Morena Bar i els tubos rosses

I segueixo amb les dedicatòries. Aquesta entrada va per en David, que publica a Tapir Lampista unes entrades blocaires per distreure's estona llarga i que tan nostàligica i fidelment segueix aquest meu segon bloc. Ell em va recomenar el Morena Bar, el qual vaig trobar quan ja no el buscava i que mentre el buscava em va dur a descobrir-ne d'altres. El trobareu a la Wienerstrasse, just al costat de les piscines municipals d'aquest carrer i moments abans d'arribar a la parada de metro Görlitzer Park (David, el tinc a 5 minuts de casa...).
Igual que jo, en David va ser a Berlín en els anys posmurians que van convertir la ciutat en la zona d'obres més gran d'Europa, segons ironitzaven els propis alemanys. En aquells dies la ciutat era transitada per uns tubs roses que apareixien i desapareixien per tot arreu i que em tenien totalment fascinada. Eren els dies en els que no calia mirar semàfors o seguir un mapa per saber si eres a l'est o l'oest, es veia d'una hora lluny. Jo em pensava que ja no els veuria mai més els tubs, fins i tot l'altre dia em vaig alegrar en veure uns tubs blaus a Alexanderplatz que s'hi assemblaven. Vaig pensar en en David. Però abans de tenir temps per escriure-li un correu, vaig passar per la Boxhagenerstrasse (on si no)... i vaig tornar a trobar-me amb els tubs roses!! Tot i que aquesta meva emoció per uns tubs té molt d'aquella emoció guiri de souvenir, també sé que em recorden molt a la primera vegada que vaig trepitjar aquesta ciutat i a la meva aterrissada al comunisme fora dels llibres de text. És com recordar quina samarreta duia ell el dia que el vas conèixer, què va ser el primer que vas fer quan vas anar a viure a la casa nova, on et vas seure el primer dia de facultat. Jo els veig com post-its que vas enganxant pel cos. O cromos que et vas guardant a la butxaca. L'intercanvi tengui tengui falti és el que fa que compartir les experiències acabi sent tan fascinant.