dimarts, 28 de juliol del 2009

Passió turca

Van passant els dies i cada cop se m'acumulen més coses per explicar-vos. Ho vaig apuntant tot a la llibreta i confio que mica en mica ho aniré passant tot per compartir-ho amb vosaltres (aquest blog va per camí d'allargar-se un cop hagi tornat a Catalunya). Demà arriben en Lluc i en Xef, me'n moro de ganes i ja compto les hores. Una setmana de solitud ha estat la millor de les teràpies regeneradores. Ara ja tinc la meva ànima aquí, m'he situat a la ciutat gràcies a perdre'm més d'un cop, m'he retrobat amb les rutes que més m'agraden de mi mateixa i ja estic a punt i arreglada per rebre a la meva família :-) Ara escric des del Johann Rose i fa uns moments he estat parlant des d'aqusta fantàstica terrassa amb en Gerard i la Georgina. Les noves tecnologies són brutals.
Avui he dedicat el dia a conèixer millor els carrers que envolten el que s'ha convertit temporalment en la meva nova llar. El pis de Maybachufer està situat al bell mig de Kreuzberg, un barri al qual he fet referència pràcticament a diari. Aquí s'hi troba una barreja de turcs i locals que dona als seus carrers una atmòsfera càlida i ideal per passar unes vacances. Alguns dels seus carrers comencen a tenir un aire de modernor que s'acosta perillosament a Prenzlauer Berg, però la gran majoria encara respira un aire de barreja d'espècies i terra berlinès. He descobert la Sonnenallee, un carrer que et fa preguntar si no se t'ha empassat un forat i estàs al mig de qualsevol país turc i a voltes àrab. El carrer Pannierstrasse que queda perpendicular també es mereix un bon passeig. I per la passejada us recomano esperar a un dimarts com avui o un divendres, dies de MERCAT TURC al carrer on visc i que queda just davant del canal del riu. Allà he rigut amb la cantarella dels turcs del mercat cridant com bojos: Dos quilos un euro!!!!! Es referien als tomàquets i altres verdures. He comprat mitja síndria per 50 cèntims i una safata enorme de groselles per 70. També m'he endut olives d'olor d'altres terres i he menjat unes maduixes que et recorden per què en diuen maduixa del gust de maduixa. He comprat els caramels artesans NASCHPIRAT que fa un noi simpatiquíssim que dissenya també els propis embalatges. He comprat un tros de formatge pel qual m'han clavat 8 euros i he aprovisionat la nevera pels pròxims dies. He descobert que la gent compra a les paradetes i s'asseu a la vora del riu a menjar i escoltar els músics espontanis. He entrat en un univers d'olors, colors i idiomes del món que m'he endut amb mi quan he carregat de menjar la bicicleta i he tornat cap a casa.
Ara sóc aquí i bec la meva cervesa mentre penso amb tots els amics que estimo i amb qui aquests dies parlo i escric per ordinador. Els dic que m'agradaria posar-los en un avió i portar-los tots cap aquí. Les passions més grans es multipliquen quan mires des de lluny i veus tota la gent que estimes.

Les gominoles NASCHPIRAT i el seu creador
els trobareu al mercat turc els dimarts i altres dies a d'altres mercats de la ciutat














La meva bici a punt de dur-nos a casa (a mi i a les verdures)