diumenge, 26 de juliol de 2009

La màgia del BATEAU IVRE i els esmorzars alemanys


Aquest diumenge matí la felicitat era instal·lada al Bateau, un bar del carrer més famós i alternatiu de X-Berg: la Oranienstrasse. Si veniu 4 dies a Berlín, almenys en algun moment hauríeu de passar per aquest carrer, tant de dia com de nit. El Bateau està situat al número 18 i s'hi pot arribar amb metro baixant a Görlitzer Bahnhof. És un lloc de clientela fàcil i sense complexes i amb un servei especialment amable: estigueu al cas per enganxar l'Helen (pronunciat sense H), una dona gran d'origen grec que va pel bar amunt i avall recollint gots i plats a tota màquina. A mig fer li ha agafat gana i s'ha assegut amb mi a menjar-se uns espaguetis i ens hem mig resumit la vida :-) un encant de dona i tot un personatge. M'han portat l'esmorzar:


Plat amb formatges, pernil i xoriço (embutits com els nostres de casa! insòlit!)
Pa abundant i boníssimmmmmm
Bol gegant de iogurt amb fruita fresca, variada i exòtica
Cafè amb llet
Suc de taronja natural

Tot plegat per 12 euros. Si tenim en compte que ha sigut l'esmorzar-dinar, que estava de muerte i que s'hi està de muerte... la cosa surt econòmica. A la que anava per la tercera queixalada he recordat perquè enyoro tant els esmorzars a Alemanya. Quan m'acabo l'esmorzar em demano un altre suc de taronja i surto a fora a apalancar-me en un banc de la terrassa i prendre el sol (el temps metereològic d'aquesta ciutat es mereix una entrada a part). Comença el moment màgic. Uns músics amb guitarra i violoncel ens regalen un concert dels que et deixen flotant. Els cambrers surten a escoltar-los i en acabar els tiren monedes. De fons se sent gent a les taules que riuen. Una noia s'asseu i es demana una amanida mentre somriu feliç sota el sol. Es diumenge, estic de vacances i he trobat la felicitat. En altres viatges a Berlín haurien sigut altres bars. En aquest: em quedo a viure al Bateau.



CAL SABER
A la carta també hi trobareu vins Rioja i catalans biològics

CAL ACOSTUMAR-SE I GAUDIR
Del compartir taula. A Alemanya la gent contempla els seients buits com llocs on apalancar-se encara que la taula ja estigui ocupada. Per tant, pots acabar esmorzant amb un altre solitari com tu, una altra noia i una parella. Personalment, ho trobo fantàstic.

AL COSTAT
A la mateixa vorera, si aneu en direcció Kottbusser Tor, hi trobareu una botiga de còmics molt autèntica. Feu quatre passes, passeu una botiga de bicis (aquí, a cada dos metres en passes una) i ja hi sereu.

2 comentaris:

  1. No coneixia aquest costum de seure en llocs on, vist des de la perspectiva catalana, no s'hi pot seure, m'agrada però en determinats moments crec que podria molestar si cerquem intimitat; m'imagino que abans de seure la gent deu demanar permís.
    Salut

    ResponElimina
  2. :-) Sí, exacte, la gent demana permís. Curiosament, però, acabes desenvolupant una enorme capacitat per evadir-te a partir de dos centímetres a distància teva. La gent segueix amb les seves converses, les seves intimitats, i ningú s'escolta, tothom va al seu rotllo. Aquí són més individualistes en el contacte superficial i això els fa menys xafarders. I pel contrari, quan hi ha confiança les amistats són també més profundes. Les petites costums de les cultures sempre donen molta més informació de la que veiem a primera vista, no? ;-) Salut!!!

    ResponElimina