Molinari & Ko

Aquest és el nom que ahir ens va sorprendre. Tornàvem d'un dia de bici i caminades pel Zoo de Berlín i a mitja ruta vam veure aquesta terrassa de cuina italiana, cambrers més que amables, situació idílica, interiors amb personalitat i preus raonables (2 pizzes macro, 3 birres, 1 aigua, 1 capuccino per 25 euros). Està situada en una tranquil·la cantonada entre els carrers Riemannstrasse i Solmstrasse, just darrere de la famosa i transitada Bergmanstrasse. Si hi aneu amb nens podran jugar i córrer sense patir. Si hi aneu sense nens podreu sopar en armonia com si estiguessiu sols. Té la màgia dels llocs que estan a pocs metres del gran festival i que per tant tenen l'avantatge que no et claven per ser en mig de la gran avinguda però que la tenen allà mateix perquè hi vagis a donar un vol. Passegeu per Bergmanstrasse, no us l'oblideu; però en acabar desapareixeu per un costat i acabeu el dia al Molinari, serà un final perfecte.

SI DEMANEU AIGUA

Penseu que sempre és amb gas a no ser que especifiqueu el contrari. Aigua mineral o Mineralwasser també és sinònim d'aigua amb gas. Per assegurar el tiro demaneu "Stilles Wasser". Pot ser que us demanin si la voleu de l'aixeta, podeu dir que sí tranquil·lament i segurament no la cobren, en diuen Leitungswasser (si ho recordeu per separat és més fàcil: LEITUNG i WASSER. L'aigua de Berlín es pot beure, per sort!, ja que l'embotellada val el seu pes en or.


TRES LLOCS QUE VALEN LA PENA A LA BERGMANSTRASSE

Botiga surfera ÉtÉ



Els dos nois que despatxen són estupendus i molt amables

bagAge ultimative bags



Al número 13, a prop de la surfera. És la botiga de bolsos per excel·lència, amb dissenys alemanys i produccions com la sèrie de bolsos fets amb teles de vaixells i demés transports marins. Motxilles ORTLIEB com la de la foto. Si voleu tenir un bon bolso o bossa i els voleu diferents i personals, us agradarà.

Per jalar! Visca el Knofi!



I per gaudir de tots els sentits. Podeu comprar-hi productes delicatessen, emportar-vos el menjar o menjar-vos-el allà mateix en unes taules al carrer principal. Menjars del món amb protagonisme turc. Els matrimoni que despatxa és molt agradable.


PER ARRODONIR LA RUTA

Aprofiteu la visita a la Bergmanstrasse (jo hi aniria a la tarda) per seguir caminant i visitar el Viktoria Park, amb recomenables vistes sobre est Berlín.

Si en canvi decidiu caminar en direcció contraria, el carrer es va amagant sobre l'empedrat que transcorre sota els arbres i us regala una nova atmòsfera de Berlín d'aquelles que fa estiu. Si seguiu més enllà passareu per un cementiri de pel·lícula (de fet l'altre dia en rodaven una!) i acabareu espetegant a una església des de la qual podeu arribar a la Grimmstrasse en 5 minuts.

Treptower Park i les pedres del Coliseum

Un post de Tapir Lampista em recorda que he d'anar a visitar el Treptower Park. Ens queda a 10 minuts de casa (en bici, clar) i en un assoleiat diumenge decidim anar-hi a donar un vol. La grata sorpresa es converteix en triple: pel fantàstic recorregut vorejant el canal, on vam descobrir un altre parc infantil on jo també hi jugaria hores; pels impressionants racons i recorreguts del mateix parc, a banda i banda de la Pushkin Allee; i pel contundent monument als soldats soviètics caiguts durant la Batalla de Berlín. Monuments com aquests són els que d'una bofetada et situen de cop en la història. Perquè hi ha llocs que, només de ser-hi, em transporten a una època on no ho estat i que de sobte sento propera. En mig de l'insolent jardí que fa de passadís entre l'estàtua del soldat soviètic amb un nen a coll i el monument als soldats caiguts als quals un gravat assegura que no seran mai oblidats, em sento una entre un milió i em sembla veure un cel gris i fred de poc més tard del 45. Penso en la gent que en aquell temps va estar allà, sobre la mateixa pedra que jo, veig les flors fresques deixades arreu i miro els turistes russos que es fan fotos orgullosos davant diferents insignes. Penso que podria sentir el que ells senten i alhora sento que tots plegats estem tan lluny els uns dels altres. Estúpid. Perquè tots sentim les mateixes emocions. Normal. Perquè cadascú viu la seva història. I llegeixo les frases d'Stalin fent una crida al poble per lluitar contra Hitler. I torno a mirar el cel i a sentir el pes de la inmensitat de l'arquitectura. I mentrestant en Xef i en Lluc van donant voltes en bici i llavors en Lluc ve i comença a córrer amunt i avall feliç i senyala una estàtua i em deixa anar la seva última pregunta de moda "què fa aquest?" i jo li deixo anar un "salvar el que creu que és seu" i ell amb els seus dos anys li sembla bé i em diu "vale" i jo amb els meus 36 em quedo allà i ja no sé què pensar. Em va passar el mateix quan fa anys vaig visitar el Coliseum de Roma. Hi ha llocs que només de tocar les roques se'm posa la pell de gallina en pensar que fa milers d'anys algú altre sota el mateix cel i sobre una altra terra tocava el mateix que jo. Per això puc arribar a escoltar tantes vegades el tema Roma dels Manel, perquè jo també quan sóc en aquests llocs penso que potser allà on ara s'enfila el meu fill rient algú s'hi va enamorar o va plorar amargament, que potser algú va morir amb l'imatge d'aquell lloc al cap, o al cor. I en Tapir Lampista té raó, per entendre Berlín s'ha de venir també a aquest parc. Si veniu en un dia de sol i en bicicleta podreu gaudir d'un fantàstic dia de verd i rius i descobertes. Venir fins aquí us permet fer ruta per la vora del riu Spree o pel Landwehrkanal, un dels seus canals. Si veniu amb transport públic, les dues línies d'S-Bahn (una mena de tren de rodalies o de ferrocarrils) us hi porten directe. O sigui que no teniu excusa. I llavors, quan aneu a la porta de Brandenburg, o al Checkpoint Charlie, o al museu jueu, o al que queda de mur, o a la torre de la tele, o a l'illa dels museus o a totes aquestes altres coses que també cal veure a Berlín, les veureu diferent. I haurà valgut la pena.

Soldat rus amb nen alemany, realitat o llegenda?



Turistes russos davant els seus herois



Flors fresques



Terra



La rèplica a la imatge que encapçala aquest article

Ja ho hem entès també

La meva amiga Maria que viu fa anys a Berlín, m'explicava l'altre dia la lògica de les inexplicables sandàlies amb mitjons. Totes dues enriolades en una de les nostres entrenyables converses on som capaces d'encetar quatre temes en una sola frase. Ara fa uns dies que som a Berlín amb família i aquest matí el nostre fill s'ha integrat plenament a la societat alemanya: li hem posat sandàlies amb mitjons. I és que la Maria té raó i és que tot a la vida acaba tenint un sentit. Amb aquest temps estrany i amb simultaneïtat de temperatures vàries, si vas amb sandàlies en algun moment o altre acabes passant fred i si vas amb sabates en algun moment o altre acabes passant calor. Les sandàlies amb mitjons ofereixen la temperatura ideal. Hem sortit pel carrer i mentre mirava els peus d'en Lluc, per un moment he pensat que sempre havíem estat allà, que sempre havíem anat així vestits. Moments com aquests són el millor de fer vacances.

TAMBÉ US RESULTARÀ ÚTIL

Anar amb màniga curta però portar SEMPRE una jaqueta prima a la bossa.

Un mocador pel coll en cas que aneu en bici. Encara que faci sol i encara que aneu en màniga curta, hi ha estones que s'agraeix i també procura una temperatura òptima.

No more Lonely (Planet)

A mig hivern, quan això d'instal·lar-me aquest estiu a Berlín era encara un desig que em quedava lluny, em vaig comprar la guia Lonely Planet de la ciutat com a premi de consolació i també per dur a terme un projecte que encara tinc en intermitent. Aquests dies hi he anat fent ullades i de tant en tant li he fet cas. Està bé, correcte. Almenys t'indica quins carrers tenen concentració de punts interessants. El curiós, però, és que normalment trobo més interessant allò que hi ha just al costat del que m'indicava la guia. Les ressenyes es queden sovint en la superficialitat, tot i que si ja tens per costum anar pel món mirant marges i forats estàs força salvat. De fet, seguir les seves indicacions m'ha permès passejar-me i perdre'm per recorreguts que sí valen la pena. És el que em va passar el dia que vaig decidir anar a Berlinomat, una botiga d'objectes i moda "de disseny" berlinesa, que no deixa de ser en molts casos una enredada com una casa... Un cop entrada i sortida en poc més de 5 minuts, vaig començar una ruta en bicicleta que si teniu un parell d'horetes us agradarà fer. Citaré simplement una relació de carrers que podeu seguir fàcilment amb un mapa. Alguns us sonaran perquè ja he parlat d'ells més en concret (a mesura que el blog avança veig que he de començar a endreçar una miqueta, se'm gira feina). Simplement seguiu per aquí o pels costats que us sembli, i deixeu-vos sorprendre:

De Prenzlauer Berg a Friedrichshain en bicicleta: un possible recorregut

*Volkspark Friedrichshain - fantàstic per perdre-s'hi una tarda sencera, un bosc en mig de la ciutat amb parcs infantils molt més que envejables, llac, font... Busqueu les fonts de conte de fades, Märchenbrunne, i el bar-restaurant Schönbrun, que malgrat la seva moderna web encara conserva l'estil i rotulació de la seva vida anterior. Aquest parc es va concebre com a pulmó verd per a la ciutat que queda a l'est del mur. Una simple recerca al Google us donaràs més informació.



*Friedenstrasse - és el carrer que trobareu a mà esquerra si sortiu per la banda del parc que dóna a la font de la foto anterior. Aneu baixant fins trobar-vos amb
*Karl Marx Allee - aquesta avinguda gegant connecta amb Frankfurter Allee, és un passeig fantàstic i gegantí que va a espetegar a la Frankfurter Tor, que ja he citat en entrades anteriors. En l'era comunista es deia Stalinallee i us donarà una idea precisa de les construccions i avingudes d'exhibició militar de l'època.



*Schreinerstrasse - us queda per sobre la Frankfurter Allee, a la vostra esquerra segons la direcció d'aquest recorregut. Aquí hi vaig descobrir el que ara sembla ser un bar però que antigament havia estat una perruqueria que encara conserva la retolació a la paret (es fan permanents!)



... mentre hi anava vaig veure encara un edifici "per reformar", costa imaginar-se quan tots eren així



*Samariterstrasse - queda perpendicular al carrer anterior i enllaça directament de nou amb la Frankfurter Allee. L'ambient punk i a trams decadent que s'hi respira és divertit. Un cop es travessa la Frankfurter, aquest carrer es converteix en la Colbestrasse, la qual ensopega amb la Boxhagener Strasse i acaba espetegant a la Wühlischstrasse, tots ells carrers dels quals ja he parlat anteriorment (recordeu que podeu culminar aquesta passejada amb el capvespre de la Warschauer). Aquí a la Boxhagener Strasse, m'han dit avui que hi ha un mercat dels dissabtes (el dia de mercat per excel·lència a Berlín) que val la pena. Si el visito us ho faré saber.



Una guia sempre és una bona companya, tan si és per seguir-la fidelment com si és per escoltar-la i acabar fent la teva. La cosa aquesta de relacionar-se sol anar així. Tot és trobar aquella que s'adiu més al teu tarannar.

I el Palau de la República ja no hi és

L'última vegada que vaig estar a Berlín, l'any 2005, vaig poder veure per darrera vegada l'històric edifici del Palau de la República. Entre molts d'altres noms, en deien també alguna cosa com el palau del dimoni, pel color del sol sobre la façana de bronze i per tot el món interior que havia allotjat. Ara, el que havia estat el parlament de l'antiga República Democràtica Alemanya, ja no hi és. Malgrat els intents per preservar-lo, una (això sí) impecable esplanada verda amb recorreguts de fusta s'extén davant la catedral de la ciutat i ofereix una vista espectacular del Berlín majestuós i històric. Us recomano anar-hi amb menjar i fer un pícnic sobre la gespa mentre es gaudeix de la vista i es descansa en ple centre. Aquells a qui us agrada visitar cultura i història i sou fans de les grans ciutats pensareu que heu trobat el cel. Perquè de cel, a Berlín, n'hi ha a quilòmetres.





COM ANAR-HI

El més fàcil és agafar qualsevol transport que us porti a Alexanderplatz (Alex) i des d'allà caminar. Heu de baixar per la Karl Liebknechtstrasse que després s'acaba convertint en la famosa avinguda Unter den Linden. Just en el canvi de carrers hi trobareu l'esplanada a mà esquerra. Si teniu un mapa antic encara hi posarà antic Palau de la República. Si el mapa és nou, busqueu una zona verda just davant la catedral. Tota aquesta zona des d'Alex val la pena que la volteu caminant, ja que hi ha molta teca.

Est o oest? Mira els semàfors.

* ... i això que vaig escriure fa uns dies em diu en Carles que ha deixat de ser així... a vegades odio el progrés i l'evolució de les coses..* Gràcies Carles, per l'apunt!


I una altra entradeta curta per passar-vos una petita (i pràctica) curiositat. Si quan sou a Berlín voleu saber ràpidament si esteu trepitjant el que antigament es coneixia com est o oest, només cal que mireu els semàfors. Els de la part capitalista i lliure (ja, ja i ja!) són els típics que hem vist tota la vida a la nostra banda capitalista i ja hem dit que lliure. Els de la part comunista i igualitària (ja, ja i ja!) tenen la característica forma d'un homenet petit de perfil amb un barret recte i estètica gris. Aquest homenet, juntament amb l'ós, la porta de Brandenburg i la torre de la tele (Fernsehturm), forma part de la llista top ten d'objectes fetitxistes de la ciutat. A la foto, els homenets de Prenzlauer Berg.

Morena Bar i els tubos rosses

I segueixo amb les dedicatòries. Aquesta entrada va per en David, que publica a Tapir Lampista unes entrades blocaires per distreure's estona llarga i que tan nostàligica i fidelment segueix aquest meu segon bloc. Ell em va recomenar el Morena Bar, el qual vaig trobar quan ja no el buscava i que mentre el buscava em va dur a descobrir-ne d'altres. El trobareu a la Wienerstrasse, just al costat de les piscines municipals d'aquest carrer i moments abans d'arribar a la parada de metro Görlitzer Park (David, el tinc a 5 minuts de casa...).
Igual que jo, en David va ser a Berlín en els anys posmurians que van convertir la ciutat en la zona d'obres més gran d'Europa, segons ironitzaven els propis alemanys. En aquells dies la ciutat era transitada per uns tubs roses que apareixien i desapareixien per tot arreu i que em tenien totalment fascinada. Eren els dies en els que no calia mirar semàfors o seguir un mapa per saber si eres a l'est o l'oest, es veia d'una hora lluny. Jo em pensava que ja no els veuria mai més els tubs, fins i tot l'altre dia em vaig alegrar en veure uns tubs blaus a Alexanderplatz que s'hi assemblaven. Vaig pensar en en David. Però abans de tenir temps per escriure-li un correu, vaig passar per la Boxhagenerstrasse (on si no)... i vaig tornar a trobar-me amb els tubs roses!! Tot i que aquesta meva emoció per uns tubs té molt d'aquella emoció guiri de souvenir, també sé que em recorden molt a la primera vegada que vaig trepitjar aquesta ciutat i a la meva aterrissada al comunisme fora dels llibres de text. És com recordar quina samarreta duia ell el dia que el vas conèixer, què va ser el primer que vas fer quan vas anar a viure a la casa nova, on et vas seure el primer dia de facultat. Jo els veig com post-its que vas enganxant pel cos. O cromos que et vas guardant a la butxaca. L'intercanvi tengui tengui falti és el que fa que compartir les experiències acabi sent tan fascinant.