Aquest diumenge matí la felicitat era instal·lada al Bateau, un bar del carrer més famós i alternatiu de X-Berg: la Oranienstrasse. Si veniu 4 dies a Berlín, almenys en algun moment hauríeu de passar per aquest carrer, tant de dia com de nit. El Bateau està situat al número 18 i s'hi pot arribar amb metro baixant a Görlitzer Bahnhof. És un lloc de clientela fàcil i sense complexes i amb un servei especialment amable: estigueu al cas per enganxar l'Helen (pronunciat sense H), una dona gran d'origen grec que va pel bar amunt i avall recollint gots i plats a tota màquina. A mig fer li ha agafat gana i s'ha assegut amb mi a menjar-se uns espaguetis i ens hem mig resumit la vida :-) un encant de dona i tot un personatge. M'han portat l'esmorzar:
Plat amb formatges, pernil i xoriço (embutits com els nostres de casa! insòlit!)
Pa abundant i boníssimmmmmm
Bol gegant de iogurt amb fruita fresca, variada i exòtica
Cafè amb llet
Suc de taronja natural
Tot plegat per 12 euros. Si tenim en compte que ha sigut l'esmorzar-dinar, que estava de muerte i que s'hi està de muerte... la cosa surt econòmica. A la que anava per la tercera queixalada he recordat perquè enyoro tant els esmorzars a Alemanya. Quan m'acabo l'esmorzar em demano un altre suc de taronja i surto a fora a apalancar-me en un banc de la terrassa i prendre el sol (el temps metereològic d'aquesta ciutat es mereix una entrada a part). Comença el moment màgic. Uns músics amb guitarra i violoncel ens regalen un concert dels que et deixen flotant. Els cambrers surten a escoltar-los i en acabar els tiren monedes. De fons se sent gent a les taules que riuen. Una noia s'asseu i es demana una amanida mentre somriu feliç sota el sol. Es diumenge, estic de vacances i he trobat la felicitat. En altres viatges a Berlín haurien sigut altres bars. En aquest: em quedo a viure al Bateau.
CAL SABER
A la carta també hi trobareu vins Rioja i catalans biològics
CAL ACOSTUMAR-SE I GAUDIR
Del compartir taula. A Alemanya la gent contempla els seients buits com llocs on apalancar-se encara que la taula ja estigui ocupada. Per tant, pots acabar esmorzant amb un altre solitari com tu, una altra noia i una parella. Personalment, ho trobo fantàstic.
AL COSTAT
A la mateixa vorera, si aneu en direcció Kottbusser Tor, hi trobareu una botiga de còmics molt autèntica. Feu quatre passes, passeu una botiga de bicis (aquí, a cada dos metres en passes una) i ja hi sereu.
Entrades
No coneixia aquest costum de seure en llocs on, vist des de la perspectiva catalana, no s'hi pot seure, m'agrada però en determinats moments crec que podria molestar si cerquem intimitat; m'imagino que abans de seure la gent deu demanar permís.
ResponEliminaSalut
:-) Sí, exacte, la gent demana permís. Curiosament, però, acabes desenvolupant una enorme capacitat per evadir-te a partir de dos centímetres a distància teva. La gent segueix amb les seves converses, les seves intimitats, i ningú s'escolta, tothom va al seu rotllo. Aquí són més individualistes en el contacte superficial i això els fa menys xafarders. I pel contrari, quan hi ha confiança les amistats són també més profundes. Les petites costums de les cultures sempre donen molta més informació de la que veiem a primera vista, no? ;-) Salut!!!
ResponElimina