De Barcelona a Boxi

Si al buscador del blog (que deveu estar veient abaix de la pantalla a la dreta) hi entreu la paraula "Boxhagener" veureu que us surten unes quantes entrades. És un dels llocs que no em cansaré mai de revisitar i una de les zones de Berlín que més m'apassiona. Si voleu podeu donar una ullada a les entrades anteriors i si aneu resseguint el mapa amb el dit, us fareu una idea de ruta que llavors podeu tunejar i adaptar al vostre aire. Insisteixo: no us limiteu a seguir les guies. És més, apunteu un lloc de referència que us recomanin i a partir d'allà perdeu-vos i descobriu la vostra versió.

La plaça Boxhagener Platz és centre neuràlgic del districte Friedrichshain (F-hain, veureu a vegades) i té la barreja més salvatge que he vist mai, ja ho havia dit, no? Punkarres passats de voltes i famílies de sitcom europea, mercat de les puces i mercat de pagesos i parc infantil, bars de tots els tipus imaginables, etc. Jugant al parc una mare em va demanar d'on erem i (per fer-m'ho fàcil) vaig dir que de Barcelona. La seva resposta: "Vaja! Heu fet doncs un llarg camí fins a la Boxi!"em va semblar de guió ensucrat molt dolent :) però em va fer molt riure. O sigui que a la Boxhagener li diuen Boxi...

Atenció al cartell de quan entres al parc infantil: xeringues no, gràcies!

Vaig quedar amb una amiga i vam descobrir el Burger Amt, amb uns plats d'hamburguesa i patates espectaculars i molt bon servei. Però d'això en parlaré un altre dia.

Avui us volia destacar el cafè-kiosc que hi ha en una cantonada just al bell mig de la plaça, on hi ha l'esplanada plena de punkies i uns gronxadors. Es diu KARUNA CAFÉ-PAVILLON.

foto vista a  http://www.slowtravelberlin.com/ 

Té una terrasseta que dóna unes vistes de platea sobre la plaça, el servei és molt amable i, atenció, tenen PREUS ECONÒMICS :-) El "cucurutxu" (generós) de xocolata val 0,50 cèntims! El cafè amb llet doble (Latte Machiatto) 2 euros (a Berlín, si una cosa és cara, són els cafès i tallats). També us donaran aigua de l'aixeta gratis (i ben bona que és, en parlava fa dos anys aquí) i us deixaran dur els gots a l'esplanada si els convenceu que no els trencareu ;-)

Ha estat un dels tresors que estic descobrint aquest any en llocs que ja hi havia estat molt però que no havia acabat de veure. Això ens passa a moltxs i en més coses que no pas només quan retornem als mateixos llocs per vacances. Mireu bé al vostre voltant i preneu atenció, descobrireu nous móns allà on ja ho creieu tenir tot vist.

UNA RECOMANACIÓ

La web d'on he tret la foto és molt recomanable! Si entreu aquí trobareu tota la informació històrica d'aquesta plaça i una ressenya dels mateixos llocs que jo us recomanaria o que ja he recomanat. Un bon resum que m'estalvia a mi la feina! :-)

INSISTEIXO

Aprofiteu que esteu a la Boxi ;-D!!! per recórrer el carrer Simon-Dach Strasse  de dalt a baix. La cruïlla on hi ha el mític cine alternatiu KINO INTIMES (amb cafè i bon lloc per fer el brunch del diumenge) és màgica.

Famílies

Voltar per aquesta plaça, apalancar-vos al Karuna, deixar córrer als vostres fills i filles pel parc infantil i pels sortidors, i entrar als cafès familiars Amitola i Knilchbar us faran creure que heu ensopegat amb el paradís i que tenir canalla és cosa de bufar i fer ampolles ;-)!!

Qui a besoin de... Berlin?

dedicat a en Dani i la Fina

O una promenade per Berlín, que en podríem dir. He trobat una guia que passeja! És en francès, com el seu nom indica: Qui a besoin de... Berlin? Un guide pas comme les autres, i la podeu comprar per Internet si seguiu l'enllaç.  L'idioma (en el cas que us sigui desconegut) no us n'hauria d'allunyar; el meu nivell "francés 2n de BUP" m'ha servit sobradament per llegir-me-la tota i somriure amb nostàlgia a cada pàgina, i això que encara no he marxat.

la guia indispensable de Franck Sabattier

Més que una guia és un quadern personal de viatge. Un noi, en Franck, rep la invitació de la seva amiga Kat per visitar la seva ciutat, Berlín. De petita, la Kat vivia a Berlín Est. Ara viu a Kreuzberg i per això en Franck decideix llogar un apartament al mateix barri. Kreuzberg ocuparà, doncs, una part important dels seus recorreguts habituals. També es passejaran per Prenzlauer Berg, Friedrichshain, Mitte i la població veïna de Potsdam (interessantíssima la ruta que proposen!). El disseny, la idea i consells són excel·lents. Seguir les rutes de la guia et garanteix VIURE BERLIN i llegir-la t'hi transporta. Si t'agrada aquest blog, t'agradarà la guia; i si el meu blog no t'agrada, la guia et compensarà. Jo m'hi he sentit molt identificada i m'ha fet feliç veure una gran part dels meus racons recollits entre les seves pàgines. Ideal per qui ja s'hagi llegit la guia tradicional i li vulgui donar la volta o per qui vulgui entrar a la ciutat per la seva vida quotidiana i no turística. L'he trobat a Les jolies choses, una botiga parisenca de bolsos i accessoris que es converteix en una gal·leria d'art a la rerecambra. Es troba en un cul de sac preciós i ple d'encants en pocs metres quadrats: La Kleine Hamburger Strasse del barri de Mitte, just en un trencant de l'Auguststrasse perfecte també per anar-hi amb nens. Aprofito per unes recomanacions.

la boutique amb la gelateria al fons

Cul-de-sac Kleine Hamburger Strasse


1. Gelateria Eismanufaktur KG . La culpable, juntament amb en Cult, del meu descobriment. Certament, els seus gelats casolans són dels millors que he menjat mai (juntament amb la gelateria al capdemunt a la dreta del carrer Oderbergerstrasse)! Si hi aneu amb nens, els fareu molt feliços.

2. Strandbad Mitte. Un bar-restaurant al racó més encantador d'aquest petit carrer.


3. Entrada exclusiva per passejants amb nens. Just davant la gelateria i la boutique francesa hi ha un agradable parc infantil amb sorra de platja on descansar una estona.

4. Clärchens Ballhaus , una sala de ball-retaurant-terrassa d'estiu mítica on ja s'hi sentia el swing als anys 20. La pel·lícula Los rebeldes del swing està inspirada en aquesta sala, ja que en l'època de Hitler, quan el swing estava prohibit, tothom canviava sobtadament de ball i música en entrar els policies del règim. Val la pena entrar per veure la sala i per menjar pizza. (Nota: Això de la pizza ho sé per la meva nova i emocionant guia francesa; la resta perquè el meu company hi ha entrat i ha sentit l'explicació d'una guia en castellà, jo era jugant al parc infantil del punt anterior...).

Clärchens Ballhaus

Love is in the park

Ruta "Un diumenge perillosament perfecte"

Sortida i arribada sense moure-se'n gaire: **Oderbergerstrasse**

Avui a Berlín també era diumenge :) I els diumenges a Berlín hi ha Mauerpark, el mercat obligatori que us comentava a l'entrada d'ahir. Us parlaré d'aquest parc, sí, però us en parlaré a partir d'una proposta de ruta que pot fer que el vostre diumenge s'acosti perillosament a l'idea d'un diumenge perfecte (dic això de perillós perquè a mi les coses perfectes em fan com por, però per res més).

Podeu fer aquesta ruta amb nens o sense. Us marco en vermell la variant "diumenge perfecte amb nens".

1. Esmorzar al Kauf dich glücklich ("Sigues feliç comprant", ja us vaig avisar que això de posar noms sembla un esport nacional). S'ha guanyat, i de tros, el títol DESCOBERTA 2010. Aquest bar té uns plats d'esmorzar, uns gofres (aquí "waffel") i uns gelats casolans que són per posar-se a ballar la rumba. El local és també tota una institució i si hi aneu ho entendreu. A mi personalment m'encanta el sofà que han col·locat davant la tassa del vàter; per si mentrestant vols anar xerrant... Només té un divertit inconvenient: Venen absolutament tot el seu mobiliari, o sigui que a mig esmorzar et pots trobar que vinguin a buscar la taula on estàs menjant. Està al número 44 de la Oderberger.

Si veniu amb peques, us preguntareu per què tots els bars del món no tenen una sorrera com aquesta a tocar amb les taules. Hi ha el perill que t'emocionis tant pel fet de poder estar esmorzant tranquil·lament amb la teva parella, que acabis marxant sense els peques pels quals estic fent aquesta entrada en vermell :) 


Més info: Trobareu el bar en altres ciutats alemanyes. A Berlín mateix n'acaben d'obrir un altre a pocs metres, el Glücklich am Park ("Feliç al parc") a la Kastanien Allee.

2. Passejar-se abans de les 12 pel Mauerpark, al cap de munt de la Oderberger. Dic abans de les 12 per si no us agrada ensardinar-vos i per si aneu amb nens petits. De totes maneres, no deixa de tenir el seu encant passar-s'hi tot el dia i perdre's entre les seves mil-i-una parades de mil-i-un objectes d'ara, d'abans i de sempre. La descoberta de la visita d'avui ha estat STORMandURGE ,  una noia que es dissenya i es fa la seva roba (i he pensat en les Lolita's de Vic!) i els Rupert's Kitchen Orchestra , un grup berlinès de funk en el millor nivell de la música que cobreix permanentment l'ambient del mercat. Aquí en teniu una mostra, uns tios que són capaços de fer ballar a desenes de persones un diumenge a les 12 del migdia bé es mereixen que hi feu una ullada:)

3. Parada al millor cafè de Berlín (diu tothom), el Bonanza, o a la millor geladeria de la ciutat (dic jo): N'afegiré el nom quan ho recordi, però està just a l'altra banda del costat del Bonanza, una mica abans si veniu del Mauerpark, és molt petita i tenen un gelat d'una bola (ein Kugel) per 0,80 euros. De fet, aquest carrer, l'Oderbergerstrasse, us l'heu d'estudiar detingudament de cap a cap, no us el perdeu.


4. Apalancada relax al parc Volkspark am Weinberg, just darrera la Kastanienallee, un altre carrer que us heu d'apuntar a l'agenda i per on podeu aprofitar per fer-hi una bona passejada. 
Jo avui he seguit els consells d'en Cult i, després de comprar uns dürums que fan boníssims a la cantonada de la Weinbergsweg amb Brunnenstrasse, ens hem anat a estirar a aquest parc que té llac i zona de jocs infantils inclosa. El clima dolç de parelles, famílies, grups d'amics i solitaris amb ipod-llibre-paper-i-boli m'ha inspirat el títol d'aquesta entrada, per segons després fer-me pensar en la primera escena de El Incidente. Sí. La meva ment té aquestes coses.



5. Final magistral al Fleischmöbel, un bar en un edifici de l'antic est sense reformar. També a l'Oderbergerstrasse, n. 2. Aquest ÉS el bar per un diumenge tarda-vespre, molts locals s'hi troben en sortir de treballar.

6. Final magistral pels més petits: El parc de la Wasserturm de Prenzlauer Berg, cantonada Knaackstrasse i Belforterstrasse. D'aquí en faré més endavant una entrada detallada.

7. Cervesa amb patates a la cuina de casa mentre preparo el sopar. Sopar. Escriure el blog. Dormir. Intentar ara no somniar amb El Incidente. 

Potinejar aigua

He descobert la meva passió per sortidors, fonts i rierols. Fins ara m'agradava molt anar a la piscina amb en Lluc, però des de que he anat descobrint aquests espais de joc passats per aigua que ja no hi penso en les piscines.
Repartits per la ciutat trobareu fonts-sortidor (fan un tap allà per on s'escola l'aigua i així es forma una petita bassa), fonts-laberint amb bomba d'aigua envoltades de sorreres i rierols enmig de verds que inviten a passar-hi tot el dia. Potser quan ets més gran gaudeixes nedant i saltant a l'aigua en plan bomba, però quan tens menys de 5 anys el que més t'agrada de l'aigua és "potinejar-la" i si ho pots fer sol i al teu aire, millor. M'encanta veure en Lluc corrent per l'aigua rient com un boig i entrar i sortir esporàdicament del seu joc segons ell em reclama o segons jo tinc ganes de llançar-me a riure i jugar com ell. Ahir vaig acabar amb la faldilla ben xopa però molt feliç. Aquest estiu m'està recordant a cada minut com eren els meus estiu de petita. I m'encanta.
Si veniu a la ciutat a l'estiu i enganxeu dies de calor amb nens, us recomano molt aquests llocs per passar unes bones hores remullats. No oblideu portar beure i menjar per fer un petit picnic, l'experiència serà rodona i, a més, gratis!!

RIEROL DEL VOLKSPARK FRIEDRICHSHAIN

L'espai és fantàstic i hi podeu passar el dia. Com he comentat en posts anteriors aquest parc és un dels pulmons de la ciutat i té parcs infantils dignes de ser jugats, altres fonts-sortidor, llac amb ànecs (just al costat del rierol) i cafeteries i bars com el Schönbrunn on el cap de setmana ara em comenten que fan bons esmorzars i que queda just davant el riu.



BOXHAGENER PLATZ

Aquí hi ha font de jocs amb sorra i una placeta amb sortidors on estanquen l'aigua. També parc infantil pels més menuts i a tocar del Macondo. Ja us en parlava el 19 d'agost. Fa un parell de dies va ser aquí on vaig acabar ben xopa!







FORCKENBECKPLATZ

Sortidors elefant enormes :-)
Aprofiteu i aneu també al parc infantil de la Schreiner Strasse. El drac de dimensions gegantines us farà buscar qualsevol excusa per enfilar-vos-hi. Per l'hivern té una pendent per baixar en trineu. És relativament nou i queda en el que en diuen baulücken, "buits en la construcció", solars que dits així en alemany agafen un altre context, ja que molts van ser causats per bombardejos a la guerra (per això molts són a les cantonades, ja que era en aquests punts on s'agafava el control d'un carrer - gràcies Maria per tota la info!).
Al costat del parc hi ha un bar, el Kasiske, on us deixaran endur-vos el got (caldrà deixar un pfand, "fiança", de 2 euros). A més és baratíssim, aigua amb gas a un euro pelat, i amb un estil punk decadent que recomano no perdre's.
Aquesta zona i els locals que l'habiten us donaran una idea clara de què vol dir est i notareu la diferència entre aquesta banda de la Frankfurter Allee i l'altre cantó a la Boxhagener, on la paraula "est" s'ha convertit en "alternatiu".

I SI MALGRAT TOT VOLEU ANAR A LA PISCINA

Podeu anar a les piscines municipals exclusivament per infants de la Oranienburgerstrasse 78. Es coneixen com Kinderbad Monbijou i estan al parc d'idèntic nom en ple centre (barri Mitte), fet que us permet complementar el dia passejant per l'illa dels museus, el Hackescher Markt i un llarg etcètera.

Admiralbrücke

Per alguna raó que desconec o per cap raó en particular, els locals de la ciutat es troben cada vespre en aquest pont i s'hi apal·lanquen a xerrar i prendre alguna cosa. Els veïns no n'estan gaire contents del tema i segur que no els fa gaire il·lusió que se'n faci difusió :), però trobo que és un lloc important per entendre l'essència de Berlín, almenys la d'aquesta banda del canal. A més, si seguiu el canal pel cantó d'abaix i aneu a l'Urbanhafen, hi trobareu un passeig preciós amb vaixells restaurant ancorats a la ribera. Us recomano molt el van Loon, tant pel lloc com pel menjar. No us oblideu de reservar i de dur una jaqueta si hi aneu cap al tard. Quan fa més fred es pot menjar a dins. Una vegada més, sentireu que esteu en un altre Berlín!

SI VOLEU TROBAR L'ADMIRALBRÜCKE I FER ACAMPADA AL CARRER


Ver mapa más grande

APROFITEU

Ben bé davant del pont també hi teniu la Grimmstrasse, on hi ha el FATIMAS HAND, el FORTUNATO, la geladeria de la cantonada, els fantàstics restaurants amb fantàstiques terrasses, un ALtre fantàstic parc infantil i un bareto amb gandules al carrer per fer-hi la migdiada i gronxadors on t'hi pots tirar la vida o el teu fill hi pot fer, tranquil·lament, una migdiada de tres hores. Aquest bareto es diu RIZZ i pels fanàtics del futbol és un punt de trobada per seguir els partits de lliga.

Tot un dia jugant al parc

Dedicat a en MEF i en BERNAT, uns grans educadors


Des de que vaig arribar a Berlín que sovint desitjo tenir 5 anys. Dic sovint perquè ho desitjo cada vegada que veig un parc infantil; i en veig un de encara més desitjable que l'anterior a cada pedalada que fem. Em pregunto què passarà quan de cop tornem a Vic i li hagi d'explicar a en Lluc que ja no podem anar a la cadira del rei, al parc de la bruixa, a pujar als cavalls, a escalar cordes, a tirar-nos pels tubogans serp, a la roda gegant... I sé que patiré com una boja perquè a casa nostra el terra dels parcs és dur, mentre que aquí tots són d'una esponjosa capa de sorra de platja que permet ser molt més atrevit i poder caure d'una alçada considerable sense por. I és que aquí els nens en tenen molta menys de por. Vull dir, perdó, que els pares en tenen molta menys de por. Deu ser allò de que els veiem més freds (quan en realitat en la intimitat ho són molt menys que nosaltres). Aquests dies he après a confiar en en Lluc i a deixar-lo enfilar-se i amagar-se per llocs que sovint em paren el cor. Avui fins i tot he anat més enllà i, cansada de que no em fes cas per tornar a casa a dinar, he fet veure que marxava i m'he amagat darrera uns matolls. Ell m'ha cridat un parell de cops i just a continuació, després de veure que no hi era, ha decidit continuar el seu joc i encetar un nou repte. Ni s'ha inmutat el tio. Porto tot l'hivern sentint que sóc mala mare perquè el deixo a la guarderia molts dies plorant i ara resulta que l'abandono en un parc de Berlín i el nen em crida una mica i apa, la mama ha marxat doncs seguim jugant. I seguim jugant a allò que trobo més difícil. En Lluc ha decidit que pujaria allà on moments abans jo insistia que pugés sol i ell em deia somicant que no, que amb mi, que cauria. En Lluc ha pujat per unes malles de ferro que li tripliquen l'alçada, ha passat per un pas de dos pams d'ample a dos metres d'alçada del terra, s'ha arrossegat per una passarel·la penjant de linòlium, i ha baixat per una altra xarxa que ha estat a punt de fer-me sortir del meu amagatall. Ho ha fet tot sol. A mig recorregut ha començat a somicar i m'ha cridat, però llavors ha recordat que jo no hi era i ha continuat com si res. Si estàs sol t'has d'espavilar. I ho ha fet. Per mi ha estat un moment màgic. Un moment en què tots dos hem après molt. Realment és molt necessari deixar-los sols i deixar-los fer, només així poden créixer i poden llavors integrar la seguretat que nosaltres també oferim. Un cop he sortit de l'amagatall ell ja corria a buscar-me, els seus minuts extres d'independència ja li havien semblat suficients. Li he dit que l'havia vist. Que sabia que ho podia fer tot sol. I hem anat a casa a dinar.
A la tarda hem decidit tornar-hi. El parc és millor que un d'aquells temàtics, el tenim al costat de casa, dóna a la vora del canal amb una vista de cignes i verds de somni, i té un Biergarten turc que mereix una bona visita. Ho trobareu a la Ratiborstrasse, just allà on es connecta amb Paul-Lincke Ufer hi ha un caminet que s'endinsa en un bosc que voreja el canal i us porta directament al parc. Si teniu nens i enganxeu un dia de sol i calor, no trobareu lloc a Berlín més paradisíac per fer vacances. Si no en teniu, de nens, agraïreu igualment l'estada i potser us vindran ganes perilloses de tenir-ne per tornar-hi constantment amb una bona excusa per baixar pel tobogan. Al capvespre veureu molta gent fent picnic tant sobre l'herba com a les mateixes taules del Biergarten, molts locals i molts turcs alemanys amb les seves catximbes de tabac i teteres enormes portades de casa. Els cuiners i cambrers també són turcs, s'ho prenen tot amb la calma però et garanteixen viatjar al seu país a través del paladar. Tot és boníssim i la vista i l'ambient us pot recordar a alguna pel·lícula de Woody Allen, ara em ve al cap aquella de l'Scarlett. Mentre menjàvem en Lluc jugava pel parc. De cop ha pujat on aquest matí havia superat la seva por i li ha semblat que ara no, que jo hi havia d'anar corrents, que "no puc", em deia. I jo li he recordat que aquest matí havia pogut, que ho havia fet sol, que no passava res. Se m'ha quedat mirant pensatiu i de cop m'ha somrigut com si el record li hagués espetegat de cop. I ha continuat. Ell sol. Jo li he fet un "chócala" dels nostres i he tornat on hi havia en Xef fent la cervesa. Buf. Sóc partidaria d'anar vivint tots els minuts de la vida un rera l'altre. Però n'hi ha que m'agradaria congelar-los per sempre.

La cadira del rei



El rombo que veieu abaix és un interfono natural que connecta amb el pis superior

Les fonts dels parcs



En moltíssims parcs hi trobareu aquestes fonts d'aigua per jugar. Les trobo genials. De fonts n'hi ha sovint a tot arreu i s'accionen per bomba, o sigui que si aneu sols ho teniu difícil :)

El repte




El bosc on empaitant en Lluc he trobat la Virginia



BIERGARTEN

És com se'n diu de les terrasses a l'aire lliure on tenen parades de self-service on prendre una cervesa i menjar alguna cosa. Permeten que et portis el menjar de casa i que t'hi apalanquis tot el dia si cal.

EN EL MAPA

A partir d'on hi ha la senyal de Ratiborstrasse, seguiu baixant cap al Paul-Lincke i poc abans d'arribar veureu que a l'esquerra hi ha una entrada que va cap al curs del riu. En el mapa es veu allà on hi ha la cantonada del canal i fa una entrada en forma de caleta. El Biergarten es diu Burger am See i fins fa poc era una esplanada d'acampada punki.


Ver mapa más grande

Treptower Park i les pedres del Coliseum

Un post de Tapir Lampista em recorda que he d'anar a visitar el Treptower Park. Ens queda a 10 minuts de casa (en bici, clar) i en un assoleiat diumenge decidim anar-hi a donar un vol. La grata sorpresa es converteix en triple: pel fantàstic recorregut vorejant el canal, on vam descobrir un altre parc infantil on jo també hi jugaria hores; pels impressionants racons i recorreguts del mateix parc, a banda i banda de la Pushkin Allee; i pel contundent monument als soldats soviètics caiguts durant la Batalla de Berlín. Monuments com aquests són els que d'una bofetada et situen de cop en la història. Perquè hi ha llocs que, només de ser-hi, em transporten a una època on no ho estat i que de sobte sento propera. En mig de l'insolent jardí que fa de passadís entre l'estàtua del soldat soviètic amb un nen a coll i el monument als soldats caiguts als quals un gravat assegura que no seran mai oblidats, em sento una entre un milió i em sembla veure un cel gris i fred de poc més tard del 45. Penso en la gent que en aquell temps va estar allà, sobre la mateixa pedra que jo, veig les flors fresques deixades arreu i miro els turistes russos que es fan fotos orgullosos davant diferents insignes. Penso que podria sentir el que ells senten i alhora sento que tots plegats estem tan lluny els uns dels altres. Estúpid. Perquè tots sentim les mateixes emocions. Normal. Perquè cadascú viu la seva història. I llegeixo les frases d'Stalin fent una crida al poble per lluitar contra Hitler. I torno a mirar el cel i a sentir el pes de la inmensitat de l'arquitectura. I mentrestant en Xef i en Lluc van donant voltes en bici i llavors en Lluc ve i comença a córrer amunt i avall feliç i senyala una estàtua i em deixa anar la seva última pregunta de moda "què fa aquest?" i jo li deixo anar un "salvar el que creu que és seu" i ell amb els seus dos anys li sembla bé i em diu "vale" i jo amb els meus 36 em quedo allà i ja no sé què pensar. Em va passar el mateix quan fa anys vaig visitar el Coliseum de Roma. Hi ha llocs que només de tocar les roques se'm posa la pell de gallina en pensar que fa milers d'anys algú altre sota el mateix cel i sobre una altra terra tocava el mateix que jo. Per això puc arribar a escoltar tantes vegades el tema Roma dels Manel, perquè jo també quan sóc en aquests llocs penso que potser allà on ara s'enfila el meu fill rient algú s'hi va enamorar o va plorar amargament, que potser algú va morir amb l'imatge d'aquell lloc al cap, o al cor. I en Tapir Lampista té raó, per entendre Berlín s'ha de venir també a aquest parc. Si veniu en un dia de sol i en bicicleta podreu gaudir d'un fantàstic dia de verd i rius i descobertes. Venir fins aquí us permet fer ruta per la vora del riu Spree o pel Landwehrkanal, un dels seus canals. Si veniu amb transport públic, les dues línies d'S-Bahn (una mena de tren de rodalies o de ferrocarrils) us hi porten directe. O sigui que no teniu excusa. I llavors, quan aneu a la porta de Brandenburg, o al Checkpoint Charlie, o al museu jueu, o al que queda de mur, o a la torre de la tele, o a l'illa dels museus o a totes aquestes altres coses que també cal veure a Berlín, les veureu diferent. I haurà valgut la pena.

Soldat rus amb nen alemany, realitat o llegenda?



Turistes russos davant els seus herois



Flors fresques



Terra



La rèplica a la imatge que encapçala aquest article