Un passeig per Berlín

El souvenir del KAISER'S

2011-07-29T17:09:00.000-07:00

No sé si a vosaltres us passa, però a mi cada vegada em costa més trobar regals originals per fer a la tornada d'un viatge. Ho tenim tot gairebé a tot arreu, els souvenirs típics són ridículs i sovint poc útils, i si a sobre el pressupost que tens és limitat i la gent amb qui t'agradaria tenir un detall es multiplica... doncs el tema comença a no estar fàcil. A Berlín teniu vàries opcions:

1. Anar a la botiga de souvenirs del "homenet del semàfor" (Ampelman), la típica figura que apareix als semàfors històricament de l'est (en parlava aquí). En trobareu una molt aprop del Museu de la DDR, a la Karl-Liebknecht Strasse si no recordo malament. Trobareu des de la típica samarreta fins a gominoles o tot allò que us arribeu (i no) a imaginar. No deixa de ser kitsch, però encara trobo que conserva alguna gràcia.

2. Comprar roba tant d'adults com de nens de marques berlineses. Els articles "made in berlin" són abundants i molt atractius. Faltaria una extensa entrada per parlar-vos-en, però si entreu a la xarxa i investigueu també pels carrers, trobareu coses realment interessants.

3. Remenar per les botigues de museus mítics. A vegades tenen llapissos ben macos amb el nom del museu que han tingut força èxit quan els he regalat. O si voleu fer un bon regal, doncs un bon llibre de fotos de la increïble història d'aquesta ciutat.

4. Ens anem acostant a les meves opcions preferides :) Veureu que la història de la DDR (antiga República Democràtica Alemanya) treu el cap per tots els racons de la ciutat. Des de fa uns anys ha resorgit com un moviment nostàlgic no tant pel que fa a la política, si no més aviat a l'estètica i als productes d'aquella època, els quals en caure el mur van ser aniquilats pràcticament "ipso facto" pel nou règim capitalista. Aquesta nostàlgia ha creat debat entre els que es queixen que els seus referents culturals de la infantesa van quedar destruïts juntament amb els trossos de mur, i els que diuen que tornar a aquesta nostàlgia pot ser perillòs. Sobre això podríem nosaltres també encetar el debat; ho podem deixar pels comentaris i mentrestant us passo un link d'una botiga que val molt la pena que no us perdeu: Dederon Design. Jo la vaig descobrir fa dos anys i hi trobareu molts els articles que es venien a la DDR i noves versions inspirades en el seu disseny. Per regalar us recomano les bosses de xarxa que es feien servir per anar a comprar els pocs queviures que podien triar.

bossa dederon

5. I ara la meva opció número 1, per això ho deixo pel final. La més econòmica, divertida i original (des del meu punt de vista, és clar -ara veureu que sóc una friki!): ELS SUPERMERCATS KAISER'S! :-)!!! Potser és perquè sóc (ja ho he dit) una freak dels súpers, però trobo que són una mina per fer regals. El Kaiser's és el meu preferit quan vinc a Berlín, és més car que la resta, però hi pots trobar productes d'allò més estranys i exòtics en totes les seccions (una vegada vaig comprar uns sobres per fer galetes de diferents colors pensats perquè ho cuinessin els peques i pocs mesos després els vaig veure a les botigues Imaginarium de Catalunya, la mateixa capsa, la mateixa marca, amb el logotip Imaginarium afegit i el doble de cars!). Ara bé, encara no us he dit la opció número 1 dins l'opció número 1. El hit del "souvenir supermercat" va arribar a ser una bossa de roba amb el logotip del supermercat que no suportaria perdre i que ara ja no fan :( Així doncs, a falta de bossa, bons són els clauers amb moneda pel carro del super!! Com?? Doncs sí, els Kaiser's venen un clauer on hi va penjada una moneda que serveix per tots els carros i tots aquells llocs on al super et demanen que posis una moneda. Aquest any els tenen amb la figura de la torre de la tele i de la torre de l'àngel, dos símbols de Berlín. Valen 0,49 cèntims i cada vegada que en regalo la gent me'n parla durant temps. Per cert, els trobareu ben bé a la caixa a l'hora de pagar. Jo avui n'he comprat uns quants i apa, souvenirs a punt!

el hit dels souvenirs

el kaiser's més punki, el de la Falkensteinstrasse (just a davant hi trobareu un restaurant espanyol que es val una visita! LAS PRIMAS)

Sobre menjars, àpats i quantitats

2011-07-26T13:59:00.000-07:00

Si teniu gana, molta gana, veniu a Berlin i demaneu un parell de plats a qualsevol bar o restaurant de Berlín, explotareu :) De fet, el que va millor és

demanar-ne un de sol
demanar-ne un de sol també si aneu amb criatura (podrà menjar del vostre i tots dos quedareu tips)
demanar-ne dos si sou tres

Sempre i quan no sigueu de menjar en abundància, per molta gana que tingueu, tingueu en compte que un plat serà suficient i que potser podreu compartir i tot. La gana a vegades em fa oblidar aquesta màxima que tinc tan ben apresa, tot i que en vaig aprenent.

A Berlín es pot menjar a qualsevol hora i a qualsevol lloc. Als restaurants habituals, a bars de copes en hores intempestives, caminant pel carrer, asseguts en qualsevol vorera, a les 10 del matí, a les 11, a les 12, a la 1, a les 2, a les 3... sempre veus gent menjant i en alguns moments dels dia no es pot ni saber per quin àpat passen. Els esmorzars es serveixen fins les 2 de la tarda i a vegades fins les 4, i són una bona opció per fer un dinar saludable (formatge, fruita, amanida, pa...) i deixar coses més sofisticades pel vespre. Per molt que mengeu a una hora desnaturalitzada i en el lloc més surrealista que se us ocurreixi (a sobre la barana d'un pont, per exemple), ningú us farà ni cas. De fet, a Berlín, perquè algú us miri o per cridar l'atenció pel carrer, realment cal liar-la molt i molt grossa.

Us recomano molt la versió d'anar a qualsevol mercat dels que venen menjars (mercat turc dels dimarts i divendres al Landwehrkanal, mercat dels dissabtes a Kollwitz...) i pillar-vos qualsevol cosa que us vingui de gust, afegir-hi una birra, una mica de pa i seure al primer racó que trobeu per apuntalar el cul ;-) Una altra versió econòmica i berlinera és passar per qualsevol lloc estil falafel o menjar ràpid, entrar en un supermercat dels mils petits que hi ha per comprar la beguda i seguir el mateix procediment que he dit anteriorment, seure al primer racó que trobeu per apuntalar el cul i passar desapercebuts com a turistes.

Einen Guten! (Bon profit!)

Un dia de mercat

Les restes d'un deliciós Waffel (gofres). No us els perdeu!

Esmorzar al Bateau Ivre

Més restes, ara de pa i calamars comprats a una parada de mercat

No podeu marxar sense menjar bretzels (salat) i mohnschneke (dolç i amb llavors de ponzella)

HAMBURGUESES, COCA-COLA I MENJAR RÀPID

En aterrar a Berlín, oblideu automàticament els McDonalds i Burger Kings. Si us agrada el menjar ràpid i les hamburgueses amb patates aquí podreu gaudir d'una espectacular oferta local que els dóna mil voltes. Jo mai em perdo:

el MARIENBURGER a la Marienburgerstrasse (aneu-hi! és tota una institució en el seu barri i està just al costat del CK)
el BURGERAMT (en vaig parlar just a l'entrada d'ahir)

També podeu oblidar la Coca-Cola. Tenen dues versions, l'Afri-Cola i la Fritz-Cola que jo personalment trobo més bones i que en molts casos són les úniques que els bars ofereixen.

De Barcelona a Boxi

2011-07-25T16:43:00.000-07:00

Si al buscador del blog (que deveu estar veient abaix de la pantalla a la dreta) hi entreu la paraula "Boxhagener" veureu que us surten unes quantes entrades. És un dels llocs que no em cansaré mai de revisitar i una de les zones de Berlín que més m'apassiona. Si voleu podeu donar una ullada a les entrades anteriors i si aneu resseguint el mapa amb el dit, us fareu una idea de ruta que llavors podeu tunejar i adaptar al vostre aire. Insisteixo: no us limiteu a seguir les guies. És més, apunteu un lloc de referència que us recomanin i a partir d'allà perdeu-vos i descobriu la vostra versió.

La plaça Boxhagener Platz és centre neuràlgic del districte Friedrichshain (F-hain, veureu a vegades) i té la barreja més salvatge que he vist mai, ja ho havia dit, no? Punkarres passats de voltes i famílies de sitcom europea, mercat de les puces i mercat de pagesos i parc infantil, bars de tots els tipus imaginables, etc. Jugant al parc una mare em va demanar d'on erem i (per fer-m'ho fàcil) vaig dir que de Barcelona. La seva resposta: "Vaja! Heu fet doncs un llarg camí fins a la Boxi!"em va semblar de guió ensucrat molt dolent :) però em va fer molt riure. O sigui que a la Boxhagener li diuen Boxi...

Atenció al cartell de quan entres al parc infantil: xeringues no, gràcies!

Vaig quedar amb una amiga i vam descobrir el Burger Amt, amb uns plats d'hamburguesa i patates espectaculars i molt bon servei. Però d'això en parlaré un altre dia.

Avui us volia destacar el cafè-kiosc que hi ha en una cantonada just al bell mig de la plaça, on hi ha l'esplanada plena de punkies i uns gronxadors. Es diu KARUNA CAFÉ-PAVILLON.

foto vista a http://www.slowtravelberlin.com/

Té una terrasseta que dóna unes vistes de platea sobre la plaça, el servei és molt amable i, atenció, tenen PREUS ECONÒMICS :-) El "cucurutxu" (generós) de xocolata val 0,50 cèntims! El cafè amb llet doble (Latte Machiatto) 2 euros (a Berlín, si una cosa és cara, són els cafès i tallats). També us donaran aigua de l'aixeta gratis (i ben bona que és, en parlava fa dos anys aquí) i us deixaran dur els gots a l'esplanada si els convenceu que no els trencareu ;-)

Ha estat un dels tresors que estic descobrint aquest any en llocs que ja hi havia estat molt però que no havia acabat de veure. Això ens passa a moltxs i en més coses que no pas només quan retornem als mateixos llocs per vacances. Mireu bé al vostre voltant i preneu atenció, descobrireu nous móns allà on ja ho creieu tenir tot vist.

UNA RECOMANACIÓ

La web d'on he tret la foto és molt recomanable! Si entreu aquí trobareu tota la informació històrica d'aquesta plaça i una ressenya dels mateixos llocs que jo us recomanaria o que ja he recomanat. Un bon resum que m'estalvia a mi la feina! :-)

INSISTEIXO

Aprofiteu que esteu a la Boxi ;-D!!! per recórrer el carrer Simon-Dach Strasse de dalt a baix. La cruïlla on hi ha el mític cine alternatiu KINO INTIMES (amb cafè i bon lloc per fer el brunch del diumenge) és màgica.

Famílies

Voltar per aquesta plaça, apalancar-vos al Karuna, deixar córrer als vostres fills i filles pel parc infantil i pels sortidors, i entrar als cafès familiars Amitola i Knilchbar us faran creure que heu ensopegat amb el paradís i que tenir canalla és cosa de bufar i fer ampolles ;-)!!

Lleva't tard, plega d'hora

2011-07-24T16:53:00.000-07:00

He pensat que la següent anotació us podria ajudar: els horaris comercials berlinesos (i alemanys o europeus en general) són molt diferents als nostres. Aquí, ni rastre del nostre temps mort etern entre la 1 i les 5 de la tarda. Tampoc cal que us esforceu en llevar-vos d'hora per aprofitar el matí i a les 7 ja podreu seure i donar l'excursió consumista per acabada. És clar que hi ha algunes excepcions com ara els centres comercials i altres criatures globalitzades, alguns supermercats i petits economats, i potser algun altre cas que ara no em ve al cap; però a banda d'això la regla general que us convindrà recordar és la següent:

Moltes botigues obren a partir de les 11 i fins i tot les 12 (i els dilluns o quan els peta potser a les 2).
Tanquen habitualment a les 6 o com a molt a les 7 (però compteu amb les 6).
Els dissabtes tanquen a les 5 (i avui n'he vist una que a quarts de 5 i tot).
Cada botiga, al voltant d'aquests marges orientatius, fa una mica la seva. Els dies festius se'ls marca cadascú (a banda de diumenge; ja sabem que fa molts anys es va marcar com a dia de descans) i en alguns casos els horaris són ben estranys, a la voluntat de les necessitats dels botiguers o botigueres. SI UNA BOTIGA US INTERESSA MOLT CONSULTEU BÉ ELS SEUS HORARIS.

Veieu doncs que l'horari és seguit i de fet sempre he pensat que lliga perfecte amb l'horari de qui està de vacances. I a qui té o treballa en botiga li va perfecte per conciliar feina i vida personal o familiar. Aquesta llibertat per decidir quan obres i quan no i per canviar horaris o adaptar-los segons les teves circumstàncies personals de l'any, el mes o el dia, ho trobo fantàstic. És l'esperit Berlin: fes la teva i deixa que els altres també ho facin.

Berlin 2(punt)011

2011-07-23T17:57:00.000-07:00

El Monsieur Vuong el dedico a la Raquel i en Ricard, per quan vinguin
El Pony Bar el dedico a en Gerard i l'Albert, que estan a punt d'arribar

Fa una setmana que tornem a ser a la nostra ciutat amant. D'aquí una setmana ja marxem. Dues setmanes justes i uns quants canvis més: m'he oblidat la càmera de fotos i les estic fent amb un cutre-mòbil, no para de fer fred i ploure, i no hem agafat ni un dia la bici perquè em fa mandra portar a cargolar bé el seient. Tot un repte, o una versió unplugged o remasteritzada, més un dos punt onze que no pas un dos punt zero. He tingut moltes idees per penjar però pel tema del seient de la bici ja es pot deduir que la meva mandra està en fase salvatge.

Abans no me n'oblidi deixeu-me fer la primera recomanació de la temporada: MONSIEUR VUONG, un restaurant vietnamita que es val més d'una visita i que acabarà guarnint extraodinàriament qualsevol tarda de botigues (encara que només sigui per mirar-les) per la Alte Schönhauser Strasse, al barri de Mitte. Jo me l'he apuntat com a punt habitual de revisita, sobretot en veure el bareto que hi ha ben bé al costat, el PONY BAR, amb grades enganxades a la paret de fora per fer-hi unes copixueles (és un dels locals de la moguda berlinera) i una web que et deixa pillada a la pantalla.

La mateixa ruta, amb més calma i passant la copixuela del pony de la nit a la tarda, la podeu fer tranquil·lament amb nens. Al Monsieur Vuong els tractaran estupendament i els serviran una sopa boníssima.

COM ARRIBAR-HI

S'hi pot anar a espetegar des de mil bandes. El Hackescher Markt queda ben bé al costat. Els tranvies M4 (que ve d'Alexander Platz) o M1 (que ve de Pankow-Eberswalderstrasse-KastanienAllee...) et deixen allà mateix. A prop també hi ha metro, al mapa ho veureu. De totes maneres, si us agrada voltar botigues és molt millor anar venint des d'Alex o Hackescher Markt a peu amb la calma.

Sabates noves en tilt shift

2010-09-03T07:47:00.000-07:00

Fa dies que torno a treballar, però Berlín em dóna tant que sóc feliç per haver tornat i poder continuar amb la meva vida terrenal. Berlín em dóna sabates noves cada any. Si ja hi heu anat i us hi voleu passejar de nou, o encara ho teniu pendent i voleu fer un petit vermut, mireu aquest preciós vídeo de pilpop. El vídeo ha estat gravat amb una Sony HC9 i editat amb el programa Sony Vegas Pro 9, amb l'efecte Tilt Shift. Mireu, mireu! I gaudiu!

Little Big Berlin from pilpop on Vimeo.

BIONADE a casa

2010-08-18T07:53:00.000-07:00

Ja sóc a casa. He tingut el cap a Berlín encara unes hores més, però dues coses: Hi tornaré + A casa no hi estic gens malament. M'he retrobat amb el nostre flamant pati, el meu balcó de barana forjada que dóna al carrer i la meva quotidianitat que tant m'agrada.

Ja fa temps que compro les verdures a Hort Viu, una família de Manlleu que les cultiva al seu propi hort ecològic. Cada setmana tinc una caixa de verdures boníssimes de la terra i del temps per 15 euros. En mengem cada dia i encara n'acabo regalant; vull dir que la caixa és generosa. Aquest dimarts vaig anar tot feliç a buscar-la al punt de recollida del carrer nou de Vic, l'Herboristeria Encarna, i per uns segons vaig pensar que la meva obsessió per Berlín em jugava males passades i em feia veure visions. Venen Bionade, una beguda refrescant biològica sense alcohol. A Berlín la pots trobar a tots els bars, és tan coneguda i gairebé més popular que la coca-cola. L'estiu passat ja m'hi vaig aficionar i trobar-la a pocs metres de casa m'ha fet somriure i sentir-me menys lluny de Berlín. Mira, cadascú té les seves fal·leres i potser absurditats :)

Els de la botiga m'han dit que de moment ho tenen de prova, a veure si té sortida. Ja em veig a venir que seré de les poques a comprar-ne. És molt bona i saludable, no us animeu a provar-la? ;)

NOVA SECCIÓ

Amb aquesta entrada he inaugurat la secció Berlín a casa, on mostraré racons de casa nostra on un pot pensar per uns moments que es troba a Berlín. Espero que la gaudiu!

Recordeu-me tornar aquí

2010-08-14T15:24:00.000-07:00

Ha arribat el dia que havia d'arribar i ha passat el que havia de passar. Demà tornem cap a casa i un estiu més em quedo amb una llibreta plena de notes pendents i una carpeta plena de direccions i informació per endreçar i penjar. Un estiu més marxo amb la intenció de continuar el blog durant l'hivern, però l'hivern sempre s'enreda massa ràpid i també se'm fa estrany escriure des de tan lluny. Ho intentarem.

Aquesta última nota és ràpida perquè tinc son i demà m'he de llevar d'hora per fer maletes, aprofitar un últim esmorzar i marxar. També és ràpida perquè la faig sobretot perquè això m'ha quedat pendent i no vull oblidar-ho per quan torni: Recordeu-me si us plau tornar als magatzems Humana, uns magatzems de segona mà que en la sucursal de Frankfurter Tor arriben fins i tot a les 4 plantes. Ahir vaig entrar a la botiga d'Alexander Platz, més petita, vaig comprar una jaqueta texana per en Lluc a 3 euros i m'ho vaig passar teta amb la secció d'anys 60 i 70. També vaig tornar a reviure el malson dels 80; tenim bona memòria, aquella roba era horrible! :) La botiga la Frankfurter em va quedar pendent, i la cosa promet. Us deixo aquí l'apunt i us animo a seguir el gran recorregut de botigues de segona mà de la ciutat. Si tinc temps us escanejaré un mapa sobre el tema que vaig arreplegar en una botiga; si no, és fàcil que el trobeu vosaltres mateixos visitant qualsevol d'aquests establiments.

Berlín, et trobaré a faltar tant o més que sempre. Avui en Lluc de 3 anys em deia "em vull quedar aquí". Pinta bé el tema, ara només em queda convèncer el seu pare :)

Humana a Alexander Platz

COM ARRIBAR-HI

L'Humana d'Alexander Platz està a tocar del Media Markt, a l'altra banda de la vorera d'una de les boques de metro... fa cantonada amb Otto-Braun-Strasse, direcció Nord.

L'Humana de Frankfurter Tor queda a l'esquerra de la gran avinguda si tenim la torre de la tele a l'esquena. També la veureu ràpid quan sortiu del metro o baixeu d'un dels tranvies (M10, per exemple).

Ruta ciclista i 160 km de mur

2010-08-12T14:13:00.000-07:00

Fa uns dies vam anar de visita al barri de Pankow. Vaig estar molt contenta de finalment decidir-me a pujar-hi i de fer-ho en bici. La visita l'explicaré en detall més endavant, avui us vull deixar simplement un apunt per ciclistes que val la pena no perdre's: El camí del mur.

Actualment a Berlín es pot seguir una ruta d'uns 160 km que recorre tot el traçat de l'antic mur. La ruta es pot fer per etapes, a peu o en bici, i a més té trams força recomenables si hi aneu amb nens. A nivell històric és interessant documentar-se abans i no perdre's aquesta altra oportunitat de respirar la història. Nosaltres, quan tornàvem de Pankow al capvespre, vam ensopegar amb el tram que va des del carrer Wollankstrasse fins l'estació de trens Nordbahnhof. El camí de cirerers em va fa pensar que si mai torno a pujar a Pankow des de Prenzlauer Berg, ho vull tornar a fer per aquest magnífic passeig.

Foto vista a www.berlin.de

Potsdamer Platz

Control de la policía de Berlín Oest en el tram de mur a Potsdamer Platz

3 Setembre 1964

Fotografia: Horst Siegmann

LAB, F Rep. 290, Not. 1 G Potsdamer Platz, Nr. 99897

Qui a besoin de... Berlin?

2010-08-11T17:39:00.000-07:00

dedicat a en Dani i la Fina

O una promenade per Berlín, que en podríem dir. He trobat una guia que passeja! És en francès, com el seu nom indica: Qui a besoin de... Berlin? Un guide pas comme les autres, i la podeu comprar per Internet si seguiu l'enllaç. L'idioma (en el cas que us sigui desconegut) no us n'hauria d'allunyar; el meu nivell "francés 2n de BUP" m'ha servit sobradament per llegir-me-la tota i somriure amb nostàlgia a cada pàgina, i això que encara no he marxat.

la guia indispensable de Franck Sabattier

Més que una guia és un quadern personal de viatge. Un noi, en Franck, rep la invitació de la seva amiga Kat per visitar la seva ciutat, Berlín. De petita, la Kat vivia a Berlín Est. Ara viu a Kreuzberg i per això en Franck decideix llogar un apartament al mateix barri. Kreuzberg ocuparà, doncs, una part important dels seus recorreguts habituals. També es passejaran per Prenzlauer Berg, Friedrichshain, Mitte i la població veïna de Potsdam (interessantíssima la ruta que proposen!). El disseny, la idea i consells són excel·lents. Seguir les rutes de la guia et garanteix VIURE BERLIN i llegir-la t'hi transporta. Si t'agrada aquest blog, t'agradarà la guia; i si el meu blog no t'agrada, la guia et compensarà. Jo m'hi he sentit molt identificada i m'ha fet feliç veure una gran part dels meus racons recollits entre les seves pàgines. Ideal per qui ja s'hagi llegit la guia tradicional i li vulgui donar la volta o per qui vulgui entrar a la ciutat per la seva vida quotidiana i no turística. L'he trobat a Les jolies choses, una botiga parisenca de bolsos i accessoris que es converteix en una gal·leria d'art a la rerecambra. Es troba en un cul de sac preciós i ple d'encants en pocs metres quadrats: La Kleine Hamburger Strasse del barri de Mitte, just en un trencant de l'Auguststrasse perfecte també per anar-hi amb nens. Aprofito per unes recomanacions.

la boutique amb la gelateria al fons

Cul-de-sac Kleine Hamburger Strasse

1. Gelateria Eismanufaktur KG . La culpable, juntament amb en Cult, del meu descobriment. Certament, els seus gelats casolans són dels millors que he menjat mai (juntament amb la gelateria al capdemunt a la dreta del carrer Oderbergerstrasse)! Si hi aneu amb nens, els fareu molt feliços.

2. Strandbad Mitte. Un bar-restaurant al racó més encantador d'aquest petit carrer.

3. Entrada exclusiva per passejants amb nens. Just davant la gelateria i la boutique francesa hi ha un agradable parc infantil amb sorra de platja on descansar una estona.

4. Clärchens Ballhaus , una sala de ball-retaurant-terrassa d'estiu mítica on ja s'hi sentia el swing als anys 20. La pel·lícula Los rebeldes del swing està inspirada en aquesta sala, ja que en l'època de Hitler, quan el swing estava prohibit, tothom canviava sobtadament de ball i música en entrar els policies del règim. Val la pena entrar per veure la sala i per menjar pizza. (Nota: Això de la pizza ho sé per la meva nova i emocionant guia francesa; la resta perquè el meu company hi ha entrat i ha sentit l'explicació d'una guia en castellà, jo era jugant al parc infantil del punt anterior...).

Clärchens Ballhaus

Datscha, Gorki i Pasternak

2010-08-09T17:10:00.000-07:00

sopa de carn al Datscha

Abans de la caiguda del mur, a Berlín Est s'hi podien trobar forces negocis i empreses russes. Fa uns anys encara se'n veien molts, ara cada cop en sé veure menys. Per sort, els restaurants deixen entreveure aquesta influència i en trobem tres de recomanables repartits entre Prenzlauer Berg i Friedrichshain (tots dos barris de l'antic est).

Rest. 1

El primer que vaig conèixer, en la meva primera visita a Berlín, va ser el Gorki Park, al carrer Weinbergsweg 25. Aquest bar oferia llavors un espectacular brunch dels diumenges en format buffet que em va fer tenir una foto seva a l'escriptori del meu ordinador durant molt de temps. Dic oferia perquè malhauradament ja no el tenen; tot i així, la cuina segueix sent excel·lent i la vista al carrer amb tranvies continua inspirant-me tant o més que en els seus principis.

Rest. 2

Datscha, a la Gabriel Marx Strasse cantonada amb Wühlischstrasse. Hi vam anar a espetegar fa dos dies sota un gran xàfec i segur que hi tornaré. La seva sopa de carn és capaç de revifar un mort, que diem els catalans, i està boníssima. No tingueu por, demaneu la mida gran i gaudiu del pa d'acompanyament i de les olives flotants. Atenció: Llegeixo ara a la web que ofereixen el buffet dels diumenges que abans oferia el Gorki! No l'he provat, però diria que val la pena arriscar-s'hi.

Rest. 3

L'últim és el Pasternak, que a Berlín no és un lloc on acabes a les tantes de juerga (conya interna per qui hagi anat de juerga a vic) sinó un restaurant a Prenzlauer Berg on no tinc ni idea de si s'hi menja bé perquè no hi he estat mai. Bé, oi? :) Però l'apunto. El tinc com pendent i pertany al mateix grup dels altres dos, i per tant me'n refio. Està a la zona de Kollwitzplatz, al carrer Knaackstrasse 22. Si algú hi arriba abans que jo que m'avisi :)

EL PREU

El preu de la carta d'aquests restaurants "pica" una mica més del que se t'acaba fent habitual a l'econòmica oferta berlinesa. Si esteu acostumats, però, al ritme de preus catalans, el trobareu prou raonable.

Love is in the park

2010-08-08T17:58:00.000-07:00

Ruta "Un diumenge perillosament perfecte"

Sortida i arribada sense moure-se'n gaire: **Oderbergerstrasse**

Avui a Berlín també era diumenge :) I els diumenges a Berlín hi ha Mauerpark, el mercat obligatori que us comentava a l'entrada d'ahir. Us parlaré d'aquest parc, sí, però us en parlaré a partir d'una proposta de ruta que pot fer que el vostre diumenge s'acosti perillosament a l'idea d'un diumenge perfecte (dic això de perillós perquè a mi les coses perfectes em fan com por, però per res més).

Podeu fer aquesta ruta amb nens o sense. Us marco en vermell la variant "diumenge perfecte amb nens".

1. Esmorzar al Kauf dich glücklich ("Sigues feliç comprant", ja us vaig avisar que això de posar noms sembla un esport nacional). S'ha guanyat, i de tros, el títol DESCOBERTA 2010. Aquest bar té uns plats d'esmorzar, uns gofres (aquí "waffel") i uns gelats casolans que són per posar-se a ballar la rumba. El local és també tota una institució i si hi aneu ho entendreu. A mi personalment m'encanta el sofà que han col·locat davant la tassa del vàter; per si mentrestant vols anar xerrant... Només té un divertit inconvenient: Venen absolutament tot el seu mobiliari, o sigui que a mig esmorzar et pots trobar que vinguin a buscar la taula on estàs menjant. Està al número 44 de la Oderberger.

Si veniu amb peques, us preguntareu per què tots els bars del món no tenen una sorrera com aquesta a tocar amb les taules. Hi ha el perill que t'emocionis tant pel fet de poder estar esmorzant tranquil·lament amb la teva parella, que acabis marxant sense els peques pels quals estic fent aquesta entrada en vermell :)

Més info: Trobareu el bar en altres ciutats alemanyes. A Berlín mateix n'acaben d'obrir un altre a pocs metres, el Glücklich am Park ("Feliç al parc") a la Kastanien Allee.

2. Passejar-se abans de les 12 pel Mauerpark, al cap de munt de la Oderberger. Dic abans de les 12 per si no us agrada ensardinar-vos i per si aneu amb nens petits. De totes maneres, no deixa de tenir el seu encant passar-s'hi tot el dia i perdre's entre les seves mil-i-una parades de mil-i-un objectes d'ara, d'abans i de sempre. La descoberta de la visita d'avui ha estat STORMandURGE , una noia que es dissenya i es fa la seva roba (i he pensat en les Lolita's de Vic!) i els Rupert's Kitchen Orchestra , un grup berlinès de funk en el millor nivell de la música que cobreix permanentment l'ambient del mercat. Aquí en teniu una mostra, uns tios que són capaços de fer ballar a desenes de persones un diumenge a les 12 del migdia bé es mereixen que hi feu una ullada:)

3. Parada al millor cafè de Berlín (diu tothom), el Bonanza, o a la millor geladeria de la ciutat (dic jo): N'afegiré el nom quan ho recordi, però està just a l'altra banda del costat del Bonanza, una mica abans si veniu del Mauerpark, és molt petita i tenen un gelat d'una bola (ein Kugel) per 0,80 euros. De fet, aquest carrer, l'Oderbergerstrasse, us l'heu d'estudiar detingudament de cap a cap, no us el perdeu.

4. Apalancada relax al parc Volkspark am Weinberg, just darrera la Kastanienallee, un altre carrer que us heu d'apuntar a l'agenda i per on podeu aprofitar per fer-hi una bona passejada.
Jo avui he seguit els consells d'en Cult i, després de comprar uns dürums que fan boníssims a la cantonada de la Weinbergsweg amb Brunnenstrasse, ens hem anat a estirar a aquest parc que té llac i zona de jocs infantils inclosa. El clima dolç de parelles, famílies, grups d'amics i solitaris amb ipod-llibre-paper-i-boli m'ha inspirat el títol d'aquesta entrada, per segons després fer-me pensar en la primera escena de El Incidente. Sí. La meva ment té aquestes coses.

5. Final magistral al Fleischmöbel, un bar en un edifici de l'antic est sense reformar. També a l'Oderbergerstrasse, n. 2. Aquest ÉS el bar per un diumenge tarda-vespre, molts locals s'hi troben en sortir de treballar.

6. Final magistral pels més petits: El parc de la Wasserturm de Prenzlauer Berg, cantonada Knaackstrasse i Belforterstrasse. D'aquí en faré més endavant una entrada detallada.

7. Cervesa amb patates a la cuina de casa mentre preparo el sopar. Sopar. Escriure el blog. Dormir. Intentar ara no somniar amb El Incidente.

Formatges de lavanda i alguns mercats

2010-08-06T15:33:00.000-07:00

Fins fa uns dies lavanda em sonava a perfum. També em sonava a flor. Fins fa uns dies lavanda i formatge eren dues coses que m'hagués costat unir de forma improvisada; fins que vaig tornar a passejar per Berlín. Com diu la meva estimada eMe de Rita, a la meva cuina sempre hi ha les coses més rares. I és que m'encanta menjar. M'encanta cuinar. I com més estrany millor. O sigui que ja us podeu imaginar com en vaig ser de feliç quan dissabte passat vaig descobrir el formatge de lavanda al mercat de Kollwitzplatz. El mercat té una versió ecològica els dijous on vaig tornar a trobar el formatge sense problemes i també sense problemes me'l vaig tornar a menjar en un obrir i tancar de boca. Si el voleu provar és fàcil: Acosteu-vos a la parada de formatges del mercat de Kollwitz (podeu provar en altres mercats) i dieu simplement "lavanda" (en alemany és "lavendel"), jo diria que ho pillaran ràpid. El meu germà m'ha dit que l'avisi quan trobi croissants Chanel N. 5. Ho faré. I no patiu que també us avisaré a vosaltres.

les restes del meu Lavendel-Käse

MERCATS A BERLÍN

Això em recorda que us devia un recorregut de mercats. No és un recorregut complet. De fet són els quatre mercats que ara mateix em venen al cap. Aquí els teniu, m'encantaria rebre les vostres suggerències i descobertes!

Kollwitzplatz- "el susodicho". El trobareu a la plaça d'idèntic nom al cor de Prenzlauer Berg. Els dijous en versió ecològica reduïda i els dissabtes en versió chic (paradeta per dinar cava i ostres inclosa - 6 ostres 10 euros). Aprofiteu per visitar tots els carrers que l'envolten. En parlava ja una mica aquí .

Mauerpark - El mercat de visita obligatòria. Diumenges tot el dia. Situat a Prenzlauer Berg, hi arribeu amb l'M10, just on es creua Eberswalderstrasse i Oderbergerstrasse. Aquest últim carrer és també de visita obligada, podeu acabar d'aprofitar el diumenge i baixar-lo fins a Kastanienallee. Ja en faré però una entrada detallada més endavant.

Boxhagener Platz - Tenen mercat dissabtes i diumenges (cult! teníem raó tots dos! jajja). El mercat de dissabte també és per menjar-hi i omplir la nevera (fan un peix a la barbacoa molt bo), mentre que el de diumenge és més un mercat de les puces. El trobareu a la plaça Boxhagener a Friedrichshain, l'M10 també us hi deixa aprop, l'M13, i la parada de metro (U-Bahn) i ferrocarrils (S-Bahn) de la Warschauerstrasse. També molt recomenable anar-hi en bici i acabar d'aprofitar el dia pel barri.

Mercat turc - Dimarts i divendres fins 6 de la tarda aproximadament (a vegades abans). Situat al barri de Kreuzberg, al carrer Maybachufer, vora el canal. En vaig fer una entrada l'estiu passat i val la pena no perdre-se'l, a més d'aprofitar per acabar de donar un vol pel canal, els carrers que l'envolten i els que queden una mica més lluny.

EL BRUNCH DELS DIUMENGES

Els caps de setmana són dies de mercat i els diumenges són dies de Brunch. El "brunch" és una paraula anglesa que uneix breakfast+lunch (com nosaltres unim berenar i sopar, sempre hem estat més nocturns) i que s'ha convertit en l'esport nacional com a casa nostra ho és l'hora del vermut. Després d'una nit de festa, ningú es perd el brunch del diumenge, i alguns locals són famosos per tenir-lo molt bo o oferir fins i tot qualsevol activitat que hagin estat capaços d'imaginar (i a Berlín, d'imaginació en tenen molta). El millor és que es serveixen fins les 2 de la tarda i en alguns llocs fins les 4 o les 6! Solen ser plats esplèndids on t'hi pots trobar des de pa i croissants fins a salmó, amanida de fruites i els clàssics ous passats per aigua. Però si el brunch del diumenge és la cita clàssica, els esmorzars de la resta de dies de la setmana no tenen res a envejar-ne i també els pots demanar a les 4 de la tarda amb el gest més impassible que tinguis dins el teu catàleg expressiu. Frühstück, que en diuen en alemany. A les 4 de la tarda, sí senyor. He dit abans que nosaltres som els noctàmbuls?

MÉS MERCAT

Si algú s'hi vol entretenir aquí hi ha un pdf amb tots els mercats de la ciutat. Diria que cal més d'un any per visitar-los tots.

No sigueu mandrosos! Molts mercats tenquen la paradeta a les 2, tot i que d'altres estan oberts fins les 6 o, en molts pocs casos, una mica més.

Codi obert i vides sostenibles

2010-08-05T17:10:00.000-07:00

Porto dos dies seguits ensopegant amb caixes que els veïns deixen a l'escala o al carrer amb un petit cartell penjant on es pot llegir "zu verschenken" (es regala) o "bedien dich" (serveix-te). De moment ja he arreplegat una novel·la juvenil d'una biblioteca de l'època de Berlín Est, un dòmino, un joc de cartes, un joc de preguntes i respostes, un conte dels que encanten a en Lluc i dels que em van fantàstic a mi per ampliar vocabulari, un lot i altres molts estris curiosos. Jo aquesta me l'apunto i l'aplico tan bon punt arribi a casa. Si algú altre s'anima, atenció: Cal assegurar-vos que no ho deixeu aprop d'un contenidor i que deixeu ben clar que el contingut és perquè es pugui agafar. M'encantaria saber com us ha anat l'experiència :)

tresors arreplegats

I no només ensopego amb caixes. Potser alguns ja coneixeu la iniciativa bookcrossing.com. Pels qui no us ho explico ràpidament: Es tracta de passar llibres vells o que vulguis compartir perquè aquests vagin voltant de mà en ma i puguin tenir així diferents vides i amos. El sistema per passar-los és senzill, només cal deixar-los en un lloc de la via pública on qualsevol els pugui agafar (són els anomenats "salvatges") o passar-los a algú en concret ("controlats"), sempre amb la idea de que, un cop llegits, els tornin a passar. La Wikipedia ho explica molt bé, així que m'estalvio més detalls :) Sí afegiré que si us engresca la idea i us voleu registrar per entrar en aquest moviment de codi obert, la pàgina original en anglès és molt més senzilla i agradable de seguir que la versió en castellà; de fet, es tracta d'un moviment global, o sigui que si esteu registrats a una sola de les webs n'hi ha prou.
Últimament segueixo diversos projectes que promouen el moviment de "codi obert" iniciat pel món informàtic al final dels 90. És una manera més justa i sostenible de viure el món, de viure en armonia i en col·lectiu, de sortir una mica de l'espiral consumista que quasi ens mata i de ser almenys una mica més creatius. Fins i tot hi estic treballant en un d'aquests projectes. Potser per això vaig acabar ensopegant amb aquest arbre de bookcrossing a la cantonada entre Kollwitzstrasse i Sredzkistrasse, darrerament se m'acumulen coincidències extranyes. Aquest arbre és una de les anomenades "zones BookCrossing", pots deixar els llibres en una d'aquestes zones (i fins i tot crear-ne una) o en qualsevol lloc que se't passi pel cap. Jo acabo de registrar el llibre Contigo d'Ángel Gabilondo i planejo alliberar-lo en els pròxims dos dies a l'arbre. Si passegeu per Berlín i esteu al cas, potser encara us el trobareu.

BookCrossing en un punt controlat de Kollwitzstrasse amb Sredkizstrasse

Capvespre a Marienburger i birra casolana al CK

2010-08-03T07:15:00.000-07:00

El capvespre sempre he trobat que és un moment màgic. A Berlín, i sobretot ara a l'estiu, se'n pot gaudir fins gairebé posar-se a aplaudir (si heu anat seguint el blog, ja haureu anat captant que aplaudir i emocionar-me em costa poc!).

Principi de la Marienburger, creuament amb Greifswalderstrasse

La pista d'avui us porta al barri de Prenzlauer Berg, en un capvespre al carrer Marienburgerstrasse. Si baixeu amb el tram M4 a l'alçada de Hufelandstrasse i l'aneu fent de pujada fins arribar a Kollwitzplatz, us trobareu amb un recorregut ple de botigues, bars i façanes impecables mig amagades pels arbres. A moments, l'estil aburgesat d'aquests carrers pot recordar els decorats de Mujeres Desesperadas, però jo no em perdria passar-hi una tarda i seure'm al Café CK a contemplar el capvespre. El CK és un bar al capdemunt de la Marienburger, pel camí en podeu trobar molts d'altres, però la llum de les 8 que il·luminava la terrassa ara fa un parell de dies em va fer pensar que n'havia de fer una entrada. Si hi aneu, demaneu una cervesa de la casa, està etiquetada amb un simple "Bier" i està boníssima.

Gintònics a 2,80 o quan a les 5 ja és de dia

2010-08-02T15:59:00.000-07:00

Començo pels gintònics. És a dir, començo per la primera recomanació nocturna del blog

Kptn A. Müller

Aquest bar va ser la perla de la nit, el tresor del pirata ;) Obren fins ben passades les 5. La música cuida bé l'ambient (els dimecres, i sovint, hi trobareu sessió DJ). Hi ha butaques on xerrar tranquil·lament, futbolins i jocs de cartes, espai per estar dret i moure's. Hi ha gent amb bon rotllo fora i dins la barra. I aquí arribem al tema: La barra. Els preus de la barra. El gintònic està a 2.80, les birres de mig litro a 2 i les cocacoles a 1.80. Mireu la web i el seu pdf amb els preus. El Kptn es pot resumir com un lloc on el món encara no s'ha tornat boig i on tot funciona com ens agradaria. Ara no us espereu tampoc entrar i caure de cul, ja sabeu que les perles sovint no enlluernen a la primera.

Quan sí vaig quedar enlluernada de veritat va ser a les 5 de la matinada, quan vaig mirar per la finestra del Kptn i vaig veure que era de dia. Vam decidir anar tornant cap a casa i la sensació que vaig tenir mentre caminava pel carrer amb una llum de 7 del matí o 8 de la tarda s'acostava molt literalment a la paraula "flipar". L'any passat ja parlava d'aquest tema en una entrada sobre postes de sol, però una cosa és veure-ho des del llit amb mig ull tancat, i l'altra passejar-t'hi per sota. I us prometo que només havia begut un gintònic.

5.30 de la matinada a Berlín

Greifswalderstrasse

NITS A BERLÍN

Trobareu el Kptn A. Müller a la Simon-Dach 32, al barri de Friedrichshain, molt a prop de la Boxhagener Platz. Hi arribeu molt fàcil amb metro i tren amb parada a la Warschauer Strasse i amb el tranvia M10, entre d'altres combinacions. En aquest mateix carrer hi ha més bars que valen la pena!

El cap de setmana teniu metro i tranvia tota la nit nonstop.

Trobareu més festa pels carrers que volten Schlesisches Tor (la parada del metro, línia U1, té el mateix nom).

I sempre s'acaba tornant a casa...

2010-08-01T14:25:00.000-07:00

Primer de tot una disculpa: L'estiu passat vaig plegar sense avisar. La veritat és que vaig tornar a la meva residència quotidiana amb el propòsit de seguir endreçant adreces i racons al blog, ja vau veure, però, que sense èxit.

Un any després torno a passejar pel meu particular "pati del darrere". Fa 5 dies que he arribat i hi estaré 15 més. M'havia proposat no escriure, no fer res... però com que no faig res he anat trobant, i em sap greu no compartir-ho i deixar aquestes pàgines orfes. Tinc corresponsals que volen contribuir a la causa, amics a casa que esperen llegir les meves notícies, blocaires convertits en amics que m'estiren de les orelles... En definitiva, que he decidit fer noves entrades. Entrades diferents, o iguals, o entrades de quan han passat mesos entre mig o de quan et sents diferent.

Us convido des d'aquí a fer de "passejadors" i enviar-me la informació de la ciutat de Berlín que volgueu compartir, o el vostre blog.

PER COMENÇAR US RECOMANO

http://borntoruncat.blogspot.com

un blog on s'hi respira un ritme que ens convé força a tots. Les fotos són molt bones i la informació difícil de trobar en altres llocs. Ideal per qui fuig de les aglomeracions turístiques i vol capbussar-se en la vida quotidiana berlinesa.

Cordem-nos les sabates, obrim els ulls... a caminar! :-)

Potinejar aigua

2009-08-21T15:16:00.000-07:00

He descobert la meva passió per sortidors, fonts i rierols. Fins ara m'agradava molt anar a la piscina amb en Lluc, però des de que he anat descobrint aquests espais de joc passats per aigua que ja no hi penso en les piscines.
Repartits per la ciutat trobareu fonts-sortidor (fan un tap allà per on s'escola l'aigua i així es forma una petita bassa), fonts-laberint amb bomba d'aigua envoltades de sorreres i rierols enmig de verds que inviten a passar-hi tot el dia. Potser quan ets més gran gaudeixes nedant i saltant a l'aigua en plan bomba, però quan tens menys de 5 anys el que més t'agrada de l'aigua és "potinejar-la" i si ho pots fer sol i al teu aire, millor. M'encanta veure en Lluc corrent per l'aigua rient com un boig i entrar i sortir esporàdicament del seu joc segons ell em reclama o segons jo tinc ganes de llançar-me a riure i jugar com ell. Ahir vaig acabar amb la faldilla ben xopa però molt feliç. Aquest estiu m'està recordant a cada minut com eren els meus estiu de petita. I m'encanta.
Si veniu a la ciutat a l'estiu i enganxeu dies de calor amb nens, us recomano molt aquests llocs per passar unes bones hores remullats. No oblideu portar beure i menjar per fer un petit picnic, l'experiència serà rodona i, a més, gratis!!

RIEROL DEL VOLKSPARK FRIEDRICHSHAIN

L'espai és fantàstic i hi podeu passar el dia. Com he comentat en posts anteriors aquest parc és un dels pulmons de la ciutat i té parcs infantils dignes de ser jugats, altres fonts-sortidor, llac amb ànecs (just al costat del rierol) i cafeteries i bars com el Schönbrunn on el cap de setmana ara em comenten que fan bons esmorzars i que queda just davant el riu.

BOXHAGENER PLATZ

Aquí hi ha font de jocs amb sorra i una placeta amb sortidors on estanquen l'aigua. També parc infantil pels més menuts i a tocar del Macondo. Ja us en parlava el 19 d'agost. Fa un parell de dies va ser aquí on vaig acabar ben xopa!

FORCKENBECKPLATZ

Sortidors elefant enormes :-)
Aprofiteu i aneu també al parc infantil de la Schreiner Strasse. El drac de dimensions gegantines us farà buscar qualsevol excusa per enfilar-vos-hi. Per l'hivern té una pendent per baixar en trineu. És relativament nou i queda en el que en diuen baulücken, "buits en la construcció", solars que dits així en alemany agafen un altre context, ja que molts van ser causats per bombardejos a la guerra (per això molts són a les cantonades, ja que era en aquests punts on s'agafava el control d'un carrer - gràcies Maria per tota la info!).
Al costat del parc hi ha un bar, el Kasiske, on us deixaran endur-vos el got (caldrà deixar un pfand, "fiança", de 2 euros). A més és baratíssim, aigua amb gas a un euro pelat, i amb un estil punk decadent que recomano no perdre's.
Aquesta zona i els locals que l'habiten us donaran una idea clara de què vol dir est i notareu la diferència entre aquesta banda de la Frankfurter Allee i l'altre cantó a la Boxhagener, on la paraula "est" s'ha convertit en "alternatiu".

I SI MALGRAT TOT VOLEU ANAR A LA PISCINA

Podeu anar a les piscines municipals exclusivament per infants de la Oranienburgerstrasse 78. Es coneixen com Kinderbad Monbijou i estan al parc d'idèntic nom en ple centre (barri Mitte), fet que us permet complementar el dia passejant per l'illa dels museus, el Hackescher Markt i un llarg etcètera.

De Kreuzberg a Friedrichshain: la força de l'espai.

2009-08-19T14:40:00.000-07:00

** dedicat a la Maria i en Biel, que ens ajuden a descobrir aquests fantàstics passejos**

Abans de venir ja sabia que si havia de fer un descobriment significatiu, o havia de viure alguna experiència inoblidable, seria en els meus últims dies de la gran escapada. Avui he trobat definitivament les localitzacions per un projecte que tinc en procés. I també he trobat un carrer, un camí, un passeig, un mapa sencer de racons on m'agradaria passar-hi moltes tardes i matins i diumenges. I mira que hi havia passat vegades... però les primeres mirades et fan perdre moltes coses. Us indicaré breument el passeig que m'agradaria descobrir-vos, i quan el feu ja el viureu vosaltres mateixos. Espero que hi trobeu la màgia que hi he trobat jo.

Comencem:

Us poseu al peu de la Falckensteinstrasse tocant amb Görlitzer Park (aquell que no convé travessar de nit).

Aneu tirant la Falckenstein amunt a poc a poc i amb la calma. Aquest és l'últim carrer que m'ha robat el cor. A Berlín és impossible ser fidel. Esteu a l'antic oest encara, Kreuzberg. Si hi passeu un diumenge d'estiu estarà a petar. Geladeries, pizzes "a taglio" per emportar, cafès, roba de segona mà per nens...

Arribeu a Schlesische Strasse, aquí hi ha una parada de metro. La cantonda que fa aquest carrer amb Falckenstein i alguna cantonada anterior són algunes de les coses que m'enamoren de Berlín perquè són 100% Berlín.

Seguiu recte i de cara us trobareu amb el majestuós pont Oberbaumbrücke, símbol de la reunificació alemanya ja que uneix el que havia quedat separat a banda i banda del riu. El recorregut per sota les voltes d'aquest pont és espectacular, i veure un músic cantant a pulmó i ànima davant d'aquella vista és... per llençar el mòbil al riu i perdre's del tot.

Quan acabeu de travessar el pont ja us trobareu que esteu pujant la Warschauer Strasse. Sota el pont hi ha una discoteca per a públic gai i lesbi que fa bona pinta.

A l'esquerra teniu la East Side Gallery i més endavant les espectaculars postes de sol (ja en porto unes quantes i mai en tinc prou).

Ja sou a Friedrichshain, antic est. I per poc que tingueu la pell permeable, notareu el canvi, la transició, la força d'aquest espai. Passeu per les vies del tren (allà on el mapa d'abaix us marca una S en verd), la barreja de gent, les parades de patates fregides i falafels i llums de neó i "teles" de plasma, els punks, els de l'est (ossies els diuen els propis alemanys), els de l'oest, els bars "in" i els bars de sempre, edificis reformats, edificis que aguanten el pas del temps, la vida de los otros, sonnenallee i goodbye lenin.

Passades les vies us trobareu un primer carrer a la dreta, Revalerstrasse. Si el seguiu per la mateixa vorera d'on veniu, al cap de pocs metres ensopegareu amb una zona d'antigues fàbriques feta caldo on s'hi anuncia un bar que es diu Casiopea. Entreu en el solar i doneu un vol, hi ha locals i baretos d'estètica decadent punk underground on hi podeu passar bones tardes i nits.

Si passeu de llarg la Revaler i seguiu pujant la Warschauer, quan arribeu a la Kopernikusstrasse seguiu-la i deixeu-vos perdre.

A partir d'aquí feu un recorregut per tots els carrers que envolten la Boxhagener Platz (un lloc molt maco per anar-hi amb nens a l'estiu, tenen sortidors d'aigua per remullar-s'hi i jocs de sorra). Wühlischstrasse, Gärtnerstrasse (al número 28 no us perdeu Schwesterherz, una botiga de souvenirs i productes alemanys amb un toc molt especial), Dirschauerstrasse, Gabriel-Max... doneu la volta per tota la plaça i aneu amunt i avall de tots els carrers que hi desemboquen i que la connecten amb la Revaler i la Wühlisch.

Acabeu el dia descansant i llegint al Macondo, un bar on fan uns lattes machiatos geladíssims i brutals, esmorzars de cuina latinoamericana i que, això sí em va flipar, s'instaura com a temple de lectura. Tot són sofàs on hi podries dormir hores (en lluc hi va dormir tres més, ell farà un blog sobre migdiades per llocs públics a Berlín), música agradable i el silenci d'una clientela que es troba allà per llegir, tal com ja es presenta el bar, leseplatz. A l'hivern s'hi ha d'estar... mmmmmm... Important fumadors: a partir de les 8 es pot fumar a dins (a Alemanya la norma de no fumar als bars és estricte). Nota: generalment, al voltant de les places de la ciutat hi trobareu activitat i punts d'interès.

ON TROBAR LA FALCKENSTEINSTRASSE, km O del nostre recorregut

Ver mapa más grande

MERCATS

La Boxhagenerplatz és un dels punts de mercats de la ciutat que no us podeu perdre. Dissabte mercat amb menjars varis i diumenge "mercadillo" i brunch. Ja en faré una entrada més endavant.

Aniversaris al llac

2009-08-16T14:42:00.000-07:00

Si mai visiteu Berlín a l'estiu i hi voleu celebrar el vostre aniversari, el millor és muntar-se un picnic amb estovalles sobre la gespa i gots dels de veritat i fer l'estesa a la vora de qualsevol riu, canal, llac o bassa. Passareu totalment desapercebuts entre els locals. Aquest genial costum et regala instants màgics i unes trobades d'allò més especials. I a més, és del tot compatible anar-hi amb fills i que cadascú gaudeixi de l'espai a la seva manera.
Avui la Mara celebrava els seus 30 anys i en Lluc i jo hem anat a la festa. Des d'aquí la torno a felicitar i li envio un petó molt gros. Ens hem trobat a les 7 de la tarda al petit llac que queda just davant del bar-restaurant Schönbrun en ple Volkspark Friedrichshain (més info a l'apunt de l'1 d'agost). El secret ha estat situar-nos a l'altra banda, de manera que el llac i el mític restaurant ens quedessin just davant. S'ha anat fent de nit i hem encès espelmes al voltant del picnic i el parc ha anat obrint les espurnes de llum. Preciós. Just al costat baixava un rierol d'un centímetre d'aigua que ha tingut en Lluc encandilat (i distret); el gos d'unes amigues l'ha acabat de divertir. A les 10 en Lluc i jo hem baixat cap a Kreuzberg fletxats amb la nostra bicicleta, li he cantat cançons perquè no se m'adormís i he estat molt contenta de trobar sense dubtar el camí més ràpid i segur (quan feia 4 dies que havia arribat, baixant aquest mateix recorregut de nit em vaig perdre durant més d'una hora i vaig recordar el que era passar por: Berlín pot ser tant cosmopolita com vulgueu, però a la nit no hi ha ni una farola que il·lumini com cal). Ens ho hem passat molt bé. I això que avui el dia de mare rodríguez havia començat amb enrabiades i pintava "xungo"! ;-)

GOTS DE VIDRE

Els alemanys no segueixen aquesta costum nostra de fer servir gots i plats de plàstic per tot. Per molt improvisada que sigui la paradeta o xiringuito, els gots sempre són gots, i els plats són plats. Sí senyor, ni que fossin bascos ;-)! (com la meva família, per cert!). Precisament aquest divendres vaig passar el matí en una placeta on vaig ensopegar amb un mercat molt petit. Una de les parades era una furgoneta que servia cafès amb llet boníssims amb el seu senyor got, el seu plat i la seva cullera. Podies seure per allà o anar a donar un vol i llavors tornar-lo. El moment és relament un altre que si te'l donessin de plàstic. I és molt més ecològic, evidentment.

DE NIT

Part de la ruta segura ha consistit en no creuar el Görlitzer Park de nit. De dia no hi ha cap problema, tot i que hi ha instants que em fan entendre aquesta recomanació nocturna d'en Henrik i la Maria. Al meu estimat Gerard de notícies des d'Annaghmakerrig segur que li encantaria fer-hi acampada i xerrar amb totes les altres nenes mortes amigues de l'Ann. Aprofito per recomenar-vos molt el seu blog.

Admiralbrücke

2009-08-15T13:50:00.000-07:00

Per alguna raó que desconec o per cap raó en particular, els locals de la ciutat es troben cada vespre en aquest pont i s'hi apal·lanquen a xerrar i prendre alguna cosa. Els veïns no n'estan gaire contents del tema i segur que no els fa gaire il·lusió que se'n faci difusió :), però trobo que és un lloc important per entendre l'essència de Berlín, almenys la d'aquesta banda del canal. A més, si seguiu el canal pel cantó d'abaix i aneu a l'Urbanhafen, hi trobareu un passeig preciós amb vaixells restaurant ancorats a la ribera. Us recomano molt el van Loon, tant pel lloc com pel menjar. No us oblideu de reservar i de dur una jaqueta si hi aneu cap al tard. Quan fa més fred es pot menjar a dins. Una vegada més, sentireu que esteu en un altre Berlín!

SI VOLEU TROBAR L'ADMIRALBRÜCKE I FER ACAMPADA AL CARRER

Ver mapa más grande

APROFITEU

Ben bé davant del pont també hi teniu la Grimmstrasse, on hi ha el FATIMAS HAND, el FORTUNATO, la geladeria de la cantonada, els fantàstics restaurants amb fantàstiques terrasses, un ALtre fantàstic parc infantil i un bareto amb gandules al carrer per fer-hi la migdiada i gronxadors on t'hi pots tirar la vida o el teu fill hi pot fer, tranquil·lament, una migdiada de tres hores. Aquest bareto es diu RIZZ i pels fanàtics del futbol és un punt de trobada per seguir els partits de lliga.

Literatura juvenil a Alemanya o treballem una mica

2009-08-13T16:15:00.000-07:00

Per fi m'he posat a treballar. Espero que això tranquil·litzi en Bernat. Remenant per la Hugen Dubel de Hermann Platz, trobo tres publicacions i una nova col·lecció de Cornelia Funke que em criden l'atenció. Ho compro. Aquesta macro llibreria de Berlín sempre s'emporta part dels meus ingressos, i la resta de llibreries del món també. A la que en trepitjo una em converteixo en compradora compulsiva, tots els gèneres i totes les edats, ho vull tot. La selecció inclou també obres de Thomas Fuchs, Bianka Minte-König, Manfred Schwarz i Klaus Kordon. Precisament és aquest últim el que em crida més l'atenció: publica una sèrie de llibres centrats en diferents moments històrics de la ciutat de Berlín que permeten entendre l'evolució, i per tant l'avui, d'aquesta eclèctica ciutat. A Berlín li han passat moltes coses, i Kordon ens ho explica molt bé. La seva novel·la col·locada a la secció de 12-13 anys és també una novel·la per adults, com les obres de Michael Ende i altres escriptors germànics. Joves i nens tenen aquí una categoria que sovint trobo faltar a casa. I això que tenim molta gent fent molt bona feina, només cal que aneu a la llista de blogs que llegeixo. Però és que no ho deia pels autors això. Ho deia pels que tenen els diners, a veure si es donen per al·ludits, en el cas que llegeixin blogs, és clar.
De moment jo intentaré passar a l'acció i començar a llegir novel·la històrica juvenil i anar a passar les migdiades d'en Lluc en el nou descobriment de la Grimmstrasse: un bar que a través de passadissos s'acaba convertint en perruqueria i que es diu Fatimas Hand. És el lloc perfecte per treballar. És el lloc perfecte per crear nous móns i noves històries. De moment faig unes quantes fotos per al dossier i penso que, una vegada més, trobo un lloc que em treu l'alé i desbanca tots els anteriors. Potser m'enamoro massa fàcilment. Potser és que Berlín m'ho posa molt fàcil. Recordeu: FATIMAS HAND... i aquest cop no us posaré tan fàcil per trobar-lo ;-)

El secret del xiringuito

2009-08-13T06:39:00.000-07:00

Si una cosa m'havia passat desapercebuda en els meus anteriors viatges a Berlín, aquesta era l'enorme quantitat de ponts i canals i rius i llacs que l'envolten i organitzen. Casa nostra està just davant del canal anomenat Landwehrkanal, al qual ja n'he fet sovint referència. Nosaltres vivim al cantó que se'n diu Maybachufer, mentre que l'altra banda rep el nom de Paul Lincke. Per passar d'un cantó a l'altre, just davant de la nostra porta hi ha pont de vistes precioses que acaba coronat per un xiringuito. I dic coronat perquè aquest xiringuito em sembla el rei dels xiringuitos. Es diu Uferpavillon i el podeu veure bé a la foto. A simple vista us pot passar despercebut. Veus que hi ha tauletes a fora, que fan menjars, que sempre hi ha gent, que sembla tranquil... Hi passes una vegada i una altra i una altra i una altra. I finalment t'asseus en una de les seves cadires. És com quan t'havies fet una idea desajustada d'algú i de cop t'asseus amb ell o ella a fer el cafè i descobreixes que aquella persona t'encanta, que la vols amb tu. A més a més llavors resulta que fan uns gofres que et mors! Waffel, en diuen aquí. Tot i que l'apunt ni us cal: durant els caps de setmana d'aquest estiu ho podeu demanar tranquil·lament en català o castellà a la simpàtica parella que ho porta. Ella, l'Ingrid, és colombiana i va viure un temps a Catalunya. Em comenta que viu just davant, en una casa que dóna al riu i que té una habitació per llogar a qui estigui interessat. A qui li interessi que em deixi post amb contacte i us passo el telèfon. Jo m'he estat rumiant llargament el fet de llogar-la i allargar la meva estada. Però hi ha coordenades que no m'acaben de quadrar i per tant us cedeixo el secret que em guardava :-) Aquí a Berlín estic descobrint coses molt interessants mentre passejo... sobretot mentre passejo dins meu.

HO TROBAREU FÀCIL

Busqueu un carrer que es diu Glogauerstrasse i veureu que creua un riu. Just a la cantonada amb el carrer Paul-Lincke veureu el xiringuito.

AFANYEU-VOS!

Només el tenen obert de maig a octubre.

LA MILLOR HORA

Un dissabte cap a les 6 de la tarda quan torneu d'una bona passejada. Quedeu-vos-hi una estona i quan comencin a tancar en caure la tarda aneu cap al pont i gaudiu la vista.

TAULES I TERRASSES A BERLÍN

Aquí són els cracs d'aprofitar qualsevol racó o pedra i fer-ne una taula per fer l'aperitiu i la cervesa. No us perdeu aquesta genial idea del xiringuito amb taules sobre la barana del riu.

El mur, Ignasi Blanch i les platges

2009-08-08T14:50:00.000-07:00

* Foto dedicada a la Sil*

La preciosa Sílvia em recomana passar de nou per l'East Side Gallery i veure la il·lustració que, durant aquests dies, Ignasi Blanch ha tornat a refrescar sobre el mur. Hi anem quan tornem de fer mercat de dissabte (aquest cop a la Boxhagener Platz de Friedrichshain) i ens trobem que n'han refrescat unes quantes d'il·lustracions, i que moltes estan encara protegides per unes reixes. La imatge d'Ignasi Blanch, al principi del mur si veniu des d'Alexander Platz, a més de reixes hi té encara la bastida. Impressiona veure les parets del mur tan fresques. Impressiona veure l'obra d'un il·lustrador amb tant de talent. M'impressiona veure la gent mirant fascinada aquestes parets que obren i tanquen la història d'aquesta ciutat. Quan estàs davant del mur sents alguna cosa com quan estàs davant d'algú que l'ha fet molt grossa. És aquest, penses. I te'l mires amb una barreja de fascinació i respecte. Ara les parets acabades de repintar d'aquest mur s'obren de tant en tant i et transporten a una de les vàries platges artificials que han construït a la ciutat. En un dia de sol i calor estan bé. Semblen de veritat, amb les seves tumbones i xiringuitos davant del riu. El riu que tanta gent intentava creuar a la desesperada, el riu que per molts va ser l'altra banda. Això és el que no puc evitar deixar de pensar sempre que visito la zona i m'apalanco fins i tot en una d'aquestes tumbones. No sé si m'acaba d'agradar massa anar a aquestes platges. Sobretot perquè jo a la platja hi vaig sovint a no pensar, i aquestes això no m'ho permeten gaire.

Més informació sobre Ignasi Blanch

Si voleu saber més coses d'aquest reconegut il·lustrador podeu visitar la seva web o mirar el conte El conill color de núvol que vaig descobrir a l'interessant blog tens un racó dalt del món, us el recomano MOLT!

Tot un dia jugant al parc

2009-08-07T14:36:00.000-07:00

Dedicat a en MEF i en BERNAT, uns grans educadors

Des de que vaig arribar a Berlín que sovint desitjo tenir 5 anys. Dic sovint perquè ho desitjo cada vegada que veig un parc infantil; i en veig un de encara més desitjable que l'anterior a cada pedalada que fem. Em pregunto què passarà quan de cop tornem a Vic i li hagi d'explicar a en Lluc que ja no podem anar a la cadira del rei, al parc de la bruixa, a pujar als cavalls, a escalar cordes, a tirar-nos pels tubogans serp, a la roda gegant... I sé que patiré com una boja perquè a casa nostra el terra dels parcs és dur, mentre que aquí tots són d'una esponjosa capa de sorra de platja que permet ser molt més atrevit i poder caure d'una alçada considerable sense por. I és que aquí els nens en tenen molta menys de por. Vull dir, perdó, que els pares en tenen molta menys de por. Deu ser allò de que els veiem més freds (quan en realitat en la intimitat ho són molt menys que nosaltres). Aquests dies he après a confiar en en Lluc i a deixar-lo enfilar-se i amagar-se per llocs que sovint em paren el cor. Avui fins i tot he anat més enllà i, cansada de que no em fes cas per tornar a casa a dinar, he fet veure que marxava i m'he amagat darrera uns matolls. Ell m'ha cridat un parell de cops i just a continuació, després de veure que no hi era, ha decidit continuar el seu joc i encetar un nou repte. Ni s'ha inmutat el tio. Porto tot l'hivern sentint que sóc mala mare perquè el deixo a la guarderia molts dies plorant i ara resulta que l'abandono en un parc de Berlín i el nen em crida una mica i apa, la mama ha marxat doncs seguim jugant. I seguim jugant a allò que trobo més difícil. En Lluc ha decidit que pujaria allà on moments abans jo insistia que pugés sol i ell em deia somicant que no, que amb mi, que cauria. En Lluc ha pujat per unes malles de ferro que li tripliquen l'alçada, ha passat per un pas de dos pams d'ample a dos metres d'alçada del terra, s'ha arrossegat per una passarel·la penjant de linòlium, i ha baixat per una altra xarxa que ha estat a punt de fer-me sortir del meu amagatall. Ho ha fet tot sol. A mig recorregut ha començat a somicar i m'ha cridat, però llavors ha recordat que jo no hi era i ha continuat com si res. Si estàs sol t'has d'espavilar. I ho ha fet. Per mi ha estat un moment màgic. Un moment en què tots dos hem après molt. Realment és molt necessari deixar-los sols i deixar-los fer, només així poden créixer i poden llavors integrar la seguretat que nosaltres també oferim. Un cop he sortit de l'amagatall ell ja corria a buscar-me, els seus minuts extres d'independència ja li havien semblat suficients. Li he dit que l'havia vist. Que sabia que ho podia fer tot sol. I hem anat a casa a dinar.
A la tarda hem decidit tornar-hi. El parc és millor que un d'aquells temàtics, el tenim al costat de casa, dóna a la vora del canal amb una vista de cignes i verds de somni, i té un Biergarten turc que mereix una bona visita. Ho trobareu a la Ratiborstrasse, just allà on es connecta amb Paul-Lincke Ufer hi ha un caminet que s'endinsa en un bosc que voreja el canal i us porta directament al parc. Si teniu nens i enganxeu un dia de sol i calor, no trobareu lloc a Berlín més paradisíac per fer vacances. Si no en teniu, de nens, agraïreu igualment l'estada i potser us vindran ganes perilloses de tenir-ne per tornar-hi constantment amb una bona excusa per baixar pel tobogan. Al capvespre veureu molta gent fent picnic tant sobre l'herba com a les mateixes taules del Biergarten, molts locals i molts turcs alemanys amb les seves catximbes de tabac i teteres enormes portades de casa. Els cuiners i cambrers també són turcs, s'ho prenen tot amb la calma però et garanteixen viatjar al seu país a través del paladar. Tot és boníssim i la vista i l'ambient us pot recordar a alguna pel·lícula de Woody Allen, ara em ve al cap aquella de l'Scarlett. Mentre menjàvem en Lluc jugava pel parc. De cop ha pujat on aquest matí havia superat la seva por i li ha semblat que ara no, que jo hi havia d'anar corrents, que "no puc", em deia. I jo li he recordat que aquest matí havia pogut, que ho havia fet sol, que no passava res. Se m'ha quedat mirant pensatiu i de cop m'ha somrigut com si el record li hagués espetegat de cop. I ha continuat. Ell sol. Jo li he fet un "chócala" dels nostres i he tornat on hi havia en Xef fent la cervesa. Buf. Sóc partidaria d'anar vivint tots els minuts de la vida un rera l'altre. Però n'hi ha que m'agradaria congelar-los per sempre.

La cadira del rei

El rombo que veieu abaix és un interfono natural que connecta amb el pis superior

Les fonts dels parcs

En moltíssims parcs hi trobareu aquestes fonts d'aigua per jugar. Les trobo genials. De fonts n'hi ha sovint a tot arreu i s'accionen per bomba, o sigui que si aneu sols ho teniu difícil :)

El repte

El bosc on empaitant en Lluc he trobat la Virginia

BIERGARTEN

És com se'n diu de les terrasses a l'aire lliure on tenen parades de self-service on prendre una cervesa i menjar alguna cosa. Permeten que et portis el menjar de casa i que t'hi apalanquis tot el dia si cal.

EN EL MAPA

A partir d'on hi ha la senyal de Ratiborstrasse, seguiu baixant cap al Paul-Lincke i poc abans d'arribar veureu que a l'esquerra hi ha una entrada que va cap al curs del riu. En el mapa es veu allà on hi ha la cantonada del canal i fa una entrada en forma de caleta. El Biergarten es diu Burger am See i fins fa poc era una esplanada d'acampada punki.

Ver mapa más grande

Molinari & Ko

2009-08-05T16:13:00.000-07:00

Aquest és el nom que ahir ens va sorprendre. Tornàvem d'un dia de bici i caminades pel Zoo de Berlín i a mitja ruta vam veure aquesta terrassa de cuina italiana, cambrers més que amables, situació idílica, interiors amb personalitat i preus raonables (2 pizzes macro, 3 birres, 1 aigua, 1 capuccino per 25 euros). Està situada en una tranquil·la cantonada entre els carrers Riemannstrasse i Solmstrasse, just darrere de la famosa i transitada Bergmanstrasse. Si hi aneu amb nens podran jugar i córrer sense patir. Si hi aneu sense nens podreu sopar en armonia com si estiguessiu sols. Té la màgia dels llocs que estan a pocs metres del gran festival i que per tant tenen l'avantatge que no et claven per ser en mig de la gran avinguda però que la tenen allà mateix perquè hi vagis a donar un vol. Passegeu per Bergmanstrasse, no us l'oblideu; però en acabar desapareixeu per un costat i acabeu el dia al Molinari, serà un final perfecte.

SI DEMANEU AIGUA

Penseu que sempre és amb gas a no ser que especifiqueu el contrari. Aigua mineral o Mineralwasser també és sinònim d'aigua amb gas. Per assegurar el tiro demaneu "Stilles Wasser". Pot ser que us demanin si la voleu de l'aixeta, podeu dir que sí tranquil·lament i segurament no la cobren, en diuen Leitungswasser (si ho recordeu per separat és més fàcil: LEITUNG i WASSER. L'aigua de Berlín es pot beure, per sort!, ja que l'embotellada val el seu pes en or.

TRES LLOCS QUE VALEN LA PENA A LA BERGMANSTRASSE

Botiga surfera ÉtÉ

Els dos nois que despatxen són estupendus i molt amables

bagAge ultimative bags

Al número 13, a prop de la surfera. És la botiga de bolsos per excel·lència, amb dissenys alemanys i produccions com la sèrie de bolsos fets amb teles de vaixells i demés transports marins. Motxilles ORTLIEB com la de la foto. Si voleu tenir un bon bolso o bossa i els voleu diferents i personals, us agradarà.

Per jalar! Visca el Knofi!

I per gaudir de tots els sentits. Podeu comprar-hi productes delicatessen, emportar-vos el menjar o menjar-vos-el allà mateix en unes taules al carrer principal. Menjars del món amb protagonisme turc. Els matrimoni que despatxa és molt agradable.

PER ARRODONIR LA RUTA

Aprofiteu la visita a la Bergmanstrasse (jo hi aniria a la tarda) per seguir caminant i visitar el Viktoria Park, amb recomenables vistes sobre est Berlín.

Si en canvi decidiu caminar en direcció contraria, el carrer es va amagant sobre l'empedrat que transcorre sota els arbres i us regala una nova atmòsfera de Berlín d'aquelles que fa estiu. Si seguiu més enllà passareu per un cementiri de pel·lícula (de fet l'altre dia en rodaven una!) i acabareu espetegant a una església des de la qual podeu arribar a la Grimmstrasse en 5 minuts.

Treptower Park i les pedres del Coliseum

2009-08-04T15:19:00.000-07:00

Un post de Tapir Lampista em recorda que he d'anar a visitar el Treptower Park. Ens queda a 10 minuts de casa (en bici, clar) i en un assoleiat diumenge decidim anar-hi a donar un vol. La grata sorpresa es converteix en triple: pel fantàstic recorregut vorejant el canal, on vam descobrir un altre parc infantil on jo també hi jugaria hores; pels impressionants racons i recorreguts del mateix parc, a banda i banda de la Pushkin Allee; i pel contundent monument als soldats soviètics caiguts durant la Batalla de Berlín. Monuments com aquests són els que d'una bofetada et situen de cop en la història. Perquè hi ha llocs que, només de ser-hi, em transporten a una època on no ho estat i que de sobte sento propera. En mig de l'insolent jardí que fa de passadís entre l'estàtua del soldat soviètic amb un nen a coll i el monument als soldats caiguts als quals un gravat assegura que no seran mai oblidats, em sento una entre un milió i em sembla veure un cel gris i fred de poc més tard del 45. Penso en la gent que en aquell temps va estar allà, sobre la mateixa pedra que jo, veig les flors fresques deixades arreu i miro els turistes russos que es fan fotos orgullosos davant diferents insignes. Penso que podria sentir el que ells senten i alhora sento que tots plegats estem tan lluny els uns dels altres. Estúpid. Perquè tots sentim les mateixes emocions. Normal. Perquè cadascú viu la seva història. I llegeixo les frases d'Stalin fent una crida al poble per lluitar contra Hitler. I torno a mirar el cel i a sentir el pes de la inmensitat de l'arquitectura. I mentrestant en Xef i en Lluc van donant voltes en bici i llavors en Lluc ve i comença a córrer amunt i avall feliç i senyala una estàtua i em deixa anar la seva última pregunta de moda "què fa aquest?" i jo li deixo anar un "salvar el que creu que és seu" i ell amb els seus dos anys li sembla bé i em diu "vale" i jo amb els meus 36 em quedo allà i ja no sé què pensar. Em va passar el mateix quan fa anys vaig visitar el Coliseum de Roma. Hi ha llocs que només de tocar les roques se'm posa la pell de gallina en pensar que fa milers d'anys algú altre sota el mateix cel i sobre una altra terra tocava el mateix que jo. Per això puc arribar a escoltar tantes vegades el tema Roma dels Manel, perquè jo també quan sóc en aquests llocs penso que potser allà on ara s'enfila el meu fill rient algú s'hi va enamorar o va plorar amargament, que potser algú va morir amb l'imatge d'aquell lloc al cap, o al cor. I en Tapir Lampista té raó, per entendre Berlín s'ha de venir també a aquest parc. Si veniu en un dia de sol i en bicicleta podreu gaudir d'un fantàstic dia de verd i rius i descobertes. Venir fins aquí us permet fer ruta per la vora del riu Spree o pel Landwehrkanal, un dels seus canals. Si veniu amb transport públic, les dues línies d'S-Bahn (una mena de tren de rodalies o de ferrocarrils) us hi porten directe. O sigui que no teniu excusa. I llavors, quan aneu a la porta de Brandenburg, o al Checkpoint Charlie, o al museu jueu, o al que queda de mur, o a la torre de la tele, o a l'illa dels museus o a totes aquestes altres coses que també cal veure a Berlín, les veureu diferent. I haurà valgut la pena.

Soldat rus amb nen alemany, realitat o llegenda?

Turistes russos davant els seus herois

Flors fresques

Terra

La rèplica a la imatge que encapçala aquest article

Ja ho hem entès també

2009-08-02T14:29:00.000-07:00

La meva amiga Maria que viu fa anys a Berlín, m'explicava l'altre dia la lògica de les inexplicables sandàlies amb mitjons. Totes dues enriolades en una de les nostres entrenyables converses on som capaces d'encetar quatre temes en una sola frase. Ara fa uns dies que som a Berlín amb família i aquest matí el nostre fill s'ha integrat plenament a la societat alemanya: li hem posat sandàlies amb mitjons. I és que la Maria té raó i és que tot a la vida acaba tenint un sentit. Amb aquest temps estrany i amb simultaneïtat de temperatures vàries, si vas amb sandàlies en algun moment o altre acabes passant fred i si vas amb sabates en algun moment o altre acabes passant calor. Les sandàlies amb mitjons ofereixen la temperatura ideal. Hem sortit pel carrer i mentre mirava els peus d'en Lluc, per un moment he pensat que sempre havíem estat allà, que sempre havíem anat així vestits. Moments com aquests són el millor de fer vacances.

TAMBÉ US RESULTARÀ ÚTIL

Anar amb màniga curta però portar SEMPRE una jaqueta prima a la bossa.

Un mocador pel coll en cas que aneu en bici. Encara que faci sol i encara que aneu en màniga curta, hi ha estones que s'agraeix i també procura una temperatura òptima.

No more Lonely (Planet)

2009-08-01T07:39:00.000-07:00

A mig hivern, quan això d'instal·lar-me aquest estiu a Berlín era encara un desig que em quedava lluny, em vaig comprar la guia Lonely Planet de la ciutat com a premi de consolació i també per dur a terme un projecte que encara tinc en intermitent. Aquests dies hi he anat fent ullades i de tant en tant li he fet cas. Està bé, correcte. Almenys t'indica quins carrers tenen concentració de punts interessants. El curiós, però, és que normalment trobo més interessant allò que hi ha just al costat del que m'indicava la guia. Les ressenyes es queden sovint en la superficialitat, tot i que si ja tens per costum anar pel món mirant marges i forats estàs força salvat. De fet, seguir les seves indicacions m'ha permès passejar-me i perdre'm per recorreguts que sí valen la pena. És el que em va passar el dia que vaig decidir anar a Berlinomat, una botiga d'objectes i moda "de disseny" berlinesa, que no deixa de ser en molts casos una enredada com una casa... Un cop entrada i sortida en poc més de 5 minuts, vaig començar una ruta en bicicleta que si teniu un parell d'horetes us agradarà fer. Citaré simplement una relació de carrers que podeu seguir fàcilment amb un mapa. Alguns us sonaran perquè ja he parlat d'ells més en concret (a mesura que el blog avança veig que he de començar a endreçar una miqueta, se'm gira feina). Simplement seguiu per aquí o pels costats que us sembli, i deixeu-vos sorprendre:

De Prenzlauer Berg a Friedrichshain en bicicleta: un possible recorregut

*Volkspark Friedrichshain - fantàstic per perdre-s'hi una tarda sencera, un bosc en mig de la ciutat amb parcs infantils molt més que envejables, llac, font... Busqueu les fonts de conte de fades, Märchenbrunne, i el bar-restaurant Schönbrun, que malgrat la seva moderna web encara conserva l'estil i rotulació de la seva vida anterior. Aquest parc es va concebre com a pulmó verd per a la ciutat que queda a l'est del mur. Una simple recerca al Google us donaràs més informació.

*Friedenstrasse - és el carrer que trobareu a mà esquerra si sortiu per la banda del parc que dóna a la font de la foto anterior. Aneu baixant fins trobar-vos amb
*Karl Marx Allee - aquesta avinguda gegant connecta amb Frankfurter Allee, és un passeig fantàstic i gegantí que va a espetegar a la Frankfurter Tor, que ja he citat en entrades anteriors. En l'era comunista es deia Stalinallee i us donarà una idea precisa de les construccions i avingudes d'exhibició militar de l'època.

*Schreinerstrasse - us queda per sobre la Frankfurter Allee, a la vostra esquerra segons la direcció d'aquest recorregut. Aquí hi vaig descobrir el que ara sembla ser un bar però que antigament havia estat una perruqueria que encara conserva la retolació a la paret (es fan permanents!)

... mentre hi anava vaig veure encara un edifici "per reformar", costa imaginar-se quan tots eren així

*Samariterstrasse - queda perpendicular al carrer anterior i enllaça directament de nou amb la Frankfurter Allee. L'ambient punk i a trams decadent que s'hi respira és divertit. Un cop es travessa la Frankfurter, aquest carrer es converteix en la Colbestrasse, la qual ensopega amb la Boxhagener Strasse i acaba espetegant a la Wühlischstrasse, tots ells carrers dels quals ja he parlat anteriorment (recordeu que podeu culminar aquesta passejada amb el capvespre de la Warschauer). Aquí a la Boxhagener Strasse, m'han dit avui que hi ha un mercat dels dissabtes (el dia de mercat per excel·lència a Berlín) que val la pena. Si el visito us ho faré saber.

Una guia sempre és una bona companya, tan si és per seguir-la fidelment com si és per escoltar-la i acabar fent la teva. La cosa aquesta de relacionar-se sol anar així. Tot és trobar aquella que s'adiu més al teu tarannar.

I el Palau de la República ja no hi és

2009-07-31T16:04:00.000-07:00

L'última vegada que vaig estar a Berlín, l'any 2005, vaig poder veure per darrera vegada l'històric edifici del Palau de la República. Entre molts d'altres noms, en deien també alguna cosa com el palau del dimoni, pel color del sol sobre la façana de bronze i per tot el món interior que havia allotjat. Ara, el que havia estat el parlament de l'antiga República Democràtica Alemanya, ja no hi és. Malgrat els intents per preservar-lo, una (això sí) impecable esplanada verda amb recorreguts de fusta s'extén davant la catedral de la ciutat i ofereix una vista espectacular del Berlín majestuós i històric. Us recomano anar-hi amb menjar i fer un pícnic sobre la gespa mentre es gaudeix de la vista i es descansa en ple centre. Aquells a qui us agrada visitar cultura i història i sou fans de les grans ciutats pensareu que heu trobat el cel. Perquè de cel, a Berlín, n'hi ha a quilòmetres.

COM ANAR-HI

El més fàcil és agafar qualsevol transport que us porti a Alexanderplatz (Alex) i des d'allà caminar. Heu de baixar per la Karl Liebknechtstrasse que després s'acaba convertint en la famosa avinguda Unter den Linden. Just en el canvi de carrers hi trobareu l'esplanada a mà esquerra. Si teniu un mapa antic encara hi posarà antic Palau de la República. Si el mapa és nou, busqueu una zona verda just davant la catedral. Tota aquesta zona des d'Alex val la pena que la volteu caminant, ja que hi ha molta teca.

Est o oest? Mira els semàfors.

2009-07-31T15:47:00.000-07:00

* ... i això que vaig escriure fa uns dies em diu en Carles que ha deixat de ser així... a vegades odio el progrés i l'evolució de les coses..* Gràcies Carles, per l'apunt!

I una altra entradeta curta per passar-vos una petita (i pràctica) curiositat. Si quan sou a Berlín voleu saber ràpidament si esteu trepitjant el que antigament es coneixia com est o oest, només cal que mireu els semàfors. Els de la part capitalista i lliure (ja, ja i ja!) són els típics que hem vist tota la vida a la nostra banda capitalista i ja hem dit que lliure. Els de la part comunista i igualitària (ja, ja i ja!) tenen la característica forma d'un homenet petit de perfil amb un barret recte i estètica gris. Aquest homenet, juntament amb l'ós, la porta de Brandenburg i la torre de la tele (Fernsehturm), forma part de la llista top ten d'objectes fetitxistes de la ciutat. A la foto, els homenets de Prenzlauer Berg.

Morena Bar i els tubos rosses

2009-07-31T15:06:00.000-07:00

I segueixo amb les dedicatòries. Aquesta entrada va per en David, que publica a Tapir Lampista unes entrades blocaires per distreure's estona llarga i que tan nostàligica i fidelment segueix aquest meu segon bloc. Ell em va recomenar el Morena Bar, el qual vaig trobar quan ja no el buscava i que mentre el buscava em va dur a descobrir-ne d'altres. El trobareu a la Wienerstrasse, just al costat de les piscines municipals d'aquest carrer i moments abans d'arribar a la parada de metro Görlitzer Park (David, el tinc a 5 minuts de casa...).
Igual que jo, en David va ser a Berlín en els anys posmurians que van convertir la ciutat en la zona d'obres més gran d'Europa, segons ironitzaven els propis alemanys. En aquells dies la ciutat era transitada per uns tubs roses que apareixien i desapareixien per tot arreu i que em tenien totalment fascinada. Eren els dies en els que no calia mirar semàfors o seguir un mapa per saber si eres a l'est o l'oest, es veia d'una hora lluny. Jo em pensava que ja no els veuria mai més els tubs, fins i tot l'altre dia em vaig alegrar en veure uns tubs blaus a Alexanderplatz que s'hi assemblaven. Vaig pensar en en David. Però abans de tenir temps per escriure-li un correu, vaig passar per la Boxhagenerstrasse (on si no)... i vaig tornar a trobar-me amb els tubs roses!! Tot i que aquesta meva emoció per uns tubs té molt d'aquella emoció guiri de souvenir, també sé que em recorden molt a la primera vegada que vaig trepitjar aquesta ciutat i a la meva aterrissada al comunisme fora dels llibres de text. És com recordar quina samarreta duia ell el dia que el vas conèixer, què va ser el primer que vas fer quan vas anar a viure a la casa nova, on et vas seure el primer dia de facultat. Jo els veig com post-its que vas enganxant pel cos. O cromos que et vas guardant a la butxaca. L'intercanvi tengui tengui falti és el que fa que compartir les experiències acabi sent tan fascinant.

Lakritze o regalèssies

2009-07-31T14:51:00.000-07:00

Aquesta entrada va dedicada a la Marta (que a més avui celebrava el seu sant) i a tots els que sentiu passió per la regalèssia. Aquí una entrada curta per descobrir-vos una botiga on tot és regalèssia, regalèssia i més regalèssia. Lakritze en alemany. I a Alemanya va ser on vaig descobrir la regalèssia amb sal, tota una experiència per viure-la almenys una vegada! La botiga la trobareu a la Graeferstrasse, just al costat de Die Weltküche.

Capvespre a la Warschauer i altres nits curtes

2009-07-30T14:07:00.000-07:00

Si bé ja havia pogut comprovar en visites anteriors que en ple hivern, a Berlín, a les 4 de la tarda ja és ben fosc; del que encara no en tenia ni idea és que en ple estiu a les 4 de la matinada ja és clar. A les 4, tu. I si fins avui m'ho creia per allò de que m'ho havien dit i perquè una mare en període de lactància-24-hores m'ho havia corroborat, aquesta passada matinada m'he despertat a les 4 i, ver para creer, era clar. Claríssim. La casa on vivim és un pis d'aquests sota teulada amb sostres inclinats i finestres sense cortines enlloc. A les 6 del matí hi entra un sol amb tanta mala hòstia que juraries que són les 12. Fins ara em donava la volta i seguia dormint. Ara no hi ha manera de convèncer en Lluc de que no, que són les 6, que encara és d'hora i hem de dormir més. Em mira com si m'hagués boja, és clar (claríssim!!!! socorrooooo!!!). Tampoc és que fosquegi d'hora. A les 9 del vespre, si feu una passejada pel pont de la WARSCHAUER STRASSE, veureu un dels capvespres més espectaculars de Berlín. Val la pena no perdre's l'espectacle, que supera en escreix la meva modesta foto. Ser-hi a aquesta hora és fàcil: un sempre pot venir de veure el que queda de mur, conegut com West Side Gallery, o bé de donar un vol per Frankfurter Allee des de Frankfurter Tor, una altra de les construccions que impressionen de l'antic bloc oriental de la ciutat. El mur queda relativament força aprop i permet en un dia de calor ser testimoni de les platges artificials que hi han construït a darrere. La Frankfurter Allee és una ruta genial si es fa en bici (com tot Berlín); s'hi pot afegir a més una visita pel districte de Friedrichshain i els seus carrers Wühlischstraße i Boxhagener Strasse, els quals tanquen un quadrilàter ple de comerços, bars i ambient amb reminiscències La vida de los otros. Avui, passejant precisament de nou per aquesta zona, en Xef m'ha dit que passejar per Berlín era no saber si estaves en el passat o en el futur. I ho he trobat molt encertat. Ser a Berlín és preguntar-te constantment on ets a mesura que vas canviant de barris, Kiez o carrers. És viure diferents mons i diferents temps en un. És ser a tot arreu o enlloc. És sentir que tothom és simpàtic o arrongantment antipàtic. És pensar en Tokio o pensar en Manlleu.
De totes maneres, feu el que feu i penseu el que penseu, si mai sou a Baerlín un estiu a les 9 del vespre o un hivern a les 4, pilleu qualsevol tranvia (l'M10 hi va) o metro (U-Bahn en diuen) i presenteu-vos a l'estació de Warschauer Strasse. Travesseu el carrer i aneu cap el pont. Mireu en direcció a la Fernsehturm. Sentiu.

BOTIGUES DE LA ZONA

A part de la llibreria que us comentava fa uns dies, val la pena també visitar els següents comerços.

Pracht Mädchen
Wühlischstrasse 28

Botiga de roba i accessoris de moda per noies i nois. Marques alemanyes amb encant, com Adelheid i la seva col·lecció de la sort.

Stiefel Knecht

Ben bé al costat de Pracht Mädchen. De fet fan la pinta de ser del mateix amo. Una sabateria petita amb 4 sabates espectaculars, algunes a preu assequible.

Bellanatur
Boxhagenerstrasse 93

Fa cantonada amb la Colbestrasse, un carrer que trobo molt cinematogràfic. La botiga val la pena encara que sigui pel laberint de racons i estances, i per l'amable i curiosa dependenta. Dissenys i creacions per dona (ara no recordo si home) i nens. Té una col·lecció de gorros d'hivern preciosa.

Passió turca

2009-07-28T12:43:00.000-07:00

Van passant els dies i cada cop se m'acumulen més coses per explicar-vos. Ho vaig apuntant tot a la llibreta i confio que mica en mica ho aniré passant tot per compartir-ho amb vosaltres (aquest blog va per camí d'allargar-se un cop hagi tornat a Catalunya). Demà arriben en Lluc i en Xef, me'n moro de ganes i ja compto les hores. Una setmana de solitud ha estat la millor de les teràpies regeneradores. Ara ja tinc la meva ànima aquí, m'he situat a la ciutat gràcies a perdre'm més d'un cop, m'he retrobat amb les rutes que més m'agraden de mi mateixa i ja estic a punt i arreglada per rebre a la meva família :-) Ara escric des del Johann Rose i fa uns moments he estat parlant des d'aqusta fantàstica terrassa amb en Gerard i la Georgina. Les noves tecnologies són brutals.
Avui he dedicat el dia a conèixer millor els carrers que envolten el que s'ha convertit temporalment en la meva nova llar. El pis de Maybachufer està situat al bell mig de Kreuzberg, un barri al qual he fet referència pràcticament a diari. Aquí s'hi troba una barreja de turcs i locals que dona als seus carrers una atmòsfera càlida i ideal per passar unes vacances. Alguns dels seus carrers comencen a tenir un aire de modernor que s'acosta perillosament a Prenzlauer Berg, però la gran majoria encara respira un aire de barreja d'espècies i terra berlinès. He descobert la Sonnenallee, un carrer que et fa preguntar si no se t'ha empassat un forat i estàs al mig de qualsevol país turc i a voltes àrab. El carrer Pannierstrasse que queda perpendicular també es mereix un bon passeig. I per la passejada us recomano esperar a un dimarts com avui o un divendres, dies de MERCAT TURC al carrer on visc i que queda just davant del canal del riu. Allà he rigut amb la cantarella dels turcs del mercat cridant com bojos: Dos quilos un euro!!!!! Es referien als tomàquets i altres verdures. He comprat mitja síndria per 50 cèntims i una safata enorme de groselles per 70. També m'he endut olives d'olor d'altres terres i he menjat unes maduixes que et recorden per què en diuen maduixa del gust de maduixa. He comprat els caramels artesans NASCHPIRAT que fa un noi simpatiquíssim que dissenya també els propis embalatges. He comprat un tros de formatge pel qual m'han clavat 8 euros i he aprovisionat la nevera pels pròxims dies. He descobert que la gent compra a les paradetes i s'asseu a la vora del riu a menjar i escoltar els músics espontanis. He entrat en un univers d'olors, colors i idiomes del món que m'he endut amb mi quan he carregat de menjar la bicicleta i he tornat cap a casa.
Ara sóc aquí i bec la meva cervesa mentre penso amb tots els amics que estimo i amb qui aquests dies parlo i escric per ordinador. Els dic que m'agradaria posar-los en un avió i portar-los tots cap aquí. Les passions més grans es multipliquen quan mires des de lluny i veus tota la gent que estimes.

Les gominoles NASCHPIRAT i el seu creador
els trobareu al mercat turc els dimarts i altres dies a d'altres mercats de la ciutat

La meva bici a punt de dur-nos a casa (a mi i a les verdures)

Llegir i deixar llegir

2009-07-27T16:41:00.000-07:00

Aquest és el nom d'un dels descobriments del dia. A Friedrichshain, un barri que encara ens permet copsar a esgarrepades allò que n'havíem dit est, hi trobareu la llibreria Lesen und lesen lassen. Una selecció breu però molt cuidada de llibres infantils i juvenils em fan enyorar encara més en Lluc i quan descobreixo aquest llibre fantàstic que recrea l'antiga tècnica cinematogràfica l'he de comprar inmediatament. El podeu gaudir si feu clic AQUÍ.

Per mi m'he comprat dos llibrets fantàstics d'una col·lecció de 4 contes breus per adults que no puc deixar de recomenar. L'autora dels textos és Marie T. Martin i la il·lustradora Ulrike Steinke. Ho publica Onkel&Onkel und den Künstlerinnen i realment és per un aplaudiment d'ovació llarga. Els podeu veure aquí a la foto, però si en tornar us passeu per casa us els ensenyo. M'he comprat Müdigkeit (Cansament: la història d'un home que cada vegada que tornava a casa havia de dormir el mateix període de temps que s'havia passat fora) i Flugobjekte (Coses que volen: la història d'un globus aerostàtic en forma de llimona que donava gust àcid a la pluja). La dependenta és encantadora i la visita val la pena: la trobareu a la Wühlischstrasse 30, un dels carrers més màgics del districte, doneu-hi un vol i gaudiu del caure la tarda.

Haikú des d'altres terres

2009-07-27T14:06:00.000-07:00

Descobreixo el blog tens un racó dalt del món i quedo captivada pel seu nom i les seves entrades. La meva estada a Berlín, a més de regalar-me hores de vida i passeig, m'està obrint diferents finestres de la blogesfera que han acabat sent una agradable i inesperada sorpresa d'estiu. Ha estat aquests dies que he començat a escriure més activament i que he pogut mimar una mica més la meva estimada Virginia. Ha estat ara aquest vespre que he descobert aquest blog que a la vegada es feia ressó d'un altre on se'ns planteja un captivador repte. M'animo a participar-hi. Aquí el meu primer Haikú!

És el reflexe
on vora el mar, de sobte
desapareixo

La màgia del BATEAU IVRE i els esmorzars alemanys

2009-07-26T16:03:00.000-07:00

Aquest diumenge matí la felicitat era instal·lada al Bateau, un bar del carrer més famós i alternatiu de X-Berg: la Oranienstrasse. Si veniu 4 dies a Berlín, almenys en algun moment hauríeu de passar per aquest carrer, tant de dia com de nit. El Bateau està situat al número 18 i s'hi pot arribar amb metro baixant a Görlitzer Bahnhof. És un lloc de clientela fàcil i sense complexes i amb un servei especialment amable: estigueu al cas per enganxar l'Helen (pronunciat sense H), una dona gran d'origen grec que va pel bar amunt i avall recollint gots i plats a tota màquina. A mig fer li ha agafat gana i s'ha assegut amb mi a menjar-se uns espaguetis i ens hem mig resumit la vida :-) un encant de dona i tot un personatge. M'han portat l'esmorzar:

Plat amb formatges, pernil i xoriço (embutits com els nostres de casa! insòlit!)
Pa abundant i boníssimmmmmm
Bol gegant de iogurt amb fruita fresca, variada i exòtica
Cafè amb llet
Suc de taronja natural

Tot plegat per 12 euros. Si tenim en compte que ha sigut l'esmorzar-dinar, que estava de muerte i que s'hi està de muerte... la cosa surt econòmica. A la que anava per la tercera queixalada he recordat perquè enyoro tant els esmorzars a Alemanya. Quan m'acabo l'esmorzar em demano un altre suc de taronja i surto a fora a apalancar-me en un banc de la terrassa i prendre el sol (el temps metereològic d'aquesta ciutat es mereix una entrada a part). Comença el moment màgic. Uns músics amb guitarra i violoncel ens regalen un concert dels que et deixen flotant. Els cambrers surten a escoltar-los i en acabar els tiren monedes. De fons se sent gent a les taules que riuen. Una noia s'asseu i es demana una amanida mentre somriu feliç sota el sol. Es diumenge, estic de vacances i he trobat la felicitat. En altres viatges a Berlín haurien sigut altres bars. En aquest: em quedo a viure al Bateau.

CAL SABER
A la carta també hi trobareu vins Rioja i catalans biològics

CAL ACOSTUMAR-SE I GAUDIR
Del compartir taula. A Alemanya la gent contempla els seients buits com llocs on apalancar-se encara que la taula ja estigui ocupada. Per tant, pots acabar esmorzant amb un altre solitari com tu, una altra noia i una parella. Personalment, ho trobo fantàstic.

AL COSTAT
A la mateixa vorera, si aneu en direcció Kottbusser Tor, hi trobareu una botiga de còmics molt autèntica. Feu quatre passes, passeu una botiga de bicis (aquí, a cada dos metres en passes una) i ja hi sereu.

Indigestió de Latte Macchiato i no-em-tornis-a-trucar-mai-més

2009-07-25T15:44:00.000-07:00

Em sembla que ara no sorprendré a ningú que em conegui, si dic que una de les meves passions (per no passar-me i dir-ne vocació vital), és anar de bars. Així mateix. Però de bars de dia, que consti. De cafès, en definitiva. Per tant estic d'enhorabona: 7 dies de soltera sense fill a Berlín em permeten entrar i apalancar-me a tants cafès com em doni la gana, o com el meu estòmac aguanti, tal i com he descobert avui.
Es veu que es pot agafar indigestió de cafès amb llet, de lattes macchiatos, en la versió italo-alemanya-berlinesa.
Avui he tornat a casa amb bici i amb la nova sensació de dur una "taja" de llet, cafè, espuma cremosa i sucre. Sí, jo també he estat a punt de vomitar. I això que sento passió pels litros de cafè amb llet. Però les passions profundes acaben passant factura. Aviam si a final d'estiu acabaré ingressada a cafès amb llet anònims. Però és que els bars em tenen abduïda, i més tots aquests de Berlín que tenen uns noms que és per aplaudir-los una estona llarga:

AN EINEM SONNTAG IM AUGUST
EN UN DIUMENGE D'AGOST

Tenen un buffet per esmorzar-dinar (BRUNCH) de 2,95 euros!! Has de pagar a part la beguda, cosa que t'acabarà pujant a 6, però és pràcticament el més econòmic de la ciutat i el bar és preciós de veritat, amb sofàs enormes i en ple Kastanien Allee, un carrer imprescindible estil carrer Avinyó a Barna. Heu de baixar a la parada Eberswalder Strasse (Metro U2, la mateixa que pel lloguer de bicis) i ja hi sereu, és el primer carrer del Kastanien a mà esquerra. Aquí ha començat la meva indigestió :-)

MÄDCHEN OHNE ABITUR
NOIA SENSE EL GRADUAT

Hi passo sovint per davant en bici i de veritat que tinc pendent anar-hi. Fan càterings per produccions de cines i té una estètica que et fa obrir els ulls. El nom es deu a una actriu de no sé quin any que va penjar els estudis. Que bé m'explico :-) Si hi vaig ja us en faré 5 cèntims. La trobareu a Kreuzberg, pel mig de la Fichter Strasse (és un carrer molt curt).

LASS UNS FREUNDE BLEIBEN
PERÒ PODEM SEGUIR SENT AMICS

A aquests els faig la ola i els dec una visita. Aquest nom el trobo espectacular, i l'emprenyada de qui devia ser el receptor de la frase i que va acabar posant el nom al bar, també. Només dir-vos que la pàgina web del bar té un segon nom que ens acaba d'explicar aquesta història de desamor i que es diu http://www.ruf-mich-nie-wieder-an.de/, és a dir: www.no-em-tornis-a-trucar-mai-més.de. SIN COMENTARIOS. :-) Si entreu al link hi trobareu l'adreça, tot i que ja us explicaré més endavant com anar-hi.

PAPA NÔ
PAPA NOOOOOOOOOOOOO

Tot i que el barret sobre la O segur que li dona un altre sentit, quan he vist aquest nom no he pogut deixar de somriure. M'ha recordat a en Lluc, el meu preciós fill a qui fa 4 dies que no veig i que ja enyoro molt. Dedico doncs aquesta troballa de nom exòtic al meu nen, i a tots aquells que teniu fills i que en més d'una ocasió els heu de sentir dient Papa/Mama nooooooooooooo ;-)

... el trobareu just davant del Bateau Ivre

A Berlín cal llogar bici i cal llogar-la AQUÍ

2009-07-25T15:04:00.000-07:00

Després de preguntar i buscar i rumiar i donar-hi voltes i mirar a internet i un llarg etcètera, he trobat finalment el millor servei de lloguer de bicis de la ciutat!! Buscava una bici amb cadireta transportanens per tot un mes, i la majoria de llocs me l'oferien per 200 euros més 50 de fiança. Alguns dels llocs eren, a més, una mica bordes. Fins que he ensopegat amb LILA BIKE. Me la lloguen per la meitat!! Amb cadireta i per només 20 euros de fiança. Me n'acabo d'estalviar 130. A més el tio que ho porta és encantador, un artesà de les bicis amb les mans negres de remenar-les i un taller caòtic i encantador. Fantàstic!! En el preu hi entra el servei de manteniment i qualsevol reparació, està obert 7 dies a la setmana durant pràcticament tot el dia i si feu consultes per mail el "jefe" us contestarà ràpidament. Si veniu a Berlín és obligat llogar bici. I si la llogueu, ho heu de fer aquí :-)

COM ARRIBAR-HI FÀCILMENT
Barri Prenzlauer Berg
Baixeu a l'estació de metro Eberswalder Strasse, línia U2 (vermella)
Sortint a l'esquerra us queda el Schönhauser Allee, un carrer molt ample
Feu quatre passes i aviat hi sereu (número 41)
Si us perdeu, truqueu-me ;-)

Volapük Antiquariat - Ici et là

2009-07-24T16:50:00.000-07:00

M'he escapat mentre la Maria feia la migdiada (avui hem fet intensiu de posar-nos al dia) i he ensopegat amb aquest antiquari de llibres absolutament fabulós i especial. A Berlín, on (com més tard em deia rient la Maria) cap negoci pot ser una sola cosa i on tot és almenys dos coses, et trobes sovint amb aquestes combinacions: el Volapük és un antiquari enmig d'una botigueta cafè de productes francesos (una premonició de com acabaria el meu dia, llegiu l'entrada següent). Hi havia una selecció de llibres antics de teatre força espectacular, i el lloc convidava a quedar-s'hi a viure. Si mai sou per Berlín i us apassionen els llibres no us el perdeu. El trobareu a Prenzlauer Berg, una zona rotllo el Born de Barcelona, moderna, pijeta i a petar de parelles joves amb nens; amb botigues i racons espectaculars però que em recorda massa als decorats perfectes de Mujeres Desesperadas. Per sort al pis del Maybachufer no tenim tele.

AQUÍ EL TROBAREU
Hufelandstrasse 35 (al costat de casa la Maria)
Agafeu els tranvies M4 (a Alexanderplatz) i M10 o el Bus 200

Die Weltküche i el GraefeKIEZ

2009-07-24T16:02:00.000-07:00

Els barris de Berlín, com Kreuzberg, es subdivideixen en parts que en alemany anomenen KIEZ. Alguns kiez són coneguts per l'ambientillo, botigues, bars i demés que els fan atractius. El Graeferkiez és un d'ells i s'anomena així pel nom del carrer que el representa, la Graeferstrasse. Aquí és on he decidit caminar avui després de passar un fantàstic dia amb la Maria; tenia gana, he decidit fer vaga de cuina i per tant he pensat que em regalava un sopar a la llum de les espelmes amb mi mateixa. I he trobat DIE WELTKÜCHE, un local amb un interior per no perdre's (atenció a les làmpares fetes amb estris de cuina! les podeu veure al link o si no intentaré fotografiar-les un dia amb més llum) i una terrasseta al carrer que em semblava estar en una pel·lícula francesa. Uns cambrers encantadors i una carta internacional (el nom del bar significa alguna cosa com "la cuina del món") on destaquen l'orxata com a beguda exòtica. Quan jo he demanat una BECKS LEMON i he fet la conya al cambrer sobre l'exotisme de l'orxata, ell me l'ha tornat dient que la Becks sí que era d'allò més exòtic (és la cervesa alemanya més comercial que hi ha). He passat una molt bona estona, m'he cruspit un pebrot farcit d'arròs amb amanida, pa i flam de postres, tot per 7 euros. Els primers moments d'un sopar amb la més estricta intimitat amb mi mateixa m'han causat la seva impressió i he estat temptada de fer-me amiga de la taula del costat per evitar-me i per demostrar-me que sí, que sóc la mateixa de sempre, super sociable i alegre oh yeah. Però la Virginia, que últimament llegeix molt Riso, m'ha dit que no cal, que si em quedava una estona allà quieta veuria com m'acabava agradant. I que quan m'aixequés caminaria més lleugera. De cop s'ha posat a diluviar i he decidit tornar a casa amb la calma sota la pluja. Ja ho deia jo, un vespre de pel·lícula francesa. Davant meu, he vist com s'allunyava la taula del costat també amb la calma sota la pluja. Pel·lícula francesa amb final feliç: sóc al pis de la Maybachufer i miro per internet on esmorzaré demà i on puc anar a llogar una bici.

CAL SABER
Aquest local no només és un restaurant bar sinó que també treballa amb associacions per promoure la interculturalitat a través de la cuina. Programen jornades on es troba gent del món per cantar, ballar, cuinar i menjar. També fan una tasca important en recolzament als malalts de SIDA.

ALOHA, AFRI-COLA i BECKS LEMON

2009-07-24T15:38:00.000-07:00

Porto tres dies a Berlín i cadascun d'aquests dies m'ha acompanyat una nova beguda. Ahir ja us comentava que vaig descobrir l'Aloha de mango i llima, i avui he optat per una Becks Lemon al Die Weltküche, un bareto on he sopat per 7 euros la mar de bar. El veureu en detall a l'entrada dedicada en exclusiva. Us presento doncs...

l'ALOHA

l'AFRI-COLA

i la BECKS LEMON (i sí, encara que no ho sembli, sóc a Berlín!jajjaja)

Breakers a Alexander Platz (ALEX)

2009-07-24T14:19:00.000-07:00

Aquesta tarda, mentre venia de Prenzlauer Berg i anava cap a Kreuzberg (X-Berg pels locals), he fet parada a la famosa Alexander Platz (coneguda també pels locals com ALEX). Allà m'he trobat amb uns breakers molt divertits i boníssims. M'han recordat en Buba i els nostres Brutal Breakers, per això els ho dedico a ells molt especialment (Buba: per tu i els teus gamberros!)

PER VEURE VÍDEO CLIQUEU AQUÍ

BREAKERS AUF ALEX PLATZ: DAS WAR ECHT KLASSE! ;-)!! Danke fürs show!

Un matí al Johann Rose

2009-07-23T12:21:00.000-07:00

Buscant el Morena Bar, que no trobo perquè el número 60 de la Wiener Strasse sembla desaparèixer entre els arbres del Görlitzer Park, reculo el carrer i de cop a la meva esquerra em sembla veure unes taules que per alguna raó em criden l'atenció. És el Johann Rose Cafe Bar Lounge que em captiva a l'instant. La decoració de les taules, com de saló de casa a l'àvia amb uns rams de flors silvestres que alegren el dia, és digne de les revistes i guies més "cool". Però per això té precisament encant aquest local: perquè no hi surt en aquestes guies, és un bar dels que et trobes caminant. I això el fa fantàstic, i el tinc al costat de casa! O sigui que repetiré; perquè veig que tenen wi-fi, perquè l'interior del bar és de pel·lícula en un dia de pluja, perquè estar a petar de llibres per remenar i té un racó per nens, perquè els entrepans de sandwich són molt millors que els que et faries tu mai a casa, perquè el cafè en llet és de litro (com ha de ser!)... i perquè a partir de les 6 de la tarda fan mojitos a 4,5 euros!!
Després d'uns minuts passen uns homes grans per davant i sento que un li explica a l'altre que aquest bar abans era una carnisseria. Trobo doncs que l'han arreglada molt! :-) Entro a dins a demanar un cendrer i descobreixo un racó amb sofà on m'hi encantaria seure amb els meus amics de l'ànima i que avui dedico a la Raquel. Cauen gotes i despleguen el toldo, fantàstic, fa dia de pluja i no cal que em mogui. Pacpatapacpctpctpct. Posen música de quan l'Elvis i la Marilyn encara eren vius i el món no sabia qui era Michael Jackson. Descobreixo una altre beguda, l'Aloha de mango i llima. Flipo amb la carta de menjar i begudes: l'han intercalat entre mig del llibre La Tapadera de John Grisham. Surt el sol i comença a fer una calor de 30 graus, el temps a Berlín és així, et dóna per triar. M'aixeco i deixo el bolso a la taula mentre entro a pagar al bar, quan surto hi és tot, són coses que es poden fer a la Forster Strasse de Kreuzberg. Me'n vaig corrents cap a l'altra banda del canal, a la Warschauer, m'hi espera la Maria a qui no veig des de l'octubre. Vaig pensant en quan tornaré al Johan Rose. El meu plan era anar al Morena Bar (el qual he acabat trobant sense buscar-lo quan ja tornava a casa al final del dia!). M'encanta fer plans per no seguir-los.

AQUÍ EL TROBAREU
Forster Straße 57, 10999 Berlin
METRO U1 Görlitzer Bahnhof
http://www.johannrose.de/impressionen.html

NO US PERDEU
*La seva carta insertada en llibres
*Els sandwich i el cafè amb llet

El meu cos arriba a Berlín,

2009-07-22T15:20:00.000-07:00

però la meva ànima encara està en camí. Per això em decideixo a caminar per Kreuzberg, el barri on viuré durant 5 setmanes. No sé on vaig. Però un ha de confiar i caminar. I si pot ser, de tant en tant cal fer-ho sol.
Mentre camino tinc la sensació que el trajecte es va dibuixant davant meu al ritme de les meves passes, com si un pintor intentés a contrarellotge endevinar-me el pensament i a cada traç se superés a ell mateix. Així neix la primera ruta d'aquesta guia improvisada: Maybachufer Str. - Planufer Str. - Grimm Str. - Fichter Str. - Körter Str. I així apareixen els primers descobriments: la Afri-Cola, el bareto NOVA i la botiga d'idees per regalar Fortunato. Per a més informació i fotos haureu d'esperar un dia més. Per haver-me llevat a Manlleu a les 6 del matí i estar escrivint a Berlín a la 1 de la matinada no està malament, no?

Uns moments a FORTUNATO
(no us perdeu els mini animalons de vidre!)

AQUÍ EL TROBAREU
Grimmstrasse 19

DESTACO
*La dependenta que és molt amable i especial
*Ideal per quedar-vos amb la penya a l'hora de fer un regal