dijous, 13 d’agost de 2009

Literatura juvenil a Alemanya o treballem una mica


Per fi m'he posat a treballar. Espero que això tranquil·litzi en Bernat. Remenant per la Hugen Dubel de Hermann Platz, trobo tres publicacions i una nova col·lecció de Cornelia Funke que em criden l'atenció. Ho compro. Aquesta macro llibreria de Berlín sempre s'emporta part dels meus ingressos, i la resta de llibreries del món també. A la que en trepitjo una em converteixo en compradora compulsiva, tots els gèneres i totes les edats, ho vull tot. La selecció inclou també obres de Thomas Fuchs, Bianka Minte-König, Manfred Schwarz i Klaus Kordon. Precisament és aquest últim el que em crida més l'atenció: publica una sèrie de llibres centrats en diferents moments històrics de la ciutat de Berlín que permeten entendre l'evolució, i per tant l'avui, d'aquesta eclèctica ciutat. A Berlín li han passat moltes coses, i Kordon ens ho explica molt bé. La seva novel·la col·locada a la secció de 12-13 anys és també una novel·la per adults, com les obres de Michael Ende i altres escriptors germànics. Joves i nens tenen aquí una categoria que sovint trobo faltar a casa. I això que tenim molta gent fent molt bona feina, només cal que aneu a la llista de blogs que llegeixo. Però és que no ho deia pels autors això. Ho deia pels que tenen els diners, a veure si es donen per al·ludits, en el cas que llegeixin blogs, és clar.
De moment jo intentaré passar a l'acció i començar a llegir novel·la històrica juvenil i anar a passar les migdiades d'en Lluc en el nou descobriment de la Grimmstrasse: un bar que a través de passadissos s'acaba convertint en perruqueria i que es diu Fatimas Hand. És el lloc perfecte per treballar. És el lloc perfecte per crear nous móns i noves històries. De moment faig unes quantes fotos per al dossier i penso que, una vegada més, trobo un lloc que em treu l'alé i desbanca tots els anteriors. Potser m'enamoro massa fàcilment. Potser és que Berlín m'ho posa molt fàcil. Recordeu: FATIMAS HAND... i aquest cop no us posaré tan fàcil per trobar-lo ;-)



El secret del xiringuito


Si una cosa m'havia passat desapercebuda en els meus anteriors viatges a Berlín, aquesta era l'enorme quantitat de ponts i canals i rius i llacs que l'envolten i organitzen. Casa nostra està just davant del canal anomenat Landwehrkanal, al qual ja n'he fet sovint referència. Nosaltres vivim al cantó que se'n diu Maybachufer, mentre que l'altra banda rep el nom de Paul Lincke. Per passar d'un cantó a l'altre, just davant de la nostra porta hi ha pont de vistes precioses que acaba coronat per un xiringuito. I dic coronat perquè aquest xiringuito em sembla el rei dels xiringuitos. Es diu Uferpavillon i el podeu veure bé a la foto. A simple vista us pot passar despercebut. Veus que hi ha tauletes a fora, que fan menjars, que sempre hi ha gent, que sembla tranquil... Hi passes una vegada i una altra i una altra i una altra. I finalment t'asseus en una de les seves cadires. És com quan t'havies fet una idea desajustada d'algú i de cop t'asseus amb ell o ella a fer el cafè i descobreixes que aquella persona t'encanta, que la vols amb tu. A més a més llavors resulta que fan uns gofres que et mors! Waffel, en diuen aquí. Tot i que l'apunt ni us cal: durant els caps de setmana d'aquest estiu ho podeu demanar tranquil·lament en català o castellà a la simpàtica parella que ho porta. Ella, l'Ingrid, és colombiana i va viure un temps a Catalunya. Em comenta que viu just davant, en una casa que dóna al riu i que té una habitació per llogar a qui estigui interessat. A qui li interessi que em deixi post amb contacte i us passo el telèfon. Jo m'he estat rumiant llargament el fet de llogar-la i allargar la meva estada. Però hi ha coordenades que no m'acaben de quadrar i per tant us cedeixo el secret que em guardava :-) Aquí a Berlín estic descobrint coses molt interessants mentre passejo... sobretot mentre passejo dins meu.



HO TROBAREU FÀCIL

Busqueu un carrer que es diu Glogauerstrasse i veureu que creua un riu. Just a la cantonada amb el carrer Paul-Lincke veureu el xiringuito.



AFANYEU-VOS!

Només el tenen obert de maig a octubre.

LA MILLOR HORA

Un dissabte cap a les 6 de la tarda quan torneu d'una bona passejada. Quedeu-vos-hi una estona i quan comencin a tancar en caure la tarda aneu cap al pont i gaudiu la vista.



TAULES I TERRASSES A BERLÍN

Aquí són els cracs d'aprofitar qualsevol racó o pedra i fer-ne una taula per fer l'aperitiu i la cervesa. No us perdeu aquesta genial idea del xiringuito amb taules sobre la barana del riu.