divendres, 24 de juliol del 2009

Die Weltküche i el GraefeKIEZ


Els barris de Berlín, com Kreuzberg, es subdivideixen en parts que en alemany anomenen KIEZ. Alguns kiez són coneguts per l'ambientillo, botigues, bars i demés que els fan atractius. El Graeferkiez és un d'ells i s'anomena així pel nom del carrer que el representa, la Graeferstrasse. Aquí és on he decidit caminar avui després de passar un fantàstic dia amb la Maria; tenia gana, he decidit fer vaga de cuina i per tant he pensat que em regalava un sopar a la llum de les espelmes amb mi mateixa. I he trobat DIE WELTKÜCHE, un local amb un interior per no perdre's (atenció a les làmpares fetes amb estris de cuina! les podeu veure al link o si no intentaré fotografiar-les un dia amb més llum) i una terrasseta al carrer que em semblava estar en una pel·lícula francesa. Uns cambrers encantadors i una carta internacional (el nom del bar significa alguna cosa com "la cuina del món") on destaquen l'orxata com a beguda exòtica. Quan jo he demanat una BECKS LEMON i he fet la conya al cambrer sobre l'exotisme de l'orxata, ell me l'ha tornat dient que la Becks sí que era d'allò més exòtic (és la cervesa alemanya més comercial que hi ha). He passat una molt bona estona, m'he cruspit un pebrot farcit d'arròs amb amanida, pa i flam de postres, tot per 7 euros. Els primers moments d'un sopar amb la més estricta intimitat amb mi mateixa m'han causat la seva impressió i he estat temptada de fer-me amiga de la taula del costat per evitar-me i per demostrar-me que sí, que sóc la mateixa de sempre, super sociable i alegre oh yeah. Però la Virginia, que últimament llegeix molt Riso, m'ha dit que no cal, que si em quedava una estona allà quieta veuria com m'acabava agradant. I que quan m'aixequés caminaria més lleugera. De cop s'ha posat a diluviar i he decidit tornar a casa amb la calma sota la pluja. Ja ho deia jo, un vespre de pel·lícula francesa. Davant meu, he vist com s'allunyava la taula del costat també amb la calma sota la pluja. Pel·lícula francesa amb final feliç: sóc al pis de la Maybachufer i miro per internet on esmorzaré demà i on puc anar a llogar una bici.

CAL SABER
Aquest local no només és un restaurant bar sinó que també treballa amb associacions per promoure la interculturalitat a través de la cuina. Programen jornades on es troba gent del món per cantar, ballar, cuinar i menjar. També fan una tasca important en recolzament als malalts de SIDA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada