dijous, 12 d’agost del 2010

Ruta ciclista i 160 km de mur


Fa uns dies vam anar de visita al barri de Pankow. Vaig estar molt contenta de finalment decidir-me a pujar-hi i de fer-ho en bici. La visita l'explicaré en detall més endavant, avui us vull deixar simplement un apunt per ciclistes que val la pena no perdre's: El camí del mur.

Actualment a Berlín es pot seguir una ruta d'uns 160 km que recorre tot el traçat de l'antic mur. La ruta es pot fer per etapes, a peu o en bici, i a més té trams força recomenables si hi aneu amb nens. A nivell històric és interessant documentar-se abans i no perdre's aquesta altra oportunitat de respirar la història. Nosaltres, quan tornàvem de Pankow al capvespre, vam ensopegar amb el tram que va des del carrer Wollankstrasse fins l'estació de trens Nordbahnhof. El camí de cirerers em va fa pensar que si mai torno a pujar a Pankow des de Prenzlauer Berg, ho vull tornar a fer per aquest magnífic passeig.


Foto vista a www.berlin.de

Potsdamer Platz

Control de la policía de Berlín Oest en el tram de mur a Potsdamer Platz
3 Setembre 1964
Fotografia: Horst Siegmann
LAB, F Rep. 290, Not. 1 G Potsdamer Platz, Nr. 99897

dimecres, 11 d’agost del 2010

Qui a besoin de... Berlin?

dedicat a en Dani i la Fina

O una promenade per Berlín, que en podríem dir. He trobat una guia que passeja! És en francès, com el seu nom indica: Qui a besoin de... Berlin? Un guide pas comme les autres, i la podeu comprar per Internet si seguiu l'enllaç.  L'idioma (en el cas que us sigui desconegut) no us n'hauria d'allunyar; el meu nivell "francés 2n de BUP" m'ha servit sobradament per llegir-me-la tota i somriure amb nostàlgia a cada pàgina, i això que encara no he marxat.


la guia indispensable de Franck Sabattier

Més que una guia és un quadern personal de viatge. Un noi, en Franck, rep la invitació de la seva amiga Kat per visitar la seva ciutat, Berlín. De petita, la Kat vivia a Berlín Est. Ara viu a Kreuzberg i per això en Franck decideix llogar un apartament al mateix barri. Kreuzberg ocuparà, doncs, una part important dels seus recorreguts habituals. També es passejaran per Prenzlauer Berg, Friedrichshain, Mitte i la població veïna de Potsdam (interessantíssima la ruta que proposen!). El disseny, la idea i consells són excel·lents. Seguir les rutes de la guia et garanteix VIURE BERLIN i llegir-la t'hi transporta. Si t'agrada aquest blog, t'agradarà la guia; i si el meu blog no t'agrada, la guia et compensarà. Jo m'hi he sentit molt identificada i m'ha fet feliç veure una gran part dels meus racons recollits entre les seves pàgines. Ideal per qui ja s'hagi llegit la guia tradicional i li vulgui donar la volta o per qui vulgui entrar a la ciutat per la seva vida quotidiana i no turística. L'he trobat a Les jolies choses, una botiga parisenca de bolsos i accessoris que es converteix en una gal·leria d'art a la rerecambra. Es troba en un cul de sac preciós i ple d'encants en pocs metres quadrats: La Kleine Hamburger Strasse del barri de Mitte, just en un trencant de l'Auguststrasse perfecte també per anar-hi amb nens. Aprofito per unes recomanacions.


la boutique amb la gelateria al fons

Cul-de-sac Kleine Hamburger Strasse


1. Gelateria Eismanufaktur KG . La culpable, juntament amb en Cult, del meu descobriment. Certament, els seus gelats casolans són dels millors que he menjat mai (juntament amb la gelateria al capdemunt a la dreta del carrer Oderbergerstrasse)! Si hi aneu amb nens, els fareu molt feliços.








2. Strandbad Mitte. Un bar-restaurant al racó més encantador d'aquest petit carrer.


3. Entrada exclusiva per passejants amb nens. Just davant la gelateria i la boutique francesa hi ha un agradable parc infantil amb sorra de platja on descansar una estona.

4. Clärchens Ballhaus , una sala de ball-retaurant-terrassa d'estiu mítica on ja s'hi sentia el swing als anys 20. La pel·lícula Los rebeldes del swing està inspirada en aquesta sala, ja que en l'època de Hitler, quan el swing estava prohibit, tothom canviava sobtadament de ball i música en entrar els policies del règim. Val la pena entrar per veure la sala i per menjar pizza. (Nota: Això de la pizza ho sé per la meva nova i emocionant guia francesa; la resta perquè el meu company hi ha entrat i ha sentit l'explicació d'una guia en castellà, jo era jugant al parc infantil del punt anterior...).


Clärchens Ballhaus

dilluns, 9 d’agost del 2010

Datscha, Gorki i Pasternak


sopa de carn al Datscha

Abans de la caiguda del mur, a Berlín Est s'hi podien trobar forces negocis i empreses russes. Fa uns anys encara se'n veien molts, ara cada cop en sé veure menys. Per sort, els restaurants deixen entreveure aquesta influència i en trobem tres de recomanables repartits entre Prenzlauer Berg i Friedrichshain (tots dos barris de l'antic est). 

Rest. 1

El primer que vaig conèixer, en la meva primera visita a Berlín, va ser el Gorki Park, al carrer Weinbergsweg 25. Aquest bar oferia llavors un espectacular brunch dels diumenges en format buffet que em va fer tenir una foto seva a l'escriptori del meu ordinador durant molt de temps. Dic oferia perquè malhauradament ja no el tenen; tot i així, la cuina segueix sent excel·lent i la vista al carrer amb tranvies continua inspirant-me tant o més que en els seus principis.

Rest. 2

Datscha, a la Gabriel Marx Strasse cantonada amb Wühlischstrasse. Hi vam anar a espetegar fa dos dies sota un gran xàfec i segur que hi tornaré. La seva sopa de carn és capaç de revifar un mort, que diem els catalans, i està boníssima. No tingueu por, demaneu la mida gran i gaudiu del pa d'acompanyament i de les olives flotants. Atenció: Llegeixo ara a la web que ofereixen el buffet dels diumenges que abans oferia el Gorki! No l'he provat, però diria que val la pena arriscar-s'hi.

Rest. 3

L'últim és el Pasternak, que a Berlín no és un lloc on acabes a les tantes de juerga (conya interna per qui hagi anat de juerga a vic) sinó un restaurant a Prenzlauer Berg on no tinc ni idea de si s'hi menja bé perquè no hi he estat mai. Bé, oi? :) Però l'apunto. El tinc com pendent i pertany al mateix grup dels altres dos, i per tant me'n refio. Està a la zona de Kollwitzplatz, al carrer Knaackstrasse 22. Si algú hi arriba abans que jo que m'avisi :)

EL PREU
El preu de la carta d'aquests restaurants "pica" una mica més del que se t'acaba fent habitual a l'econòmica oferta berlinesa. Si esteu acostumats, però, al ritme de preus catalans, el trobareu prou raonable.


diumenge, 8 d’agost del 2010

Love is in the park



Ruta "Un diumenge perillosament perfecte"
Sortida i arribada sense moure-se'n gaire: **Oderbergerstrasse**




Avui a Berlín també era diumenge :) I els diumenges a Berlín hi ha Mauerpark, el mercat obligatori que us comentava a l'entrada d'ahir. Us parlaré d'aquest parc, sí, però us en parlaré a partir d'una proposta de ruta que pot fer que el vostre diumenge s'acosti perillosament a l'idea d'un diumenge perfecte (dic això de perillós perquè a mi les coses perfectes em fan com por, però per res més).

Podeu fer aquesta ruta amb nens o sense. Us marco en vermell la variant "diumenge perfecte amb nens".





1. Esmorzar al Kauf dich glücklich ("Sigues feliç comprant", ja us vaig avisar que això de posar noms sembla un esport nacional). S'ha guanyat, i de tros, el títol DESCOBERTA 2010. Aquest bar té uns plats d'esmorzar, uns gofres (aquí "waffel") i uns gelats casolans que són per posar-se a ballar la rumba. El local és també tota una institució i si hi aneu ho entendreu. A mi personalment m'encanta el sofà que han col·locat davant la tassa del vàter; per si mentrestant vols anar xerrant... Només té un divertit inconvenient: Venen absolutament tot el seu mobiliari, o sigui que a mig esmorzar et pots trobar que vinguin a buscar la taula on estàs menjant. Està al número 44 de la Oderberger.

Si veniu amb peques, us preguntareu per què tots els bars del món no tenen una sorrera com aquesta a tocar amb les taules. Hi ha el perill que t'emocionis tant pel fet de poder estar esmorzant tranquil·lament amb la teva parella, que acabis marxant sense els peques pels quals estic fent aquesta entrada en vermell :) 


Més info: Trobareu el bar en altres ciutats alemanyes. A Berlín mateix n'acaben d'obrir un altre a pocs metres, el Glücklich am Park ("Feliç al parc") a la Kastanien Allee.











2. Passejar-se abans de les 12 pel Mauerpark, al cap de munt de la Oderberger. Dic abans de les 12 per si no us agrada ensardinar-vos i per si aneu amb nens petits. De totes maneres, no deixa de tenir el seu encant passar-s'hi tot el dia i perdre's entre les seves mil-i-una parades de mil-i-un objectes d'ara, d'abans i de sempre. La descoberta de la visita d'avui ha estat STORMandURGE ,  una noia que es dissenya i es fa la seva roba (i he pensat en les Lolita's de Vic!) i els Rupert's Kitchen Orchestra , un grup berlinès de funk en el millor nivell de la música que cobreix permanentment l'ambient del mercat. Aquí en teniu una mostra, uns tios que són capaços de fer ballar a desenes de persones un diumenge a les 12 del migdia bé es mereixen que hi feu una ullada:)










3. Parada al millor cafè de Berlín (diu tothom), el Bonanza, o a la millor geladeria de la ciutat (dic jo): N'afegiré el nom quan ho recordi, però està just a l'altra banda del costat del Bonanza, una mica abans si veniu del Mauerpark, és molt petita i tenen un gelat d'una bola (ein Kugel) per 0,80 euros. De fet, aquest carrer, l'Oderbergerstrasse, us l'heu d'estudiar detingudament de cap a cap, no us el perdeu.


4. Apalancada relax al parc Volkspark am Weinberg, just darrera la Kastanienallee, un altre carrer que us heu d'apuntar a l'agenda i per on podeu aprofitar per fer-hi una bona passejada. 
Jo avui he seguit els consells d'en Cult i, després de comprar uns dürums que fan boníssims a la cantonada de la Weinbergsweg amb Brunnenstrasse, ens hem anat a estirar a aquest parc que té llac i zona de jocs infantils inclosa. El clima dolç de parelles, famílies, grups d'amics i solitaris amb ipod-llibre-paper-i-boli m'ha inspirat el títol d'aquesta entrada, per segons després fer-me pensar en la primera escena de El Incidente. Sí. La meva ment té aquestes coses.



5. Final magistral al Fleischmöbel, un bar en un edifici de l'antic est sense reformar. També a l'Oderbergerstrasse, n. 2. Aquest ÉS el bar per un diumenge tarda-vespre, molts locals s'hi troben en sortir de treballar.




6. Final magistral pels més petits: El parc de la Wasserturm de Prenzlauer Berg, cantonada Knaackstrasse i Belforterstrasse. D'aquí en faré més endavant una entrada detallada.

7. Cervesa amb patates a la cuina de casa mentre preparo el sopar. Sopar. Escriure el blog. Dormir. Intentar ara no somniar amb El Incidente. 

divendres, 6 d’agost del 2010

Formatges de lavanda i alguns mercats

Fins fa uns dies lavanda em sonava a perfum. També em sonava a flor. Fins fa uns dies lavanda i formatge eren dues coses que m'hagués costat unir de forma improvisada; fins que vaig tornar a passejar per Berlín. Com diu la meva estimada eMe de Rita, a la meva cuina sempre hi ha les coses més rares. I és que m'encanta menjar. M'encanta cuinar. I com més estrany millor. O sigui que ja us podeu imaginar com en vaig ser de feliç quan dissabte passat vaig descobrir el formatge de lavanda al mercat de Kollwitzplatz. El mercat  té una versió ecològica els dijous on vaig tornar a trobar el formatge sense problemes i també sense problemes me'l vaig tornar a menjar en un obrir i tancar de boca. Si el voleu provar és fàcil: Acosteu-vos a la parada de formatges del mercat de Kollwitz (podeu provar en altres mercats) i dieu simplement "lavanda" (en alemany és "lavendel"), jo diria que ho pillaran ràpid. El meu germà m'ha dit que l'avisi quan trobi croissants Chanel N. 5. Ho faré. I no patiu que també us avisaré a vosaltres.

les restes del meu Lavendel-Käse


MERCATS A BERLÍN

Això em recorda que us devia un recorregut de mercats. No és un recorregut complet. De fet són els quatre mercats que ara mateix em venen al cap. Aquí els teniu, m'encantaria rebre les vostres suggerències i descobertes!

Kollwitzplatz- "el susodicho". El trobareu a la plaça d'idèntic nom al cor de Prenzlauer Berg. Els dijous en versió ecològica reduïda i els dissabtes en versió chic (paradeta per dinar cava i ostres inclosa - 6 ostres 10 euros). Aprofiteu per visitar tots els carrers que l'envolten. En parlava ja una mica aquí .

Mauerpark - El mercat de visita obligatòria. Diumenges tot el dia. Situat a Prenzlauer Berg, hi arribeu amb l'M10, just on es creua Eberswalderstrasse i Oderbergerstrasse. Aquest últim carrer és també de visita obligada, podeu acabar d'aprofitar el diumenge i baixar-lo fins a Kastanienallee. Ja en faré però una entrada detallada més endavant.

Boxhagener Platz - Tenen mercat dissabtes i diumenges (cult! teníem raó tots dos! jajja). El mercat de dissabte també és per menjar-hi i omplir la nevera (fan un peix a la barbacoa molt bo), mentre que el de diumenge és més un mercat de les puces. El trobareu a la plaça Boxhagener a Friedrichshain, l'M10 també us hi deixa aprop, l'M13, i la parada de metro (U-Bahn) i ferrocarrils (S-Bahn) de la Warschauerstrasse. També molt recomenable anar-hi en bici i acabar d'aprofitar el dia pel barri.

Mercat turc - Dimarts i divendres fins 6 de la tarda aproximadament (a vegades abans). Situat al barri de Kreuzberg, al carrer Maybachufer, vora el canal. En vaig fer una entrada l'estiu passat i val la pena no perdre-se'l, a més d'aprofitar per acabar de donar un vol pel canal, els carrers que l'envolten i els que queden una mica més lluny.


EL BRUNCH DELS DIUMENGES

Els caps de setmana són dies de mercat i els diumenges són dies de Brunch. El "brunch" és una paraula anglesa que uneix breakfast+lunch (com nosaltres unim berenar i sopar, sempre hem estat més nocturns) i que s'ha convertit en l'esport nacional com a casa nostra ho és l'hora del vermut. Després d'una nit de festa, ningú es perd el brunch del diumenge, i alguns locals són famosos per tenir-lo molt bo o oferir fins i tot qualsevol activitat que hagin estat capaços d'imaginar (i a Berlín, d'imaginació en tenen molta). El millor és que es serveixen fins les 2 de la tarda i en alguns llocs fins les 4 o les 6! Solen ser plats esplèndids on t'hi pots trobar des de pa i croissants fins a salmó, amanida de fruites i els clàssics ous passats per aigua. Però si el brunch del diumenge és la cita clàssica, els esmorzars de la resta de dies de la setmana no tenen res a envejar-ne i també els pots demanar a les 4 de la tarda amb el gest més impassible que tinguis dins el teu catàleg expressiu. Frühstück, que en diuen en alemany. A les 4 de la tarda, sí senyor. He dit abans que nosaltres som els noctàmbuls?

MÉS MERCAT

Si algú s'hi vol entretenir aquí hi ha un pdf amb tots els mercats de la ciutat. Diria que cal més d'un any per visitar-los tots. 

No sigueu mandrosos! Molts mercats tenquen la paradeta a les 2, tot i que d'altres estan oberts fins les 6 o, en molts pocs casos, una mica més. 

dijous, 5 d’agost del 2010

Codi obert i vides sostenibles

Porto dos dies seguits ensopegant amb caixes que els veïns deixen a l'escala o al carrer amb un petit cartell penjant on es pot llegir "zu verschenken" (es regala) o "bedien dich" (serveix-te). De moment ja he arreplegat una novel·la juvenil d'una biblioteca de l'època de Berlín Est, un dòmino, un joc de cartes, un joc de preguntes i respostes, un conte dels que encanten a en Lluc i dels que em van fantàstic a mi per ampliar vocabulari, un lot i altres molts estris curiosos. Jo aquesta me l'apunto i l'aplico tan bon punt arribi a casa. Si algú altre s'anima, atenció: Cal assegurar-vos que no ho deixeu aprop d'un contenidor i que deixeu ben clar que el contingut és perquè es pugui agafar. M'encantaria saber com us ha anat l'experiència :)


tresors arreplegats



I no només ensopego amb caixes. Potser alguns ja coneixeu la iniciativa bookcrossing.com. Pels qui no us ho explico ràpidament: Es tracta de passar llibres vells o que vulguis compartir perquè aquests vagin voltant de mà en ma i puguin tenir així diferents vides i amos. El sistema per passar-los és senzill, només cal deixar-los en un lloc de la via pública on qualsevol els pugui agafar (són els anomenats "salvatges") o passar-los a algú en concret ("controlats"), sempre amb la idea de que, un cop llegits, els tornin a passar. La Wikipedia ho explica molt bé, així que m'estalvio més detalls :) Sí afegiré que si us engresca la idea i us voleu registrar per entrar en aquest moviment de codi obert, la pàgina original en anglès és molt més senzilla i agradable de seguir que la versió en castellà; de fet, es tracta d'un moviment global, o sigui que si esteu registrats a una sola de les webs n'hi ha prou.
Últimament segueixo diversos projectes que promouen el moviment de "codi obert" iniciat pel món informàtic al final dels 90. És una manera més justa i sostenible de viure el món, de viure en armonia i en col·lectiu, de sortir una mica de l'espiral consumista que quasi ens mata i de ser almenys una mica més creatius. Fins i tot hi estic treballant en un d'aquests projectes. Potser per això vaig acabar ensopegant amb aquest arbre de bookcrossing a la cantonada entre Kollwitzstrasse i Sredzkistrasse, darrerament se m'acumulen coincidències extranyes. Aquest arbre és una de les anomenades "zones BookCrossing", pots deixar els llibres en una d'aquestes zones (i fins i tot crear-ne una) o en qualsevol lloc que se't passi pel cap. Jo acabo de registrar el llibre Contigo d'Ángel Gabilondo i planejo alliberar-lo en els pròxims dos dies a l'arbre. Si passegeu per Berlín i esteu al cas, potser encara us el trobareu.



BookCrossing en un punt controlat de Kollwitzstrasse amb Sredkizstrasse


dimarts, 3 d’agost del 2010

Capvespre a Marienburger i birra casolana al CK

El capvespre sempre he trobat que és un moment màgic. A Berlín, i sobretot ara a l'estiu, se'n pot gaudir fins gairebé posar-se a aplaudir (si heu anat seguint el blog, ja haureu anat captant que aplaudir i emocionar-me em costa poc!).


Principi de la Marienburger, creuament amb Greifswalderstrasse


La pista d'avui us porta al barri de Prenzlauer Berg, en un capvespre al carrer Marienburgerstrasse. Si baixeu amb el tram M4 a l'alçada de Hufelandstrasse i l'aneu fent de pujada fins arribar a Kollwitzplatz, us trobareu amb un recorregut ple de botigues, bars i façanes impecables mig amagades pels arbres. A moments, l'estil aburgesat d'aquests carrers pot recordar els decorats de Mujeres Desesperadas, però jo no em perdria passar-hi una tarda i seure'm al Café CK  a contemplar el capvespre. El CK és un bar al capdemunt de la Marienburger, pel camí en podeu trobar molts d'altres, però la llum de les 8 que il·luminava la terrassa ara fa un parell de dies em va fer pensar que n'havia de fer una entrada. Si hi aneu, demaneu una cervesa de la casa, està etiquetada amb un simple "Bier" i està boníssima.