser encara us el trobareu.
BookCrossing en un punt controlat de Kollwitzstrasse amb Sredkizstrasse
El capvespre sempre he trobat que és un moment màgic. A Berlín, i sobretot ara a l'estiu, se'n pot gaudir fins gairebé posar-se a aplaudir (si heu anat seguint el blog, ja haureu anat captant que aplaudir i emocionar-me em costa poc!).
Principi de la Marienburger, creuament amb Greifswalderstrasse
La pista d'avui us porta al barri de Prenzlauer Berg, en un capvespre al carrer Marienburgerstrasse. Si baixeu amb el tram M4 a l'alçada de Hufelandstrasse i l'aneu fent de pujada fins arribar a Kollwitzplatz, us trobareu amb un recorregut ple de botigues, bars i façanes impecables mig amagades pels arbres. A moments, l'estil aburgesat d'aquests carrers pot recordar els decorats de Mujeres Desesperadas, però jo no em perdria passar-hi una tarda i seure'm al Café CK a contemplar el capvespre. El CK és un bar al capdemunt de la Marienburger, pel camí en podeu trobar molts d'altres, però la llum de les 8 que il·luminava la terrassa ara fa un parell de dies em va fer pensar que n'havia de fer una entrada. Si hi aneu, demaneu una cervesa de la casa, està etiquetada amb un simple "Bier" i està boníssima.
Aquest bar va ser la perla de la nit, el tresor del pirata ;) Obren fins ben passades les 5. La música cuida bé l'ambient (els dimecres, i sovint, hi trobareu sessió DJ). Hi ha butaques on xerrar tranquil·lament, futbolins i jocs de cartes, espai per estar dret i moure's. Hi ha gent amb bon rotllo fora i dins la barra. I aquí arribem al tema: La barra. Els preus de la barra. El gintònic està a 2.80, les birres de mig litro a 2 i les cocacoles a 1.80. Mireu la web i el seu pdf amb els preus. El Kptn es pot resumir com un lloc on el món encara no s'ha tornat boig i on tot funciona com ens agradaria. Ara no us espereu tampoc entrar i caure de cul, ja sabeu que les perles sovint no enlluernen a la primera.
Quan sí vaig quedar enlluernada de veritat va ser a les 5 de la matinada, quan vaig mirar per la finestra del Kptn i vaig veure que era de dia. Vam decidir anar tornant cap a casa i la sensació que vaig tenir mentre caminava pel carrer amb una llum de 7 del matí o 8 de la tarda s'acostava molt literalment a la paraula "flipar". L'any passat ja parlava d'aquest tema en una entrada sobre postes de sol, però una cosa és veure-ho des del llit amb mig ull tancat, i l'altra passejar-t'hi per sota. I us prometo que només havia begut un gintònic.
5.30 de la matinada a Berlín
Greifswalderstrasse
NITS A BERLÍN
Trobareu el Kptn A. Müller a la Simon-Dach 32, al barri de Friedrichshain, molt a prop de la Boxhagener Platz. Hi arribeu molt fàcil amb metro i tren amb parada a la Warschauer Strasse i amb el tranvia M10, entre d'altres combinacions. En aquest mateix carrer hi ha més bars que valen la pena!
El cap de setmana teniu metro i tranvia tota la nit nonstop.
Trobareu més festa pels carrers que volten Schlesisches Tor (la parada del metro, línia U1, té el mateix nom).
Primer de tot una disculpa: L'estiu passat vaig plegar sense avisar. La veritat és que vaig tornar a la meva residència quotidiana amb el propòsit de seguir endreçant adreces i racons al blog, ja vau veure, però, que sense èxit.
Un any després torno a passejar pel meu particular "pati del darrere". Fa 5 dies que he arribat i hi estaré 15 més. M'havia proposat no escriure, no fer res... però com que no faig res he anat trobant, i em sap greu no compartir-ho i deixar aquestes pàgines orfes. Tinc corresponsals que volen contribuir a la causa, amics a casa que esperen llegir les meves notícies, blocaires convertits en amics que m'estiren de les orelles... En definitiva, que he decidit fer noves entrades. Entrades diferents, o iguals, o entrades de quan han passat mesos entre mig o de quan et sents diferent.
Us convido des d'aquí a fer de "passejadors" i enviar-me la informació de la ciutat de Berlín que volgueu compartir, o el vostre blog.
PER COMENÇAR US RECOMANO
http://borntoruncat.blogspot.com
un blog on s'hi respira un ritme que ens convé força a tots. Les fotos són molt bones i la informació difícil de trobar en altres llocs. Ideal per qui fuig de les aglomeracions turístiques i vol capbussar-se en la vida quotidiana berlinesa.
Cordem-nos les sabates, obrim els ulls... a caminar! :-)
He descobert la meva passió per sortidors, fonts i rierols. Fins ara m'agradava molt anar a la piscina amb en Lluc, però des de que he anat descobrint aquests espais de joc passats per aigua que ja no hi penso en les piscines. Repartits per la ciutat trobareu fonts-sortidor (fan un tap allà per on s'escola l'aigua i així es forma una petita bassa), fonts-laberint amb bomba d'aigua envoltades de sorreres i rierols enmig de verds que inviten a passar-hi tot el dia. Potser quan ets més gran gaudeixes nedant i saltant a l'aigua en plan bomba, però quan tens menys de 5 anys el que més t'agrada de l'aigua és "potinejar-la" i si ho pots fer sol i al teu aire, millor. M'encanta veure en Lluc corrent per l'aigua rient com un boig i entrar i sortir esporàdicament del seu joc segons ell em reclama o segons jo tinc ganes de llançar-me a riure i jugar com ell. Ahir vaig acabar amb la faldilla ben xopa però molt feliç. Aquest estiu m'està recordant a cada minut com eren els meus estiu de petita. I m'encanta. Si veniu a la ciutat a l'estiu i enganxeu dies de calor amb nens, us recomano molt aquests llocs per passar unes bones hores remullats. No oblideu portar beure i menjar per fer un petit picnic, l'experiència serà rodona i, a més, gratis!!
L'espai és fantàstic i hi podeu passar el dia. Com he comentat en posts anteriors aquest parc és un dels pulmons de la ciutat i té parcs infantils dignes de ser jugats, altres fonts-sortidor, llac amb ànecs (just al costat del rierol) i cafeteries i bars com el Schönbrunn on el cap de setmana ara em comenten que fan bons esmorzars i que queda just davant el riu.
BOXHAGENER PLATZ
Aquí hi ha font de jocs amb sorra i una placeta amb sortidors on estanquen l'aigua. També parc infantil pels més menuts i a tocar del Macondo. Ja us en parlava el 19 d'agost. Fa un parell de dies va ser aquí on vaig acabar ben xopa!
FORCKENBECKPLATZ
Sortidors elefant enormes :-) Aprofiteu i aneu també al parc infantil de la Schreiner Strasse. El drac de dimensions gegantines us farà buscar qualsevol excusa per enfilar-vos-hi. Per l'hivern té una pendent per baixar en trineu. És relativament nou i queda en el que en diuen baulücken, "buits en la construcció", solars que dits així en alemany agafen un altre context, ja que molts van ser causats per bombardejos a la guerra (per això molts són a les cantonades, ja que era en aquests punts on s'agafava el control d'un carrer - gràcies Maria per tota la info!). Al costat del parc hi ha un bar, el Kasiske, on us deixaran endur-vos el got (caldrà deixar un pfand, "fiança", de 2 euros). A més és baratíssim, aigua amb gas a un euro pelat, i amb un estil punk decadent que recomano no perdre's. Aquesta zona i els locals que l'habiten us donaran una idea clara de què vol dir est i notareu la diferència entre aquesta banda de la Frankfurter Allee i l'altre cantó a la Boxhagener, on la paraula "est" s'ha convertit en "alternatiu".
I SI MALGRAT TOT VOLEU ANAR A LA PISCINA
Podeu anar a les piscines municipals exclusivament per infants de la Oranienburgerstrasse 78. Es coneixen com Kinderbad Monbijou i estan al parc d'idèntic nom en ple centre (barri Mitte), fet que us permet complementar el dia passejant per l'illa dels museus, el Hackescher Markt i un llarg etcètera.
** dedicat a la Maria i en Biel, que ens ajuden a descobrir aquests fantàstics passejos**
Abans de venir ja sabia que si havia de fer un descobriment significatiu, o havia de viure alguna experiència inoblidable, seria en els meus últims dies de la gran escapada. Avui he trobat definitivament les localitzacions per un projecte que tinc en procés. I també he trobat un carrer, un camí, un passeig, un mapa sencer de racons on m'agradaria passar-hi moltes tardes i matins i diumenges. I mira que hi havia passat vegades... però les primeres mirades et fan perdre moltes coses. Us indicaré breument el passeig que m'agradaria descobrir-vos, i quan el feu ja el viureu vosaltres mateixos. Espero que hi trobeu la màgia que hi he trobat jo.
Comencem:
Us poseu al peu de la Falckensteinstrasse tocant amb Görlitzer Park (aquell que no convé travessar de nit).
Aneu tirant la Falckenstein amunt a poc a poc i amb la calma. Aquest és l'últim carrer que m'ha robat el cor. A Berlín és impossible ser fidel. Esteu a l'antic oest encara, Kreuzberg. Si hi passeu un diumenge d'estiu estarà a petar. Geladeries, pizzes "a taglio" per emportar, cafès, roba de segona mà per nens...
Arribeu a Schlesische Strasse, aquí hi ha una parada de metro. La cantonda que fa aquest carrer amb Falckenstein i alguna cantonada anterior són algunes de les coses que m'enamoren de Berlín perquè són 100% Berlín.
Seguiu recte i de cara us trobareu amb el majestuós pont Oberbaumbrücke, símbol de la reunificació alemanya ja que uneix el que havia quedat separat a banda i banda del riu. El recorregut per sota les voltes d'aquest pont és espectacular, i veure un músic cantant a pulmó i ànima davant d'aquella vista és... per llençar el mòbil al riu i perdre's del tot.
Quan acabeu de travessar el pont ja us trobareu que esteu pujant la Warschauer Strasse. Sota el pont hi ha una discoteca per a públic gai i lesbi que fa bona pinta.
A l'esquerra teniu la East Side Gallery i més endavant les espectaculars postes de sol (ja en porto unes quantes i mai en tinc prou).
Ja sou a Friedrichshain, antic est. I per poc que tingueu la pell permeable, notareu el canvi, la transició, la força d'aquest espai. Passeu per les vies del tren (allà on el mapa d'abaix us marca una S en verd), la barreja de gent, les parades de patates fregides i falafels i llums de neó i "teles" de plasma, els punks, els de l'est (ossies els diuen els propis alemanys), els de l'oest, els bars "in" i els bars de sempre, edificis reformats, edificis que aguanten el pas del temps, la vida de los otros, sonnenallee i goodbye lenin.
Passades les vies us trobareu un primer carrer a la dreta, Revalerstrasse. Si el seguiu per la mateixa vorera d'on veniu, al cap de pocs metres ensopegareu amb una zona d'antigues fàbriques feta caldo on s'hi anuncia un bar que es diu Casiopea. Entreu en el solar i doneu un vol, hi ha locals i baretos d'estètica decadent punk underground on hi podeu passar bones tardes i nits.
Si passeu de llarg la Revaler i seguiu pujant la Warschauer, quan arribeu a la Kopernikusstrasse seguiu-la i deixeu-vos perdre.
A partir d'aquí feu un recorregut per tots els carrers que envolten la Boxhagener Platz (un lloc molt maco per anar-hi amb nens a l'estiu, tenen sortidors d'aigua per remullar-s'hi i jocs de sorra). Wühlischstrasse, Gärtnerstrasse (al número 28 no us perdeu Schwesterherz, una botiga de souvenirs i productes alemanys amb un toc molt especial), Dirschauerstrasse, Gabriel-Max... doneu la volta per tota la plaça i aneu amunt i avall de tots els carrers que hi desemboquen i que la connecten amb la Revaler i la Wühlisch.
Acabeu el dia descansant i llegint al Macondo, un bar on fan uns lattes machiatos geladíssims i brutals, esmorzars de cuina latinoamericana i que, això sí em va flipar, s'instaura com a temple de lectura. Tot són sofàs on hi podries dormir hores (en lluc hi va dormir tres més, ell farà un blog sobre migdiades per llocs públics a Berlín), música agradable i el silenci d'una clientela que es troba allà per llegir, tal com ja es presenta el bar, leseplatz. A l'hivern s'hi ha d'estar... mmmmmm... Important fumadors: a partir de les 8 es pot fumar a dins (a Alemanya la norma de no fumar als bars és estricte). Nota: generalment, al voltant de les places de la ciutat hi trobareu activitat i punts d'interès.
ON TROBAR LA FALCKENSTEINSTRASSE, km O del nostre recorregut
La Boxhagenerplatz és un dels punts de mercats de la ciutat que no us podeu perdre. Dissabte mercat amb menjars varis i diumenge "mercadillo" i brunch. Ja en faré una entrada més endavant.
Si mai visiteu Berlín a l'estiu i hi voleu celebrar el vostre aniversari, el millor és muntar-se un picnic amb estovalles sobre la gespa i gots dels de veritat i fer l'estesa a la vora de qualsevol riu, canal, llac o bassa. Passareu totalment desapercebuts entre els locals. Aquest genial costum et regala instants màgics i unes trobades d'allò més especials. I a més, és del tot compatible anar-hi amb fills i que cadascú gaudeixi de l'espai a la seva manera. Avui la Mara celebrava els seus 30 anys i en Lluc i jo hem anat a la festa. Des d'aquí la torno a felicitar i li envio un petó molt gros. Ens hem trobat a les 7 de la tarda al petit llac que queda just davant del bar-restaurant Schönbrun en ple Volkspark Friedrichshain (més info a l'apunt de l'1 d'agost). El secret ha estat situar-nos a l'altra banda, de manera que el llac i el mític restaurant ens quedessin just davant. S'ha anat fent de nit i hem encès espelmes al voltant del picnic i el parc ha anat obrint les espurnes de llum. Preciós. Just al costat baixava un rierol d'un centímetre d'aigua que ha tingut en Lluc encandilat (i distret); el gos d'unes amigues l'ha acabat de divertir. A les 10 en Lluc i jo hem baixat cap a Kreuzberg fletxats amb la nostra bicicleta, li he cantat cançons perquè no se m'adormís i he estat molt contenta de trobar sense dubtar el camí més ràpid i segur (quan feia 4 dies que havia arribat, baixant aquest mateix recorregut de nit em vaig perdre durant més d'una hora i vaig recordar el que era passar por: Berlín pot ser tant cosmopolita com vulgueu, però a la nit no hi ha ni una farola que il·lumini com cal). Ens ho hem passat molt bé. I això que avui el dia de mare rodríguez havia començat amb enrabiades i pintava "xungo"! ;-)
GOTS DE VIDRE
Els alemanys no segueixen aquesta costum nostra de fer servir gots i plats de plàstic per tot. Per molt improvisada que sigui la paradeta o xiringuito, els gots sempre són gots, i els plats són plats. Sí senyor, ni que fossin bascos ;-)! (com la meva família, per cert!). Precisament aquest divendres vaig passar el matí en una placeta on vaig ensopegar amb un mercat molt petit. Una de les parades era una furgoneta que servia cafès amb llet boníssims amb el seu senyor got, el seu plat i la seva cullera. Podies seure per allà o anar a donar un vol i llavors tornar-lo. El moment és relament un altre que si te'l donessin de plàstic. I és molt més ecològic, evidentment.
DE NIT
Part de la ruta segura ha consistit en no creuar el Görlitzer Park de nit. De dia no hi ha cap problema, tot i que hi ha instants que em fan entendre aquesta recomanació nocturna d'en Henrik i la Maria. Al meu estimat Gerard de notícies des d'Annaghmakerrig segur que li encantaria fer-hi acampada i xerrar amb totes les altres nenes mortes amigues de l'Ann. Aprofito per recomenar-vos molt el seu blog.
Si tens cap suggerència, recomanació, opinió, idea...
seran molt benvingudes a la meva adreça
virginiafochs(arroba)gmail(punt)com
Passeja amb nens
Trobareu en vermell els consells i recomanacions per famílies. Espero poder anar repassant entrades anteriors per actualitzar-les en aquest format. Si l'entrada ja va dirigida directament pels nens, llavors només quedarà indicat per l'etiqueta i el color del text serà l'habitual. El format en vermell queda, doncs, reservat per aquells llocs o recorreguts que poden ser llegits en mode infantil on i off. Jo començo a controlar tenir els dos modes engegats a l'hora :)
Entrades
