De Kreuzberg a Friedrichshain: la força de l'espai.

** dedicat a la Maria i en Biel, que ens ajuden a descobrir aquests fantàstics passejos**

Abans de venir ja sabia que si havia de fer un descobriment significatiu, o havia de viure alguna experiència inoblidable, seria en els meus últims dies de la gran escapada. Avui he trobat definitivament les localitzacions per un projecte que tinc en procés. I també he trobat un carrer, un camí, un passeig, un mapa sencer de racons on m'agradaria passar-hi moltes tardes i matins i diumenges. I mira que hi havia passat vegades... però les primeres mirades et fan perdre moltes coses. Us indicaré breument el passeig que m'agradaria descobrir-vos, i quan el feu ja el viureu vosaltres mateixos. Espero que hi trobeu la màgia que hi he trobat jo.

Comencem:

Us poseu al peu de la Falckensteinstrasse tocant amb Görlitzer Park (aquell que no convé travessar de nit).

Aneu tirant la Falckenstein amunt a poc a poc i amb la calma. Aquest és l'últim carrer que m'ha robat el cor. A Berlín és impossible ser fidel. Esteu a l'antic oest encara, Kreuzberg. Si hi passeu un diumenge d'estiu estarà a petar. Geladeries, pizzes "a taglio" per emportar, cafès, roba de segona mà per nens...

Arribeu a Schlesische Strasse, aquí hi ha una parada de metro. La cantonda que fa aquest carrer amb Falckenstein i alguna cantonada anterior són algunes de les coses que m'enamoren de Berlín perquè són 100% Berlín.

Seguiu recte i de cara us trobareu amb el majestuós pont Oberbaumbrücke, símbol de la reunificació alemanya ja que uneix el que havia quedat separat a banda i banda del riu. El recorregut per sota les voltes d'aquest pont és espectacular, i veure un músic cantant a pulmó i ànima davant d'aquella vista és... per llençar el mòbil al riu i perdre's del tot.

Quan acabeu de travessar el pont ja us trobareu que esteu pujant la Warschauer Strasse. Sota el pont hi ha una discoteca per a públic gai i lesbi que fa bona pinta.

A l'esquerra teniu la East Side Gallery i més endavant les espectaculars postes de sol (ja en porto unes quantes i mai en tinc prou).

Ja sou a Friedrichshain, antic est. I per poc que tingueu la pell permeable, notareu el canvi, la transició, la força d'aquest espai. Passeu per les vies del tren (allà on el mapa d'abaix us marca una S en verd), la barreja de gent, les parades de patates fregides i falafels i llums de neó i "teles" de plasma, els punks, els de l'est (ossies els diuen els propis alemanys), els de l'oest, els bars "in" i els bars de sempre, edificis reformats, edificis que aguanten el pas del temps, la vida de los otros, sonnenallee i goodbye lenin.

Passades les vies us trobareu un primer carrer a la dreta, Revalerstrasse. Si el seguiu per la mateixa vorera d'on veniu, al cap de pocs metres ensopegareu amb una zona d'antigues fàbriques feta caldo on s'hi anuncia un bar que es diu Casiopea. Entreu en el solar i doneu un vol, hi ha locals i baretos d'estètica decadent punk underground on hi podeu passar bones tardes i nits.

Si passeu de llarg la Revaler i seguiu pujant la Warschauer, quan arribeu a la Kopernikusstrasse seguiu-la i deixeu-vos perdre.

A partir d'aquí feu un recorregut per tots els carrers que envolten la Boxhagener Platz (un lloc molt maco per anar-hi amb nens a l'estiu, tenen sortidors d'aigua per remullar-s'hi i jocs de sorra). Wühlischstrasse, Gärtnerstrasse (al número 28 no us perdeu Schwesterherz, una botiga de souvenirs i productes alemanys amb un toc molt especial), Dirschauerstrasse, Gabriel-Max... doneu la volta per tota la plaça i aneu amunt i avall de tots els carrers que hi desemboquen i que la connecten amb la Revaler i la Wühlisch.





Acabeu el dia descansant i llegint al Macondo, un bar on fan uns lattes machiatos geladíssims i brutals, esmorzars de cuina latinoamericana i que, això sí em va flipar, s'instaura com a temple de lectura. Tot són sofàs on hi podries dormir hores (en lluc hi va dormir tres més, ell farà un blog sobre migdiades per llocs públics a Berlín), música agradable i el silenci d'una clientela que es troba allà per llegir, tal com ja es presenta el bar, leseplatz. A l'hivern s'hi ha d'estar... mmmmmm... Important fumadors: a partir de les 8 es pot fumar a dins (a Alemanya la norma de no fumar als bars és estricte). Nota: generalment, al voltant de les places de la ciutat hi trobareu activitat i punts d'interès.



ON TROBAR LA FALCKENSTEINSTRASSE, km O del nostre recorregut


Ver mapa más grande

MERCATS

La Boxhagenerplatz és un dels punts de mercats de la ciutat que no us podeu perdre. Dissabte mercat amb menjars varis i diumenge "mercadillo" i brunch. Ja en faré una entrada més endavant.

Aniversaris al llac

Si mai visiteu Berlín a l'estiu i hi voleu celebrar el vostre aniversari, el millor és muntar-se un picnic amb estovalles sobre la gespa i gots dels de veritat i fer l'estesa a la vora de qualsevol riu, canal, llac o bassa. Passareu totalment desapercebuts entre els locals. Aquest genial costum et regala instants màgics i unes trobades d'allò més especials. I a més, és del tot compatible anar-hi amb fills i que cadascú gaudeixi de l'espai a la seva manera.
Avui la Mara celebrava els seus 30 anys i en Lluc i jo hem anat a la festa. Des d'aquí la torno a felicitar i li envio un petó molt gros. Ens hem trobat a les 7 de la tarda al petit llac que queda just davant del bar-restaurant Schönbrun en ple Volkspark Friedrichshain (més info a l'apunt de l'1 d'agost). El secret ha estat situar-nos a l'altra banda, de manera que el llac i el mític restaurant ens quedessin just davant. S'ha anat fent de nit i hem encès espelmes al voltant del picnic i el parc ha anat obrint les espurnes de llum. Preciós. Just al costat baixava un rierol d'un centímetre d'aigua que ha tingut en Lluc encandilat (i distret); el gos d'unes amigues l'ha acabat de divertir. A les 10 en Lluc i jo hem baixat cap a Kreuzberg fletxats amb la nostra bicicleta, li he cantat cançons perquè no se m'adormís i he estat molt contenta de trobar sense dubtar el camí més ràpid i segur (quan feia 4 dies que havia arribat, baixant aquest mateix recorregut de nit em vaig perdre durant més d'una hora i vaig recordar el que era passar por: Berlín pot ser tant cosmopolita com vulgueu, però a la nit no hi ha ni una farola que il·lumini com cal). Ens ho hem passat molt bé. I això que avui el dia de mare rodríguez havia començat amb enrabiades i pintava "xungo"! ;-)





GOTS DE VIDRE

Els alemanys no segueixen aquesta costum nostra de fer servir gots i plats de plàstic per tot. Per molt improvisada que sigui la paradeta o xiringuito, els gots sempre són gots, i els plats són plats. Sí senyor, ni que fossin bascos ;-)! (com la meva família, per cert!). Precisament aquest divendres vaig passar el matí en una placeta on vaig ensopegar amb un mercat molt petit. Una de les parades era una furgoneta que servia cafès amb llet boníssims amb el seu senyor got, el seu plat i la seva cullera. Podies seure per allà o anar a donar un vol i llavors tornar-lo. El moment és relament un altre que si te'l donessin de plàstic. I és molt més ecològic, evidentment.



DE NIT

Part de la ruta segura ha consistit en no creuar el Görlitzer Park de nit. De dia no hi ha cap problema, tot i que hi ha instants que em fan entendre aquesta recomanació nocturna d'en Henrik i la Maria. Al meu estimat Gerard de notícies des d'Annaghmakerrig segur que li encantaria fer-hi acampada i xerrar amb totes les altres nenes mortes amigues de l'Ann. Aprofito per recomenar-vos molt el seu blog.

Admiralbrücke

Per alguna raó que desconec o per cap raó en particular, els locals de la ciutat es troben cada vespre en aquest pont i s'hi apal·lanquen a xerrar i prendre alguna cosa. Els veïns no n'estan gaire contents del tema i segur que no els fa gaire il·lusió que se'n faci difusió :), però trobo que és un lloc important per entendre l'essència de Berlín, almenys la d'aquesta banda del canal. A més, si seguiu el canal pel cantó d'abaix i aneu a l'Urbanhafen, hi trobareu un passeig preciós amb vaixells restaurant ancorats a la ribera. Us recomano molt el van Loon, tant pel lloc com pel menjar. No us oblideu de reservar i de dur una jaqueta si hi aneu cap al tard. Quan fa més fred es pot menjar a dins. Una vegada més, sentireu que esteu en un altre Berlín!

SI VOLEU TROBAR L'ADMIRALBRÜCKE I FER ACAMPADA AL CARRER


Ver mapa más grande

APROFITEU

Ben bé davant del pont també hi teniu la Grimmstrasse, on hi ha el FATIMAS HAND, el FORTUNATO, la geladeria de la cantonada, els fantàstics restaurants amb fantàstiques terrasses, un ALtre fantàstic parc infantil i un bareto amb gandules al carrer per fer-hi la migdiada i gronxadors on t'hi pots tirar la vida o el teu fill hi pot fer, tranquil·lament, una migdiada de tres hores. Aquest bareto es diu RIZZ i pels fanàtics del futbol és un punt de trobada per seguir els partits de lliga.

Literatura juvenil a Alemanya o treballem una mica

Per fi m'he posat a treballar. Espero que això tranquil·litzi en Bernat. Remenant per la Hugen Dubel de Hermann Platz, trobo tres publicacions i una nova col·lecció de Cornelia Funke que em criden l'atenció. Ho compro. Aquesta macro llibreria de Berlín sempre s'emporta part dels meus ingressos, i la resta de llibreries del món també. A la que en trepitjo una em converteixo en compradora compulsiva, tots els gèneres i totes les edats, ho vull tot. La selecció inclou també obres de Thomas Fuchs, Bianka Minte-König, Manfred Schwarz i Klaus Kordon. Precisament és aquest últim el que em crida més l'atenció: publica una sèrie de llibres centrats en diferents moments històrics de la ciutat de Berlín que permeten entendre l'evolució, i per tant l'avui, d'aquesta eclèctica ciutat. A Berlín li han passat moltes coses, i Kordon ens ho explica molt bé. La seva novel·la col·locada a la secció de 12-13 anys és també una novel·la per adults, com les obres de Michael Ende i altres escriptors germànics. Joves i nens tenen aquí una categoria que sovint trobo faltar a casa. I això que tenim molta gent fent molt bona feina, només cal que aneu a la llista de blogs que llegeixo. Però és que no ho deia pels autors això. Ho deia pels que tenen els diners, a veure si es donen per al·ludits, en el cas que llegeixin blogs, és clar.
De moment jo intentaré passar a l'acció i començar a llegir novel·la històrica juvenil i anar a passar les migdiades d'en Lluc en el nou descobriment de la Grimmstrasse: un bar que a través de passadissos s'acaba convertint en perruqueria i que es diu Fatimas Hand. És el lloc perfecte per treballar. És el lloc perfecte per crear nous móns i noves històries. De moment faig unes quantes fotos per al dossier i penso que, una vegada més, trobo un lloc que em treu l'alé i desbanca tots els anteriors. Potser m'enamoro massa fàcilment. Potser és que Berlín m'ho posa molt fàcil. Recordeu: FATIMAS HAND... i aquest cop no us posaré tan fàcil per trobar-lo ;-)

El secret del xiringuito

Si una cosa m'havia passat desapercebuda en els meus anteriors viatges a Berlín, aquesta era l'enorme quantitat de ponts i canals i rius i llacs que l'envolten i organitzen. Casa nostra està just davant del canal anomenat Landwehrkanal, al qual ja n'he fet sovint referència. Nosaltres vivim al cantó que se'n diu Maybachufer, mentre que l'altra banda rep el nom de Paul Lincke. Per passar d'un cantó a l'altre, just davant de la nostra porta hi ha pont de vistes precioses que acaba coronat per un xiringuito. I dic coronat perquè aquest xiringuito em sembla el rei dels xiringuitos. Es diu Uferpavillon i el podeu veure bé a la foto. A simple vista us pot passar despercebut. Veus que hi ha tauletes a fora, que fan menjars, que sempre hi ha gent, que sembla tranquil... Hi passes una vegada i una altra i una altra i una altra. I finalment t'asseus en una de les seves cadires. És com quan t'havies fet una idea desajustada d'algú i de cop t'asseus amb ell o ella a fer el cafè i descobreixes que aquella persona t'encanta, que la vols amb tu. A més a més llavors resulta que fan uns gofres que et mors! Waffel, en diuen aquí. Tot i que l'apunt ni us cal: durant els caps de setmana d'aquest estiu ho podeu demanar tranquil·lament en català o castellà a la simpàtica parella que ho porta. Ella, l'Ingrid, és colombiana i va viure un temps a Catalunya. Em comenta que viu just davant, en una casa que dóna al riu i que té una habitació per llogar a qui estigui interessat. A qui li interessi que em deixi post amb contacte i us passo el telèfon. Jo m'he estat rumiant llargament el fet de llogar-la i allargar la meva estada. Però hi ha coordenades que no m'acaben de quadrar i per tant us cedeixo el secret que em guardava :-) Aquí a Berlín estic descobrint coses molt interessants mentre passejo... sobretot mentre passejo dins meu.



HO TROBAREU FÀCIL

Busqueu un carrer que es diu Glogauerstrasse i veureu que creua un riu. Just a la cantonada amb el carrer Paul-Lincke veureu el xiringuito.



AFANYEU-VOS!

Només el tenen obert de maig a octubre.

LA MILLOR HORA

Un dissabte cap a les 6 de la tarda quan torneu d'una bona passejada. Quedeu-vos-hi una estona i quan comencin a tancar en caure la tarda aneu cap al pont i gaudiu la vista.



TAULES I TERRASSES A BERLÍN

Aquí són els cracs d'aprofitar qualsevol racó o pedra i fer-ne una taula per fer l'aperitiu i la cervesa. No us perdeu aquesta genial idea del xiringuito amb taules sobre la barana del riu.

El mur, Ignasi Blanch i les platges

* Foto dedicada a la Sil*

La preciosa Sílvia em recomana passar de nou per l'East Side Gallery i veure la il·lustració que, durant aquests dies, Ignasi Blanch ha tornat a refrescar sobre el mur. Hi anem quan tornem de fer mercat de dissabte (aquest cop a la Boxhagener Platz de Friedrichshain) i ens trobem que n'han refrescat unes quantes d'il·lustracions, i que moltes estan encara protegides per unes reixes. La imatge d'Ignasi Blanch, al principi del mur si veniu des d'Alexander Platz, a més de reixes hi té encara la bastida. Impressiona veure les parets del mur tan fresques. Impressiona veure l'obra d'un il·lustrador amb tant de talent. M'impressiona veure la gent mirant fascinada aquestes parets que obren i tanquen la història d'aquesta ciutat. Quan estàs davant del mur sents alguna cosa com quan estàs davant d'algú que l'ha fet molt grossa. És aquest, penses. I te'l mires amb una barreja de fascinació i respecte. Ara les parets acabades de repintar d'aquest mur s'obren de tant en tant i et transporten a una de les vàries platges artificials que han construït a la ciutat. En un dia de sol i calor estan bé. Semblen de veritat, amb les seves tumbones i xiringuitos davant del riu. El riu que tanta gent intentava creuar a la desesperada, el riu que per molts va ser l'altra banda. Això és el que no puc evitar deixar de pensar sempre que visito la zona i m'apalanco fins i tot en una d'aquestes tumbones. No sé si m'acaba d'agradar massa anar a aquestes platges. Sobretot perquè jo a la platja hi vaig sovint a no pensar, i aquestes això no m'ho permeten gaire.

Més informació sobre Ignasi Blanch

Si voleu saber més coses d'aquest reconegut il·lustrador podeu visitar la seva web o mirar el conte El conill color de núvol que vaig descobrir a l'interessant blog tens un racó dalt del món, us el recomano MOLT!

Tot un dia jugant al parc

Dedicat a en MEF i en BERNAT, uns grans educadors


Des de que vaig arribar a Berlín que sovint desitjo tenir 5 anys. Dic sovint perquè ho desitjo cada vegada que veig un parc infantil; i en veig un de encara més desitjable que l'anterior a cada pedalada que fem. Em pregunto què passarà quan de cop tornem a Vic i li hagi d'explicar a en Lluc que ja no podem anar a la cadira del rei, al parc de la bruixa, a pujar als cavalls, a escalar cordes, a tirar-nos pels tubogans serp, a la roda gegant... I sé que patiré com una boja perquè a casa nostra el terra dels parcs és dur, mentre que aquí tots són d'una esponjosa capa de sorra de platja que permet ser molt més atrevit i poder caure d'una alçada considerable sense por. I és que aquí els nens en tenen molta menys de por. Vull dir, perdó, que els pares en tenen molta menys de por. Deu ser allò de que els veiem més freds (quan en realitat en la intimitat ho són molt menys que nosaltres). Aquests dies he après a confiar en en Lluc i a deixar-lo enfilar-se i amagar-se per llocs que sovint em paren el cor. Avui fins i tot he anat més enllà i, cansada de que no em fes cas per tornar a casa a dinar, he fet veure que marxava i m'he amagat darrera uns matolls. Ell m'ha cridat un parell de cops i just a continuació, després de veure que no hi era, ha decidit continuar el seu joc i encetar un nou repte. Ni s'ha inmutat el tio. Porto tot l'hivern sentint que sóc mala mare perquè el deixo a la guarderia molts dies plorant i ara resulta que l'abandono en un parc de Berlín i el nen em crida una mica i apa, la mama ha marxat doncs seguim jugant. I seguim jugant a allò que trobo més difícil. En Lluc ha decidit que pujaria allà on moments abans jo insistia que pugés sol i ell em deia somicant que no, que amb mi, que cauria. En Lluc ha pujat per unes malles de ferro que li tripliquen l'alçada, ha passat per un pas de dos pams d'ample a dos metres d'alçada del terra, s'ha arrossegat per una passarel·la penjant de linòlium, i ha baixat per una altra xarxa que ha estat a punt de fer-me sortir del meu amagatall. Ho ha fet tot sol. A mig recorregut ha començat a somicar i m'ha cridat, però llavors ha recordat que jo no hi era i ha continuat com si res. Si estàs sol t'has d'espavilar. I ho ha fet. Per mi ha estat un moment màgic. Un moment en què tots dos hem après molt. Realment és molt necessari deixar-los sols i deixar-los fer, només així poden créixer i poden llavors integrar la seguretat que nosaltres també oferim. Un cop he sortit de l'amagatall ell ja corria a buscar-me, els seus minuts extres d'independència ja li havien semblat suficients. Li he dit que l'havia vist. Que sabia que ho podia fer tot sol. I hem anat a casa a dinar.
A la tarda hem decidit tornar-hi. El parc és millor que un d'aquells temàtics, el tenim al costat de casa, dóna a la vora del canal amb una vista de cignes i verds de somni, i té un Biergarten turc que mereix una bona visita. Ho trobareu a la Ratiborstrasse, just allà on es connecta amb Paul-Lincke Ufer hi ha un caminet que s'endinsa en un bosc que voreja el canal i us porta directament al parc. Si teniu nens i enganxeu un dia de sol i calor, no trobareu lloc a Berlín més paradisíac per fer vacances. Si no en teniu, de nens, agraïreu igualment l'estada i potser us vindran ganes perilloses de tenir-ne per tornar-hi constantment amb una bona excusa per baixar pel tobogan. Al capvespre veureu molta gent fent picnic tant sobre l'herba com a les mateixes taules del Biergarten, molts locals i molts turcs alemanys amb les seves catximbes de tabac i teteres enormes portades de casa. Els cuiners i cambrers també són turcs, s'ho prenen tot amb la calma però et garanteixen viatjar al seu país a través del paladar. Tot és boníssim i la vista i l'ambient us pot recordar a alguna pel·lícula de Woody Allen, ara em ve al cap aquella de l'Scarlett. Mentre menjàvem en Lluc jugava pel parc. De cop ha pujat on aquest matí havia superat la seva por i li ha semblat que ara no, que jo hi havia d'anar corrents, que "no puc", em deia. I jo li he recordat que aquest matí havia pogut, que ho havia fet sol, que no passava res. Se m'ha quedat mirant pensatiu i de cop m'ha somrigut com si el record li hagués espetegat de cop. I ha continuat. Ell sol. Jo li he fet un "chócala" dels nostres i he tornat on hi havia en Xef fent la cervesa. Buf. Sóc partidaria d'anar vivint tots els minuts de la vida un rera l'altre. Però n'hi ha que m'agradaria congelar-los per sempre.

La cadira del rei



El rombo que veieu abaix és un interfono natural que connecta amb el pis superior

Les fonts dels parcs



En moltíssims parcs hi trobareu aquestes fonts d'aigua per jugar. Les trobo genials. De fonts n'hi ha sovint a tot arreu i s'accionen per bomba, o sigui que si aneu sols ho teniu difícil :)

El repte




El bosc on empaitant en Lluc he trobat la Virginia



BIERGARTEN

És com se'n diu de les terrasses a l'aire lliure on tenen parades de self-service on prendre una cervesa i menjar alguna cosa. Permeten que et portis el menjar de casa i que t'hi apalanquis tot el dia si cal.

EN EL MAPA

A partir d'on hi ha la senyal de Ratiborstrasse, seguiu baixant cap al Paul-Lincke i poc abans d'arribar veureu que a l'esquerra hi ha una entrada que va cap al curs del riu. En el mapa es veu allà on hi ha la cantonada del canal i fa una entrada en forma de caleta. El Biergarten es diu Burger am See i fins fa poc era una esplanada d'acampada punki.


Ver mapa más grande