dissabte, 23 de juliol del 2011

Berlin 2(punt)011

El Monsieur Vuong el dedico a la Raquel i en Ricard, per quan vinguin
El Pony Bar el dedico a en Gerard i l'Albert, que estan a punt d'arribar

Fa una setmana que tornem a ser a la nostra ciutat amant. D'aquí una setmana ja marxem. Dues setmanes justes i uns quants canvis més: m'he oblidat la càmera de fotos i les estic fent amb un cutre-mòbil, no para de fer fred i ploure, i no hem agafat ni un dia la bici perquè em fa mandra portar a cargolar bé el seient. Tot un repte, o una versió unplugged o remasteritzada, més un dos punt onze que no pas un dos punt zero. He tingut moltes idees per penjar però pel tema del seient de la bici ja es pot deduir que la meva mandra està en fase salvatge.




Abans no me n'oblidi deixeu-me fer la primera recomanació de la temporada: MONSIEUR VUONG,  un restaurant vietnamita que es val més d'una visita i que acabarà guarnint extraodinàriament qualsevol tarda de botigues (encara que només sigui per mirar-les) per la Alte Schönhauser Strasse, al barri de Mitte. Jo me l'he apuntat com a punt habitual de revisita, sobretot en veure el bareto que hi ha ben bé al costat, el PONY BAR, amb grades enganxades a la paret de fora per fer-hi unes copixueles (és un dels locals de la moguda berlinera) i una web que et deixa pillada a la pantalla.

La mateixa ruta, amb més calma i passant la copixuela del pony de la nit a la tarda, la podeu fer tranquil·lament amb nens. Al Monsieur Vuong els tractaran estupendament i els serviran una sopa boníssima.


COM ARRIBAR-HI

S'hi pot anar a espetegar des de mil bandes. El Hackescher Markt queda ben bé al costat. Els tranvies M4 (que ve d'Alexander Platz) o M1 (que ve de Pankow-Eberswalderstrasse-KastanienAllee...) et deixen allà mateix. A prop també hi ha metro, al mapa ho veureu. De totes maneres, si us agrada voltar botigues és molt millor anar venint des d'Alex o Hackescher Markt a peu amb la calma.

divendres, 3 de setembre del 2010

Sabates noves en tilt shift

Fa dies que torno a treballar, però Berlín em dóna tant que sóc feliç per haver tornat i poder continuar amb la meva vida terrenal. Berlín em dóna sabates noves cada any. Si ja hi heu anat i us hi voleu passejar de nou, o encara ho teniu pendent i voleu fer un petit vermut, mireu aquest preciós vídeo de pilpop. El vídeo ha estat gravat amb una Sony HC9 i editat amb el programa Sony Vegas Pro 9, amb l'efecte Tilt Shift. Mireu, mireu! I gaudiu!


Little Big Berlin from pilpop on Vimeo.

dimecres, 18 d’agost del 2010

BIONADE a casa

Ja sóc a casa. He tingut el cap a Berlín encara unes hores més, però dues coses: Hi tornaré + A casa no hi estic gens malament. M'he retrobat amb el nostre flamant pati, el meu balcó de barana forjada que dóna al carrer i la meva quotidianitat que tant m'agrada.

Ja fa temps que compro les verdures a Hort Viu, una família de Manlleu que les cultiva al seu propi hort ecològic. Cada setmana tinc una caixa de verdures boníssimes de la terra i del temps per 15 euros. En mengem cada dia i encara n'acabo regalant; vull dir que la caixa és generosa. Aquest dimarts vaig anar tot feliç a buscar-la al punt de recollida del carrer nou de Vic, l'Herboristeria Encarna, i per uns segons vaig pensar que la meva obsessió per Berlín em jugava males passades i em feia veure visions. Venen Bionade, una beguda refrescant biològica sense alcohol. A Berlín la pots trobar a tots els bars, és tan coneguda i gairebé més popular que la coca-cola. L'estiu passat ja m'hi vaig aficionar i trobar-la a pocs metres de casa m'ha fet somriure i sentir-me menys lluny de Berlín. Mira, cadascú té les seves fal·leres i potser absurditats :)



Els de la botiga m'han dit que de moment ho tenen de prova, a veure si té sortida. Ja em veig a venir que seré de les poques a comprar-ne. És molt bona i saludable, no us animeu a provar-la? ;)


NOVA SECCIÓ

Amb aquesta entrada he inaugurat la secció Berlín a casa, on mostraré racons de casa nostra on un pot pensar per uns moments que es troba a Berlín. Espero que la gaudiu!

dissabte, 14 d’agost del 2010

Recordeu-me tornar aquí

Ha arribat el dia que havia d'arribar i ha passat el que havia de passar. Demà tornem cap a casa i un estiu més em quedo amb una llibreta plena de notes pendents i una carpeta plena de direccions i informació per endreçar i penjar. Un estiu més marxo amb la intenció de continuar el blog durant l'hivern, però l'hivern sempre s'enreda massa ràpid i també se'm fa estrany escriure des de tan lluny. Ho intentarem.

Aquesta última nota és ràpida perquè tinc son i demà m'he de llevar d'hora per fer maletes, aprofitar un últim esmorzar i marxar. També és ràpida perquè la faig sobretot perquè això m'ha quedat pendent i no vull oblidar-ho per quan torni: Recordeu-me si us plau tornar als magatzems Humana, uns magatzems de segona mà que en la sucursal de Frankfurter Tor arriben fins i tot a les 4 plantes. Ahir vaig entrar a la botiga d'Alexander Platz, més petita, vaig comprar una jaqueta texana per en Lluc a 3 euros i m'ho vaig passar teta amb la secció d'anys 60 i 70. També vaig tornar a reviure el malson dels 80; tenim bona memòria, aquella roba era horrible! :) La botiga la Frankfurter em va quedar pendent, i la cosa promet. Us deixo aquí l'apunt i us animo a seguir el gran recorregut de botigues de segona mà de la ciutat. Si tinc temps us escanejaré un mapa sobre el tema que vaig arreplegar en una botiga; si no, és fàcil que el trobeu vosaltres mateixos visitant qualsevol d'aquests establiments.

Berlín, et trobaré a faltar tant o més que sempre. Avui en Lluc de 3 anys em deia "em vull quedar aquí". Pinta bé el tema, ara només em queda convèncer el seu pare :)


Humana a Alexander Platz


COM ARRIBAR-HI


L'Humana d'Alexander Platz està a tocar del Media Markt, a l'altra banda de la vorera d'una de les boques de metro... fa cantonada amb Otto-Braun-Strasse, direcció Nord.

L'Humana de Frankfurter Tor queda a l'esquerra de la gran avinguda si tenim la torre de la tele a l'esquena. També la veureu ràpid quan sortiu del metro o baixeu d'un dels tranvies (M10, per exemple).

dijous, 12 d’agost del 2010

Ruta ciclista i 160 km de mur


Fa uns dies vam anar de visita al barri de Pankow. Vaig estar molt contenta de finalment decidir-me a pujar-hi i de fer-ho en bici. La visita l'explicaré en detall més endavant, avui us vull deixar simplement un apunt per ciclistes que val la pena no perdre's: El camí del mur.

Actualment a Berlín es pot seguir una ruta d'uns 160 km que recorre tot el traçat de l'antic mur. La ruta es pot fer per etapes, a peu o en bici, i a més té trams força recomenables si hi aneu amb nens. A nivell històric és interessant documentar-se abans i no perdre's aquesta altra oportunitat de respirar la història. Nosaltres, quan tornàvem de Pankow al capvespre, vam ensopegar amb el tram que va des del carrer Wollankstrasse fins l'estació de trens Nordbahnhof. El camí de cirerers em va fa pensar que si mai torno a pujar a Pankow des de Prenzlauer Berg, ho vull tornar a fer per aquest magnífic passeig.


Foto vista a www.berlin.de

Potsdamer Platz

Control de la policía de Berlín Oest en el tram de mur a Potsdamer Platz
3 Setembre 1964
Fotografia: Horst Siegmann
LAB, F Rep. 290, Not. 1 G Potsdamer Platz, Nr. 99897

dimecres, 11 d’agost del 2010

Qui a besoin de... Berlin?

dedicat a en Dani i la Fina

O una promenade per Berlín, que en podríem dir. He trobat una guia que passeja! És en francès, com el seu nom indica: Qui a besoin de... Berlin? Un guide pas comme les autres, i la podeu comprar per Internet si seguiu l'enllaç.  L'idioma (en el cas que us sigui desconegut) no us n'hauria d'allunyar; el meu nivell "francés 2n de BUP" m'ha servit sobradament per llegir-me-la tota i somriure amb nostàlgia a cada pàgina, i això que encara no he marxat.


la guia indispensable de Franck Sabattier

Més que una guia és un quadern personal de viatge. Un noi, en Franck, rep la invitació de la seva amiga Kat per visitar la seva ciutat, Berlín. De petita, la Kat vivia a Berlín Est. Ara viu a Kreuzberg i per això en Franck decideix llogar un apartament al mateix barri. Kreuzberg ocuparà, doncs, una part important dels seus recorreguts habituals. També es passejaran per Prenzlauer Berg, Friedrichshain, Mitte i la població veïna de Potsdam (interessantíssima la ruta que proposen!). El disseny, la idea i consells són excel·lents. Seguir les rutes de la guia et garanteix VIURE BERLIN i llegir-la t'hi transporta. Si t'agrada aquest blog, t'agradarà la guia; i si el meu blog no t'agrada, la guia et compensarà. Jo m'hi he sentit molt identificada i m'ha fet feliç veure una gran part dels meus racons recollits entre les seves pàgines. Ideal per qui ja s'hagi llegit la guia tradicional i li vulgui donar la volta o per qui vulgui entrar a la ciutat per la seva vida quotidiana i no turística. L'he trobat a Les jolies choses, una botiga parisenca de bolsos i accessoris que es converteix en una gal·leria d'art a la rerecambra. Es troba en un cul de sac preciós i ple d'encants en pocs metres quadrats: La Kleine Hamburger Strasse del barri de Mitte, just en un trencant de l'Auguststrasse perfecte també per anar-hi amb nens. Aprofito per unes recomanacions.


la boutique amb la gelateria al fons

Cul-de-sac Kleine Hamburger Strasse


1. Gelateria Eismanufaktur KG . La culpable, juntament amb en Cult, del meu descobriment. Certament, els seus gelats casolans són dels millors que he menjat mai (juntament amb la gelateria al capdemunt a la dreta del carrer Oderbergerstrasse)! Si hi aneu amb nens, els fareu molt feliços.








2. Strandbad Mitte. Un bar-restaurant al racó més encantador d'aquest petit carrer.


3. Entrada exclusiva per passejants amb nens. Just davant la gelateria i la boutique francesa hi ha un agradable parc infantil amb sorra de platja on descansar una estona.

4. Clärchens Ballhaus , una sala de ball-retaurant-terrassa d'estiu mítica on ja s'hi sentia el swing als anys 20. La pel·lícula Los rebeldes del swing està inspirada en aquesta sala, ja que en l'època de Hitler, quan el swing estava prohibit, tothom canviava sobtadament de ball i música en entrar els policies del règim. Val la pena entrar per veure la sala i per menjar pizza. (Nota: Això de la pizza ho sé per la meva nova i emocionant guia francesa; la resta perquè el meu company hi ha entrat i ha sentit l'explicació d'una guia en castellà, jo era jugant al parc infantil del punt anterior...).


Clärchens Ballhaus

dilluns, 9 d’agost del 2010

Datscha, Gorki i Pasternak


sopa de carn al Datscha

Abans de la caiguda del mur, a Berlín Est s'hi podien trobar forces negocis i empreses russes. Fa uns anys encara se'n veien molts, ara cada cop en sé veure menys. Per sort, els restaurants deixen entreveure aquesta influència i en trobem tres de recomanables repartits entre Prenzlauer Berg i Friedrichshain (tots dos barris de l'antic est). 

Rest. 1

El primer que vaig conèixer, en la meva primera visita a Berlín, va ser el Gorki Park, al carrer Weinbergsweg 25. Aquest bar oferia llavors un espectacular brunch dels diumenges en format buffet que em va fer tenir una foto seva a l'escriptori del meu ordinador durant molt de temps. Dic oferia perquè malhauradament ja no el tenen; tot i així, la cuina segueix sent excel·lent i la vista al carrer amb tranvies continua inspirant-me tant o més que en els seus principis.

Rest. 2

Datscha, a la Gabriel Marx Strasse cantonada amb Wühlischstrasse. Hi vam anar a espetegar fa dos dies sota un gran xàfec i segur que hi tornaré. La seva sopa de carn és capaç de revifar un mort, que diem els catalans, i està boníssima. No tingueu por, demaneu la mida gran i gaudiu del pa d'acompanyament i de les olives flotants. Atenció: Llegeixo ara a la web que ofereixen el buffet dels diumenges que abans oferia el Gorki! No l'he provat, però diria que val la pena arriscar-s'hi.

Rest. 3

L'últim és el Pasternak, que a Berlín no és un lloc on acabes a les tantes de juerga (conya interna per qui hagi anat de juerga a vic) sinó un restaurant a Prenzlauer Berg on no tinc ni idea de si s'hi menja bé perquè no hi he estat mai. Bé, oi? :) Però l'apunto. El tinc com pendent i pertany al mateix grup dels altres dos, i per tant me'n refio. Està a la zona de Kollwitzplatz, al carrer Knaackstrasse 22. Si algú hi arriba abans que jo que m'avisi :)

EL PREU
El preu de la carta d'aquests restaurants "pica" una mica més del que se t'acaba fent habitual a l'econòmica oferta berlinesa. Si esteu acostumats, però, al ritme de preus catalans, el trobareu prou raonable.