I el Palau de la República ja no hi és

L'última vegada que vaig estar a Berlín, l'any 2005, vaig poder veure per darrera vegada l'històric edifici del Palau de la República. Entre molts d'altres noms, en deien també alguna cosa com el palau del dimoni, pel color del sol sobre la façana de bronze i per tot el món interior que havia allotjat. Ara, el que havia estat el parlament de l'antiga República Democràtica Alemanya, ja no hi és. Malgrat els intents per preservar-lo, una (això sí) impecable esplanada verda amb recorreguts de fusta s'extén davant la catedral de la ciutat i ofereix una vista espectacular del Berlín majestuós i històric. Us recomano anar-hi amb menjar i fer un pícnic sobre la gespa mentre es gaudeix de la vista i es descansa en ple centre. Aquells a qui us agrada visitar cultura i història i sou fans de les grans ciutats pensareu que heu trobat el cel. Perquè de cel, a Berlín, n'hi ha a quilòmetres.





COM ANAR-HI

El més fàcil és agafar qualsevol transport que us porti a Alexanderplatz (Alex) i des d'allà caminar. Heu de baixar per la Karl Liebknechtstrasse que després s'acaba convertint en la famosa avinguda Unter den Linden. Just en el canvi de carrers hi trobareu l'esplanada a mà esquerra. Si teniu un mapa antic encara hi posarà antic Palau de la República. Si el mapa és nou, busqueu una zona verda just davant la catedral. Tota aquesta zona des d'Alex val la pena que la volteu caminant, ja que hi ha molta teca.

Est o oest? Mira els semàfors.

* ... i això que vaig escriure fa uns dies em diu en Carles que ha deixat de ser així... a vegades odio el progrés i l'evolució de les coses..* Gràcies Carles, per l'apunt!


I una altra entradeta curta per passar-vos una petita (i pràctica) curiositat. Si quan sou a Berlín voleu saber ràpidament si esteu trepitjant el que antigament es coneixia com est o oest, només cal que mireu els semàfors. Els de la part capitalista i lliure (ja, ja i ja!) són els típics que hem vist tota la vida a la nostra banda capitalista i ja hem dit que lliure. Els de la part comunista i igualitària (ja, ja i ja!) tenen la característica forma d'un homenet petit de perfil amb un barret recte i estètica gris. Aquest homenet, juntament amb l'ós, la porta de Brandenburg i la torre de la tele (Fernsehturm), forma part de la llista top ten d'objectes fetitxistes de la ciutat. A la foto, els homenets de Prenzlauer Berg.

Morena Bar i els tubos rosses

I segueixo amb les dedicatòries. Aquesta entrada va per en David, que publica a Tapir Lampista unes entrades blocaires per distreure's estona llarga i que tan nostàligica i fidelment segueix aquest meu segon bloc. Ell em va recomenar el Morena Bar, el qual vaig trobar quan ja no el buscava i que mentre el buscava em va dur a descobrir-ne d'altres. El trobareu a la Wienerstrasse, just al costat de les piscines municipals d'aquest carrer i moments abans d'arribar a la parada de metro Görlitzer Park (David, el tinc a 5 minuts de casa...).
Igual que jo, en David va ser a Berlín en els anys posmurians que van convertir la ciutat en la zona d'obres més gran d'Europa, segons ironitzaven els propis alemanys. En aquells dies la ciutat era transitada per uns tubs roses que apareixien i desapareixien per tot arreu i que em tenien totalment fascinada. Eren els dies en els que no calia mirar semàfors o seguir un mapa per saber si eres a l'est o l'oest, es veia d'una hora lluny. Jo em pensava que ja no els veuria mai més els tubs, fins i tot l'altre dia em vaig alegrar en veure uns tubs blaus a Alexanderplatz que s'hi assemblaven. Vaig pensar en en David. Però abans de tenir temps per escriure-li un correu, vaig passar per la Boxhagenerstrasse (on si no)... i vaig tornar a trobar-me amb els tubs roses!! Tot i que aquesta meva emoció per uns tubs té molt d'aquella emoció guiri de souvenir, també sé que em recorden molt a la primera vegada que vaig trepitjar aquesta ciutat i a la meva aterrissada al comunisme fora dels llibres de text. És com recordar quina samarreta duia ell el dia que el vas conèixer, què va ser el primer que vas fer quan vas anar a viure a la casa nova, on et vas seure el primer dia de facultat. Jo els veig com post-its que vas enganxant pel cos. O cromos que et vas guardant a la butxaca. L'intercanvi tengui tengui falti és el que fa que compartir les experiències acabi sent tan fascinant.

Lakritze o regalèssies

Aquesta entrada va dedicada a la Marta (que a més avui celebrava el seu sant) i a tots els que sentiu passió per la regalèssia. Aquí una entrada curta per descobrir-vos una botiga on tot és regalèssia, regalèssia i més regalèssia. Lakritze en alemany. I a Alemanya va ser on vaig descobrir la regalèssia amb sal, tota una experiència per viure-la almenys una vegada! La botiga la trobareu a la Graeferstrasse, just al costat de Die Weltküche.