diumenge, 1 d’agost del 2010

I sempre s'acaba tornant a casa...

Primer de tot una disculpa: L'estiu passat vaig plegar sense avisar. La veritat és que vaig tornar a la meva residència quotidiana amb el propòsit de seguir endreçant adreces i racons al blog, ja vau veure, però, que sense èxit.

Un any després torno a passejar pel meu particular "pati del darrere". Fa 5 dies que he arribat i hi estaré 15 més. M'havia proposat no escriure, no fer res... però com que no faig res he anat trobant, i em sap greu no compartir-ho i deixar aquestes pàgines orfes. Tinc corresponsals que volen contribuir a la causa, amics a casa que esperen llegir les meves notícies, blocaires convertits en amics que m'estiren de les orelles... En definitiva, que he decidit fer noves entrades. Entrades diferents, o iguals, o entrades de quan han passat mesos entre mig o de quan et sents diferent.

Us convido des d'aquí a fer de "passejadors" i enviar-me la informació de la ciutat de Berlín que volgueu compartir, o el vostre blog.


PER COMENÇAR US RECOMANO 







http://borntoruncat.blogspot.com



un blog on s'hi respira un ritme que ens convé força a tots. Les fotos són molt bones i la informació difícil de trobar en altres llocs. Ideal per qui fuig de les aglomeracions turístiques i vol capbussar-se en la vida quotidiana berlinesa.

Cordem-nos les sabates, obrim els ulls... a caminar! :-)

5 comentaris:

  1. Willkommen zu hause, nineta!!
    Pendent de les teves noves recomanacions ;)

    ResponElimina
  2. Quina bona notícia aquest matí plujós a Berlín!! la Virginia torna a passejar-hi. Gràcies per la recomanació del meu blog, però només sóc un aficionat al teu costat :)

    ResponElimina
  3. Cult, deus voler dir que "ERES" un aficionat, perq actualment m'has acabat donant mil voltes! ;-) Jo les úniques voltes que et dono són les que et faig fer quan us guio cap a algun lloc jajjajajjajajaj Us he de presentar a la family!

    Sil, amore, un petó enorme cap a les teves terres!!!! ;-)

    ResponElimina
  4. Que bo llegir-te de nou preciosa!!
    Avui m'has escrit unes paraules que penso tatuar-me a la pell:
    dir-te que "esteu externs i poc creïbles" no és res més que la repetició d'un mantra que s'ha extès entre un grup de gent que no tenen ni folla de què vol dir ser actor i que van repetint la frase per calmar el seu neguit de saber-se no tan bons ni tan "creïbles".

    Ostres, ganes mils de xerrar i fer unes risses!

    ABRAÇADES PER LA FAMÍLIA!!!

    ResponElimina
  5. Les ganes mil són meves!!! :-) Oi tant que farem unes risses: "Hola, sóc Mari Pilis Mari Guais i estudio a l'Escola Souexternsipoccreïbles&Usfaltafluir.com" Maaaaaare De Deu!!!! Paciència carinyu, MOLTA paciència!! I que repeteixin, home, que repeteixin... jajajjaja ;-D Espero veure't molt aviat!

    ResponElimina