No more Lonely (Planet)

A mig hivern, quan això d'instal·lar-me aquest estiu a Berlín era encara un desig que em quedava lluny, em vaig comprar la guia Lonely Planet de la ciutat com a premi de consolació i també per dur a terme un projecte que encara tinc en intermitent. Aquests dies hi he anat fent ullades i de tant en tant li he fet cas. Està bé, correcte. Almenys t'indica quins carrers tenen concentració de punts interessants. El curiós, però, és que normalment trobo més interessant allò que hi ha just al costat del que m'indicava la guia. Les ressenyes es queden sovint en la superficialitat, tot i que si ja tens per costum anar pel món mirant marges i forats estàs força salvat. De fet, seguir les seves indicacions m'ha permès passejar-me i perdre'm per recorreguts que sí valen la pena. És el que em va passar el dia que vaig decidir anar a Berlinomat, una botiga d'objectes i moda "de disseny" berlinesa, que no deixa de ser en molts casos una enredada com una casa... Un cop entrada i sortida en poc més de 5 minuts, vaig començar una ruta en bicicleta que si teniu un parell d'horetes us agradarà fer. Citaré simplement una relació de carrers que podeu seguir fàcilment amb un mapa. Alguns us sonaran perquè ja he parlat d'ells més en concret (a mesura que el blog avança veig que he de començar a endreçar una miqueta, se'm gira feina). Simplement seguiu per aquí o pels costats que us sembli, i deixeu-vos sorprendre:

De Prenzlauer Berg a Friedrichshain en bicicleta: un possible recorregut

*Volkspark Friedrichshain - fantàstic per perdre-s'hi una tarda sencera, un bosc en mig de la ciutat amb parcs infantils molt més que envejables, llac, font... Busqueu les fonts de conte de fades, Märchenbrunne, i el bar-restaurant Schönbrun, que malgrat la seva moderna web encara conserva l'estil i rotulació de la seva vida anterior. Aquest parc es va concebre com a pulmó verd per a la ciutat que queda a l'est del mur. Una simple recerca al Google us donaràs més informació.



*Friedenstrasse - és el carrer que trobareu a mà esquerra si sortiu per la banda del parc que dóna a la font de la foto anterior. Aneu baixant fins trobar-vos amb
*Karl Marx Allee - aquesta avinguda gegant connecta amb Frankfurter Allee, és un passeig fantàstic i gegantí que va a espetegar a la Frankfurter Tor, que ja he citat en entrades anteriors. En l'era comunista es deia Stalinallee i us donarà una idea precisa de les construccions i avingudes d'exhibició militar de l'època.



*Schreinerstrasse - us queda per sobre la Frankfurter Allee, a la vostra esquerra segons la direcció d'aquest recorregut. Aquí hi vaig descobrir el que ara sembla ser un bar però que antigament havia estat una perruqueria que encara conserva la retolació a la paret (es fan permanents!)



... mentre hi anava vaig veure encara un edifici "per reformar", costa imaginar-se quan tots eren així



*Samariterstrasse - queda perpendicular al carrer anterior i enllaça directament de nou amb la Frankfurter Allee. L'ambient punk i a trams decadent que s'hi respira és divertit. Un cop es travessa la Frankfurter, aquest carrer es converteix en la Colbestrasse, la qual ensopega amb la Boxhagener Strasse i acaba espetegant a la Wühlischstrasse, tots ells carrers dels quals ja he parlat anteriorment (recordeu que podeu culminar aquesta passejada amb el capvespre de la Warschauer). Aquí a la Boxhagener Strasse, m'han dit avui que hi ha un mercat dels dissabtes (el dia de mercat per excel·lència a Berlín) que val la pena. Si el visito us ho faré saber.



Una guia sempre és una bona companya, tan si és per seguir-la fidelment com si és per escoltar-la i acabar fent la teva. La cosa aquesta de relacionar-se sol anar així. Tot és trobar aquella que s'adiu més al teu tarannar.

I el Palau de la República ja no hi és

L'última vegada que vaig estar a Berlín, l'any 2005, vaig poder veure per darrera vegada l'històric edifici del Palau de la República. Entre molts d'altres noms, en deien també alguna cosa com el palau del dimoni, pel color del sol sobre la façana de bronze i per tot el món interior que havia allotjat. Ara, el que havia estat el parlament de l'antiga República Democràtica Alemanya, ja no hi és. Malgrat els intents per preservar-lo, una (això sí) impecable esplanada verda amb recorreguts de fusta s'extén davant la catedral de la ciutat i ofereix una vista espectacular del Berlín majestuós i històric. Us recomano anar-hi amb menjar i fer un pícnic sobre la gespa mentre es gaudeix de la vista i es descansa en ple centre. Aquells a qui us agrada visitar cultura i història i sou fans de les grans ciutats pensareu que heu trobat el cel. Perquè de cel, a Berlín, n'hi ha a quilòmetres.





COM ANAR-HI

El més fàcil és agafar qualsevol transport que us porti a Alexanderplatz (Alex) i des d'allà caminar. Heu de baixar per la Karl Liebknechtstrasse que després s'acaba convertint en la famosa avinguda Unter den Linden. Just en el canvi de carrers hi trobareu l'esplanada a mà esquerra. Si teniu un mapa antic encara hi posarà antic Palau de la República. Si el mapa és nou, busqueu una zona verda just davant la catedral. Tota aquesta zona des d'Alex val la pena que la volteu caminant, ja que hi ha molta teca.

Est o oest? Mira els semàfors.

* ... i això que vaig escriure fa uns dies em diu en Carles que ha deixat de ser així... a vegades odio el progrés i l'evolució de les coses..* Gràcies Carles, per l'apunt!


I una altra entradeta curta per passar-vos una petita (i pràctica) curiositat. Si quan sou a Berlín voleu saber ràpidament si esteu trepitjant el que antigament es coneixia com est o oest, només cal que mireu els semàfors. Els de la part capitalista i lliure (ja, ja i ja!) són els típics que hem vist tota la vida a la nostra banda capitalista i ja hem dit que lliure. Els de la part comunista i igualitària (ja, ja i ja!) tenen la característica forma d'un homenet petit de perfil amb un barret recte i estètica gris. Aquest homenet, juntament amb l'ós, la porta de Brandenburg i la torre de la tele (Fernsehturm), forma part de la llista top ten d'objectes fetitxistes de la ciutat. A la foto, els homenets de Prenzlauer Berg.

Morena Bar i els tubos rosses

I segueixo amb les dedicatòries. Aquesta entrada va per en David, que publica a Tapir Lampista unes entrades blocaires per distreure's estona llarga i que tan nostàligica i fidelment segueix aquest meu segon bloc. Ell em va recomenar el Morena Bar, el qual vaig trobar quan ja no el buscava i que mentre el buscava em va dur a descobrir-ne d'altres. El trobareu a la Wienerstrasse, just al costat de les piscines municipals d'aquest carrer i moments abans d'arribar a la parada de metro Görlitzer Park (David, el tinc a 5 minuts de casa...).
Igual que jo, en David va ser a Berlín en els anys posmurians que van convertir la ciutat en la zona d'obres més gran d'Europa, segons ironitzaven els propis alemanys. En aquells dies la ciutat era transitada per uns tubs roses que apareixien i desapareixien per tot arreu i que em tenien totalment fascinada. Eren els dies en els que no calia mirar semàfors o seguir un mapa per saber si eres a l'est o l'oest, es veia d'una hora lluny. Jo em pensava que ja no els veuria mai més els tubs, fins i tot l'altre dia em vaig alegrar en veure uns tubs blaus a Alexanderplatz que s'hi assemblaven. Vaig pensar en en David. Però abans de tenir temps per escriure-li un correu, vaig passar per la Boxhagenerstrasse (on si no)... i vaig tornar a trobar-me amb els tubs roses!! Tot i que aquesta meva emoció per uns tubs té molt d'aquella emoció guiri de souvenir, també sé que em recorden molt a la primera vegada que vaig trepitjar aquesta ciutat i a la meva aterrissada al comunisme fora dels llibres de text. És com recordar quina samarreta duia ell el dia que el vas conèixer, què va ser el primer que vas fer quan vas anar a viure a la casa nova, on et vas seure el primer dia de facultat. Jo els veig com post-its que vas enganxant pel cos. O cromos que et vas guardant a la butxaca. L'intercanvi tengui tengui falti és el que fa que compartir les experiències acabi sent tan fascinant.

Lakritze o regalèssies

Aquesta entrada va dedicada a la Marta (que a més avui celebrava el seu sant) i a tots els que sentiu passió per la regalèssia. Aquí una entrada curta per descobrir-vos una botiga on tot és regalèssia, regalèssia i més regalèssia. Lakritze en alemany. I a Alemanya va ser on vaig descobrir la regalèssia amb sal, tota una experiència per viure-la almenys una vegada! La botiga la trobareu a la Graeferstrasse, just al costat de Die Weltküche.

Capvespre a la Warschauer i altres nits curtes

Si bé ja havia pogut comprovar en visites anteriors que en ple hivern, a Berlín, a les 4 de la tarda ja és ben fosc; del que encara no en tenia ni idea és que en ple estiu a les 4 de la matinada ja és clar. A les 4, tu. I si fins avui m'ho creia per allò de que m'ho havien dit i perquè una mare en període de lactància-24-hores m'ho havia corroborat, aquesta passada matinada m'he despertat a les 4 i, ver para creer, era clar. Claríssim. La casa on vivim és un pis d'aquests sota teulada amb sostres inclinats i finestres sense cortines enlloc. A les 6 del matí hi entra un sol amb tanta mala hòstia que juraries que són les 12. Fins ara em donava la volta i seguia dormint. Ara no hi ha manera de convèncer en Lluc de que no, que són les 6, que encara és d'hora i hem de dormir més. Em mira com si m'hagués boja, és clar (claríssim!!!! socorrooooo!!!). Tampoc és que fosquegi d'hora. A les 9 del vespre, si feu una passejada pel pont de la WARSCHAUER STRASSE, veureu un dels capvespres més espectaculars de Berlín. Val la pena no perdre's l'espectacle, que supera en escreix la meva modesta foto. Ser-hi a aquesta hora és fàcil: un sempre pot venir de veure el que queda de mur, conegut com West Side Gallery, o bé de donar un vol per Frankfurter Allee des de Frankfurter Tor, una altra de les construccions que impressionen de l'antic bloc oriental de la ciutat. El mur queda relativament força aprop i permet en un dia de calor ser testimoni de les platges artificials que hi han construït a darrere. La Frankfurter Allee és una ruta genial si es fa en bici (com tot Berlín); s'hi pot afegir a més una visita pel districte de Friedrichshain i els seus carrers Wühlischstraße i Boxhagener Strasse, els quals tanquen un quadrilàter ple de comerços, bars i ambient amb reminiscències La vida de los otros. Avui, passejant precisament de nou per aquesta zona, en Xef m'ha dit que passejar per Berlín era no saber si estaves en el passat o en el futur. I ho he trobat molt encertat. Ser a Berlín és preguntar-te constantment on ets a mesura que vas canviant de barris, Kiez o carrers. És viure diferents mons i diferents temps en un. És ser a tot arreu o enlloc. És sentir que tothom és simpàtic o arrongantment antipàtic. És pensar en Tokio o pensar en Manlleu.
De totes maneres, feu el que feu i penseu el que penseu, si mai sou a Baerlín un estiu a les 9 del vespre o un hivern a les 4, pilleu qualsevol tranvia (l'M10 hi va) o metro (U-Bahn en diuen) i presenteu-vos a l'estació de Warschauer Strasse. Travesseu el carrer i aneu cap el pont. Mireu en direcció a la Fernsehturm. Sentiu.

BOTIGUES DE LA ZONA

A part de la llibreria que us comentava fa uns dies, val la pena també visitar els següents comerços.

Pracht Mädchen
Wühlischstrasse 28



Botiga de roba i accessoris de moda per noies i nois. Marques alemanyes amb encant, com Adelheid i la seva col·lecció de la sort.

Stiefel Knecht

Ben bé al costat de Pracht Mädchen. De fet fan la pinta de ser del mateix amo. Una sabateria petita amb 4 sabates espectaculars, algunes a preu assequible.

Bellanatur
Boxhagenerstrasse 93



Fa cantonada amb la Colbestrasse, un carrer que trobo molt cinematogràfic. La botiga val la pena encara que sigui pel laberint de racons i estances, i per l'amable i curiosa dependenta. Dissenys i creacions per dona (ara no recordo si home) i nens. Té una col·lecció de gorros d'hivern preciosa.

Passió turca

Van passant els dies i cada cop se m'acumulen més coses per explicar-vos. Ho vaig apuntant tot a la llibreta i confio que mica en mica ho aniré passant tot per compartir-ho amb vosaltres (aquest blog va per camí d'allargar-se un cop hagi tornat a Catalunya). Demà arriben en Lluc i en Xef, me'n moro de ganes i ja compto les hores. Una setmana de solitud ha estat la millor de les teràpies regeneradores. Ara ja tinc la meva ànima aquí, m'he situat a la ciutat gràcies a perdre'm més d'un cop, m'he retrobat amb les rutes que més m'agraden de mi mateixa i ja estic a punt i arreglada per rebre a la meva família :-) Ara escric des del Johann Rose i fa uns moments he estat parlant des d'aqusta fantàstica terrassa amb en Gerard i la Georgina. Les noves tecnologies són brutals.
Avui he dedicat el dia a conèixer millor els carrers que envolten el que s'ha convertit temporalment en la meva nova llar. El pis de Maybachufer està situat al bell mig de Kreuzberg, un barri al qual he fet referència pràcticament a diari. Aquí s'hi troba una barreja de turcs i locals que dona als seus carrers una atmòsfera càlida i ideal per passar unes vacances. Alguns dels seus carrers comencen a tenir un aire de modernor que s'acosta perillosament a Prenzlauer Berg, però la gran majoria encara respira un aire de barreja d'espècies i terra berlinès. He descobert la Sonnenallee, un carrer que et fa preguntar si no se t'ha empassat un forat i estàs al mig de qualsevol país turc i a voltes àrab. El carrer Pannierstrasse que queda perpendicular també es mereix un bon passeig. I per la passejada us recomano esperar a un dimarts com avui o un divendres, dies de MERCAT TURC al carrer on visc i que queda just davant del canal del riu. Allà he rigut amb la cantarella dels turcs del mercat cridant com bojos: Dos quilos un euro!!!!! Es referien als tomàquets i altres verdures. He comprat mitja síndria per 50 cèntims i una safata enorme de groselles per 70. També m'he endut olives d'olor d'altres terres i he menjat unes maduixes que et recorden per què en diuen maduixa del gust de maduixa. He comprat els caramels artesans NASCHPIRAT que fa un noi simpatiquíssim que dissenya també els propis embalatges. He comprat un tros de formatge pel qual m'han clavat 8 euros i he aprovisionat la nevera pels pròxims dies. He descobert que la gent compra a les paradetes i s'asseu a la vora del riu a menjar i escoltar els músics espontanis. He entrat en un univers d'olors, colors i idiomes del món que m'he endut amb mi quan he carregat de menjar la bicicleta i he tornat cap a casa.
Ara sóc aquí i bec la meva cervesa mentre penso amb tots els amics que estimo i amb qui aquests dies parlo i escric per ordinador. Els dic que m'agradaria posar-los en un avió i portar-los tots cap aquí. Les passions més grans es multipliquen quan mires des de lluny i veus tota la gent que estimes.

Les gominoles NASCHPIRAT i el seu creador
els trobareu al mercat turc els dimarts i altres dies a d'altres mercats de la ciutat














La meva bici a punt de dur-nos a casa (a mi i a les verdures)